1. 1-Geometria Descriptiva: Consta de quatre parts totalment diferenciades i avaluades per separat. Part 1. Representació dièdrica-axonomètrica. Conceptes bàsics. Resolució de formes arquitectòniques. Representació plana de formes tridimensionals. Projeccions cilíndriques i còniques. Sistemes de representació i valoració comparativa dels seus recursos. Percepció visual. Relació entre el sistema dièdric i el sistema axonomètric. Representacions dièdriques a partir d’axonometries. Dibuix d’axonometries a partir de representacions dièdriques: ternes i construcció gràfica de sòlids compostos per figures elementals. Dièdric: operativitat del sistema en la generació de formes. Projeccions sintètiques d’anàlisi i de resolució. Metodologies essencials. Abatiment, canvi de pla, recta de màxim pendent, interseccions entre elements,etc. Resolució en els dos sistemes d’interseccions de formes elementals. Vertaderes magnituds i desenvolupament de figures. Desenvolupaments d’aplicació a la construcció de maquetes de formes polièdriques. Part 2. Pendents, cobertes i terrenys. Resolució de pendents i cobertes de vessants planes. Introducció al sistema acotat per resoldre cobertes. Resolució de terrenys. Formes i representacions d’intervencions artificials. Part 3. Perspectiva cònica. Conceptes bàsics i procediments. Punts i rectes de fuga. Construcció de perspectives de quadre vertical aplicades a formes arquitectòniques. Criteris de selecció del punt de vista i enquadrament. Representacions intuïtives a mà alçada de formes bàsiques. Part 4. Representació de les ombres arquitectòniques. Ombres. Convenció de llum i ombra. Valors expressius i mètrics de les ombres en el dibuix arquitectònic. Conceptes i metodologia per al traçat d’ombres en representacions dièdriques, i axonomètriques. 2-Dibuix Arquitectònic: Tema 1: Introducció al Dibuix Arquitectònic. Material, instruments i tècniques d'expressió gràfica. Normativa, grafisme, retolació i normalització. Tema 2: Sistemes de representació. Classificació dels Sistemes de Representació. Tema 3: Sistemes de representació I. Projecció cilíndrica ortogonal: Sistema Dièdric i Sistema Axonomètric. Projecció cilíndrica obliqua: Sistema axonomètric. Aplicació al Dibuix Arquitectònic. Tema 4: Sistemes de representació II. Projecció cònica. Sistema cònic.Perspectiva cònica. Tema 5: Sistemes d'acotació. Tema 6: Pas a escala. Escales més usuals en arquitectura. Tema 7: Introducció al dibuix a ma alçada. El traçat, la seguretat, el valor de lìnia,el concretisme, les proporcions, les vistes. Procès d'execució de un croquis.
Villanueva Bartrina, Lluís, Mestres i Sardà, Jordi, Llabot, Mercè (2002). Dibuix tècnic 1. Barcelona: Barcanova. Villanueva Bartrina, Lluís, Mestres i Sardà, Jordi, Llabot, Mercè (2003). Dibuix tècnic 2. Barcelona: Barcanova. Sánchez Gallego, Juan Antonio (DL 1991). Temes clau de dibuix tècnic. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Comasòlivas Font, Ramon (1993). Sistema dièdric. Barcelona: Edicions UPC. Sánchez Gallego, Juan Antonio (1993). Geometría descriptiva, : sistemas de proyección cilíndrica. Barcelona: Edicions UPC. Sánchez Gallego, Juan Antonio (1997). Geometría descriptiva, : sistemas de proyección cilíndrica. Barcelona: Edicions UPC. Villanueva Bartrina, Lluís (2001). Perspectiva lineal, : su construcción y su relación con la fotografía (1a ed. (Arquitext)). Barcelona: Edicions UPC. Schmidt, Rudolf (1983). Geometría descriptiva con figuras estereoscópicas. Barcelona: Reverté. Izquierdo Asensi, Fernando (D.L. 2000). Geometría descriptiva (24ª ed. total. rev). Madrid: [Francisco Javier Izquierdo]. Thomae, Reiner (1979). Perspectiva y axonometría. México: Gustavo Gili. Ching, Frank, Juroszek, Steven P (cop. 1999). Dibujo y proyecto. México: Ediciones G. Gili. Villanueva i Bartrina, Lluís (2001). Introducció al traçat d'ombres. Barcelona: Edicons de l'UPC. Delgado, Magali, Redondo, Ernest (2004). Dibujo a mano alzada para arquitectos. Parramón. Izquierdo Asensi, Fernando (1996). Geometría descriptiva superior y aplicada (4a.). Madrid: Paraninfo. Senabre, Jorge (1993). Dibujo técnico. Luis Vives. Thomae, Reiner (1980). El encuadre de la prespectiva. Barcelona: Gustavo Gili. Vero, Radu (1981). El modo de entender la prespectiva. Mèxic: Gustavo Gili. Ching, Doris C. (DL 1984). Cómo aprende a leer el niño bilingüe. Madrid: Cincel. Ching, Doris C. (DL 1984). Cómo aprende a leer el niño bilingüe. Madrid: Cincel. Ching, Doris C. (DL 1984). Cómo aprende a leer el niño bilingüe. Madrid: Cincel. Ching, Frank, Juroszek, Steven P. (cop. 1999). Dibujo y proyecto. México: Ediciones G. Gili. Ching, Frank (cop. 1986). Manual de dibujo arquitectónico (2ª ed. ampl). México, D.F.: G.Gili. Ching, Frank (cop. 1986). Manual de dibujo arquitectónico (2ª ed. ampl). México, D.F.: G.Gili. Ching, Frank (cop. 1986). Manual de dibujo arquitectónico (2ª ed. ampl). México, D.F.: G.Gili. Ching, Frank (1976). Manual de dibujo arquitectónico. Barcelona [etc.]: Gustavo Gili. Ching, Frank (1976). Manual de dibujo arquitectónico. Barcelona [etc.]: Gustavo Gili. Porter, Tom, Goodman, Sue (1992). Diseño : técnicas gráficas para arquitectos, diseñadores yartistas. Barcelona [etc.]: Gili. Porter, Tom, Goodman, Sue (1990). Manual de diseño para arquitectos, diseñadores gráficos y artistas. Barcelona: Gustavo Gili. Porter, Tom, Greenstreet, Bob, Goodman, Sue (1987). Manual de técnicas gráficas para arquitectos, diseñadores y artistas (4ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Porter, Tom, Greenstreet, Bob, Goodman, Sue (1985). Manual de técnicas gráficas para arquitectos, diseñadores y artistas (3ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Hilton, Frank (1979). Dibujo geométrico en la construcción. México, DF: Gustavo Gili. Delgado Yanes, Magali, Redondo Domínguez, Ernest (2004). Dibujo a mano alzada para arquitectos. Barcelona: Parramón. Neufert, Ernst, Neufert, Peter (1995). Arte de proyectar en arquitectura : fundamentos, normas y prescripciones sobre construcción, dimensiones de edificios,locales y utensilios, instalaciones, distribución y programas de necesidades (14ª ed., totalmente renovada y muy ampl.). Barcelona: Gustavo Gili. Neufert, Ernst, Neufert, Peter (1995). Arte de proyectar en arquitectura : fundamentos, normas y prescripciones sobre construcción, dimensiones de edificios,locales y utensilios, instalaciones, distribución y programas de necesidades (14ª ed., totalmente renovada y muy ampl.). Barcelona: Gustavo Gili. Chitham, Robert (1982). La Arquitectura histórica acotada y dibujada. México, DF: Gustavo Gili. Allen, Gerald, Oliver, Richard (1982). Arte y proceso del dibujo arquitectónico. Barcelona: Gustavo Gili. Marín de L'Hotellerie, José Luis (1982). Introducción al dibujo técnico arquitectónico. México: Trillas. Marín de L'Hotellerie, José Luis (1983). Técnicas y texturas en el dibujo arquitectónico ([2ª ed.]). México: Trillas. Marín de L'Hotellerie, José Luis (1983). Técnicas y texturas en el dibujo arquitectónico ([2ª ed.]). México: Trillas.
Expressió Gràfica I: Geometria Descriptiva-80% Dibuix Arquitectònic-20% Per aprovar l'assignatura s'ha de treure una puntuació mínima de 5 sobre 10 de cada una d'aquestes dues parts. En el cas de no aprovar una de les dues parts, no es farà el promig i l'assignatura quedarà suspesa amb la nota mes baixa. Geometria Descriptiva: La part de geometria descriptiva es basarà en l'avaluació continuada. Per aquesta raó la nota de la primera convocatòria serà el resultat de quatre proves puntuables, corresponents a les quatre parts exposades en l'apartat de continguts. Les tres primeres proves es realitzaran durant el curs mentres que la quarta i última prova es farà correspondre amb el dia d'examen de la primera convocatòria. Cada part farà promitg i tindrà un valor diferent. La puntuació d'aquestes proves es farà sobre 10 punts. La primera part tindrà un valor del 40% de tota la nota final de l'assignatura, i la resta de parts, segona, tercera i quarta, valdran un 20% cada una. La nota final serà una puntuació màxima de 10 punts. Es podran obtenir 4 punts de la primera part, 2 punts de la segona, 2 punts de la tercera i 2 punts de la quarta. Per poder obtenir la nota definitiva final entre les quatre parts s’haurà de treure una nota mínima en cada part de 4 punts sobre 10. En el cas de no superar aquesta nota mínima en una o més d’una de les parts, l’alumne no podrà obtenir la nota mitjana final de la primera convocatòria. En aquest cas la nota de la primera convocatòria serà doncs la nota més baixa suspesa que hagi obtingut l'alumne. En el cas de superar les quatre parts amb una nota superior de quatre es farà el promig. Si el resultat és per sobre de cinc punts l'alumne ja haurà aprovat l'assignatura. En el cas que el promig obtingut quedi per sota de cinc l'alumne haurà de venir a la segona convocatòria per tornar a fer les parts amb notes més baixes. Els exercicis obligatoris de seguiment. Durant tot el quadrimestre s’exigirà la realització i lliurament d’uns exercicis pràctics realitzats fora de les hores lectives. Els exercicis seran d'obligada realització i s'hauran de lliurar juntament amb cada prova puntuable. Aquests exercicis no tindran valor numèric respecte la nota però si que seran obligatoris per tal de poder realitzar i obtenir la nota de les proves i la nota final de l'assignatura. En l'examen de la segona convocatòria l'alumne només haurà d'examinar-se de les parts que no hagi aprovat durant el curs. Les noves notes obtingudes passaran a promitjar de nou en el lloc de les notes suspeses en la primera convocatòria. Dibuix Arquitectònic: A la part de Dibuix Arquitectònic es faran dues proves o exàmens finals: un de croquis i un de dibuix intuitiu. S'hauran d'aprovar amb una nota mínima de 5 sobre 10 els dos exàmens per aprovar aquesta part de l'assignatura. A més, per aprovar, serà obligatori entregar en les dies previstos, que es diran el primer dia de classe, tots els exercicis que es vagin fent durant el curs. Els no aprovats tenen una segona convocatoria en la que s'examinaran de la part o parts que no tinguin aprovades. Per aprovar es continuarà exigin l'entrega dels exercicis que s'hagin fet durant el curs.
Geometria Descriptiva: Objectius: La part de de Geometria Descriptiva pretén dins els estudis generals d’arquitectura ser l’eina bàsica que ha d’aprendre l’estudiant per tal d’assolir uns bons nivells de representació del seu treball dins l’àmbit arquitectònic. La geometria descriptiva tradicionalment ha ofert la possibilitat de resoldre la realitat tridimensional de les formes arquitectòniques per tal de transformar-les en imatges bidimensionals. Actualment la geometria descriptiva es troba amb dos fronts oberts, la qual cosa fa pocs anys no era així. La introducció en el món de l’arquitectura dels mitjans informàtic ha revolucionat la professió en tots els seus aspectes. En el nostre camp, el de la representació i resolució de les formes tridimensionals, s’ha vist com els programes de representació vectorials han millorat i facilitat la generació de formes tridimensionals. Per una altra banda, l’arquitecte, continua treballant els projectes en els seus inicis i gairebé en tot el procés amb el més tradicional dels sistemes de representació, el dibuix a mà alçada. La plasmació de les primeres idees a través d’esbossos i croquis són un mitja totalment vigent i encara sense substitut. Aquests primers dibuixos són necessaris per la definició de les formes i els espais que projectem. Per tant, en la situació actual de la nostra professió, els dos sistemes de representació s’han tornat complementaris. En aquest primer quadrimestre treballarem tota la vessant tradicional de la geometria descriptiva, però potenciant la reflexió i la resolució de formes i treballs a mà alçada. D’aquesta manera volem que la geometria descriptiva es transformi en un instrument totalment necessari per tal de projectar i de representar les formes desitjades, alhora que ha de ser la base de partida i pont entre el dibuix a mà alçada i els sistemes de representació informàtics. A l’assignatura de geometria descriptiva II que s’impartirà el segon quadrimestre, farem la introducció cap als sistemes de representació tridimensionals a través de mitjans informàtics. L’assignatura Geometria Descriptiva I pretén que l’estudiant assoleixi els següents coneixements: - Coneixement dels sistemes de representació més usuals. - Lectura i visió espacial de formes bidimensionals i tridimensionals. - Resolució de problemes de geometria plana i espacial. Abatiments, canvis de pla, etc. - Dibuix a mà alçada per resoldre i representar gràficament formes i espais tridimensionals. - Resolució i representació de terrenys. - Representació en perspectiva cònica. - Traçat d’ombres en el dibuix d’arquitectura. - Exemples gràfics de treballs reals per relacionar les explicacions amb la realitat. L’assignatura s’imparteix en classes de teoria i classes gràfiques d’aplicació. Les classes gràfiques es basen exercicis vinculats a les explicacions teòriques, que permeten adquirir una formació gradual, alhora que defineixen el nivell de coneixements exigit a l’estudiant per aprovar l’assignatura. Dibuix Arquitectònic: Objectius: La part de Dibuix arquitectònic tractarà de la introducció i l'ensenyament dels procediments i tècniques del dibuix manual usat pels arquitectes i la iniciació a la representació habitual de l'arquitectura. S'adquirirà la formació bàsica necessaria pel desenvolupament del Dibuix arquitectònic. Tindran especial importància els continguts informatius i es desevoluparan de forma eminentment pràctica aquests coneixements, amb aplicacions concretes com seran els croquis i els esboços (dibuixos intuitius) d'objectes mobiliaris i d'elements arquitectònics simples.