Estudia

Horaris:

• En acabar el curs els estudiants hauran de ser capaços de: Conèixer els sistemes de mesura de la salut i els seus determinants, i saber interpretar-ne els resultats. Reconèixer els principals problemes de salut de la població d’origen predominantment ambiental. Definir, descriure i comprendre els processos bàsics mitjançant els quals els factors ambientals poden causar problemes de salut. Comprendre i saber aplicar el mètode epidemiològic per establir i mesurar la relació entre els factors ambientals i la salut. Conèixer els elements principals de protecció de la salut per poder col·laborar en la prevenció dels riscs ambientals.

1. Bases de la salut pública

2. Concepte de salut. La salut i els seus determinants. El model ecològic de la salut. La interrelació entre el ser humà i el medi ambient.

3. Salut i malaltia. Principals indicadors: mortalitat, morbiditat, qualitat de vida. Fonts d’informació sanitària. Els principals problemes de salut a Espanya i a Catalunya.

4. Epidemiologia Ambiental

5. Epidemiologia. Evolució històrica. Concepte anual. Fonaments del mètode epidemiològic. Objecte i aplicacions.

6. Teoria epidemiològica de la causalitat. Causa i factor de risc. Criteris de causalitat. Tipus d’associacions. Models causals. Causalitat i prevenció.

7. Mesura de l’efecte. Incidència, prevalència, risc atribuïble, risc relatiu, persones-any.

8. Persones, lloc i temps: diferències temporals i geogràfiques en l’ocurrència de les malalties. Factors socioeconòmics i salut.

9. Disseny d’estudis epidemiològics. Estudi de cohort. Estudis de casos i controls. Clusters. Estudis ecològics. Estudis transversals. Estudis de mortalitat proporcional.

10. Bases de Toxicologia

11. Definició de la toxicologia. El tòxic. Les intoxicacions. Tipus. Toxicitat. Relació dosi-resposta. Resposta acumulativa. Dosis letals. LD50. Marge de seguretat. Reversibilitat.

12. Toxicocinètica. Absorció: transport a través de la membrana cel·lular. L’absorció via oral, via respiratòria i via dèrmica. Distribució: transport del contaminant per les proteïnes plasmàtiques. Principals llocs de dipòsit i factors que poden influir en la redistribució. Barrera hematoencefàlica i placentària. Eliminació: concepte. Excreció urinària, fecal i biliar. L’exhalació. La llet materna.

13. Salut ambiental i Toxicologia

14. Agents biològics i Salut. Epidemiologia general de les malalties transmissibles. Agent causal i cadena epidemiològica. Formes de presentació comunitària: epidèmies i endèmies. El paper del medi ambient.

15. Les malalties infeccioses i parasitàries que es transmeten per l’aigua i el sòl. Les intoxicacions alimentàries. El paper dels vectors.

16. Agents químics i salut. Els contaminants d’origen industrial: solvents i vapors, fibres, metalls, pesticides. Els contaminants químics de l’aigua i del sòl: hidrocarburs halogenats, compostos aromàtics halogenats. Ions inorgànics: nitrats i fluorats. Els fosfats i la qualitat de l’aigua.

17. Contaminants atmosfèrics, malalties respiratòries produïdes pels contaminants atmosfèrics. La contaminació fotoquímica. El monòxid de carboni i la seva relació amb les malalties cardiovasculars, els hidrocarburs aromàtics policíclics i el seu potencial carcinogènic.

18. Agents físics i salut. Les radiacions ionitzants. Tipus de radiacions ionitzants (alfa, beta, gamma i X). Efectes sobre la salut, mutació, teratogènia i càncer. Sistemes de mesura de l’exposició. Estudis sobre l’exposició en humans. Els supervivents de la bomba atòmica. L’accident nuclear de Txernòbyl.

19. Les radiacions no ionitzants. Radiacions electromagnètiques. Radiacions ultraviolades, importància del seu potencial carcinogènic a nivell dèrmic. El soroll.

20. Estil de vida i Salut. Tabac i la seva contribució a la contaminació del medi. Toxicologia de l’alcohol. Els fàrmacs com a contaminants. Additius alimentaris.Estudis de casos i exposicions específiques. Epidèmia d’asma a Barcelona. L’exposició a l’asbest. Fluoració de les aigües a Girona. Cas del virus d’Èbola, etc.

• Indicadores de Salud. (1991). Ministerio de Salud.
• Handbook of Ecotoxicology. (1993). Oxford: Blackwell Science.
• Pla de Salut de Catalunya (1995). Generalitat de Catalunya.
• 2000. Recursos Mundiales 2000. La Guía Global del Medio Ambiente. (2000). Madrid: Instituto de Recursos Mundiales.
• Walker, C.H., Hopkin, S.P., Sibly, R.M. and Peakall, D.B. (2002). Principles of Ecotoxicology. London: Taylor and Francis Inc.
• Ashton, J., Seymour, H. (1990). La nueva Salud Pública. Barcelona: Ed. Masson.
• Beagleholo, R., Bonita, R. and Kjellströn, T. (1993). Basic epidemiology. Geneve: World Health Organization.
• Elliot, P., Cuzick, D., English, D. and Stern, R. (1992). Geographical and Environmental Epidemiology: Methods for Small-Area Studies. Oxford: Oxford Medical Publications.
• Jennicek, M., Cléroux, R. (1993). Epidemiología. Barcelona: Masson-Salvat.
• MacMahon, B., Trichopoulos, D. (2001). Epidemiología. Madrid: Marbán Libros S.L..
• Marmot, M. and Wilkinson, R.G. (2000). Social Determinants of Health. Oxford: Oxford University Press.
• Capó Martí, M. (2002). Principios de Ecotoxicología. Madrid: McGrawHill.
• Pineault, R. and Daveluy, C. (1990). La Planificación Sanitaria. Barcelona: Ed. Masson..
• Repetto, M. (1988). Toxicología Fundamental. Barcelona: Ed. Científico Médica.
• Rochon, A. (1991). Educación para la Salud. Barcelona: Ed. Masson.
• Rothman, K. (1987). Epidemiología Moderna. Barcelona: Ed. Díaz de Santos.
• Vega, S. G. y. Reynaga, J.O. (1990). Evaluación Epidemiológica de Riesgos Causados por Agentes Químicos Ambientales.. México: Editorial Limusa.
• Viñas, J. J. (1989). Introducción a la Medicina Preventiva y Salud Pública. Pamplona: Eunsa.

Activitats d'avaluació:

Activitats d’avaluació:


Bloc teòric: S’avaluarà el coneixement adquirit, la capacitat d’anàlisi i de síntesi de l’alumne mitjançant un examen al final de semestre. La realització d’aquest examen és de caràcter individual. L'examen inclourà aspectes que s'hagin treballat a pràctiques i pot incloure preguntes sobre seminaris que els mateixos alumnes hagin fet a classe. La nota de l’examen contribuirà en un 60% de la nota final de l’assignatura sempre i quan la nota obtinguda a l’examen arribi a 5.


Seminaris: La realització dels seminaris representa el 15% de la nota final. Es pot portar a terme individualment o en grup. La no realització del seminari implica que la seva contribució a la nota final (15%) no computa.


Bloc pràctic: Consistirà en 4 sessions de treball pràctic al laboratori. El total d’hores presencials és de 15. Aquesta activitat s’avaluarà amb un informe de pràctiques fet amb els membres del grup on es presentaran i discutiran els resultats obtinguts i el grau de maduresa en la discussió dels mateixos. L'avaluació de les sessions pràctiques estarà subjecte també a l'actitut participativa dels alumnes. La nota de l'informe representarà el 25% de la nota final de l’assignatura sempre i quan la nota d’aquest treball arribi a 5. Assitir a les sessions pràctiques i presentar l'informe en el seu termini és obligatori per aprovar l'assignatura en 1a Convocatòria.



Criteris de qualificació:

1.- Els percentatges de contribució de cadascuna de les activitats descrites només seran efectius si l’estudiant ha arribat a la nota de tall (5) en l’examen escrit i les pràctiques.

2.- Suspendre UNA de les DUES activitats obligatòries suposa SUSPÈS en 1ª CONVOCATÒRIA.

3.- L’avaluació en 2ª convocatòria comportarà presentar i/o realitzar totes aquelles activitats no presentades o suspeses en 1ª convocatòria.

Les classes de contingut teòric s'impartiran en forma de classes expositives amb suport audio-visual sempre que sigui possible. Pel caràcter participatiu de l'assignatura, els continguts teòrics es reforçaran amb material complementari (articles científics i de divulgació, reculls de premsa, projecció de videos, material obtingut de les bases de dades, etc...) sobre aspectes concrets del programa i que serviran per adquirir una visió més general del temari. Les classes pretenen ser participatives i estimular la discussió.