Estudia

Horaris:

• Analitzar i interpretar el comportament dels éssers vius
• Mostrejar, caracteritzar i manipular poblacions i ecosistemes

• Analitzar la complexitat organitzativa de les comunitats animals.
• Avaluar l'efecte dels factors ambientals sobre l'estructura i l'organització de les comunitats animals. Analitzar els canvis que experimenten aquestes comunitats en funció del temps i l'espai. Interpretar les interaccions existents entre els organimes que les constitueixen, així com les interaccions amb el medi.
• Aplicar i discutir els mètodes d'estudi, i raonar els resultats, de treballs científics recents relacionats amb diferents aspectes de les comunitats animals.

1. NATURALESA DE LES COMUNITATS

          1.1. Estudi de les comunitats.

                    1.1.1. Concepte de l'assignatura. Característiques bàsiques de les comunitats. Classificació. Metodologia d'estudi.

          1.2. Perspectiva històrica de les comunitats.

                    1.2.1. Estudi de les paleocomunitats. Factors que provoquen distribucions disjuntes. Regions zoogeogràfiques.

          1.3. Formació i Organització de la Comunitat

                    1.3.1. Factors que influeixen en la formació de la comunitat: font d’espècies, procés de colonització i establiment de poblacions reproductores. Organització de la comunitat.

          1.4. Estructura Biològica de la Comunitat

                    1.4.1. Diversitat: problemàtica en l’estudi de les comunitats. Patrons macroecològics en la distribució de les espècies. Gradients de diversitat.

          1.5. Estructura Física de la Comunitat

                    1.5.1. Comunitats terrestres: forestals, arbustives i de pastura. Caràcters fonamentals i estructura tròfica. Comunitats marines: pelàgiques i bentòniques. Caràcters fonamentals i estructura tròfica.Comunitats d’aigües epicontinentals: lacustres i fluvials. Caràcters fonamentals i estructura tròfica.

2. ADAPTACIONS A FACTORS FÍSICS AMBIENTALS

          2.1. Comunitats terrestres

                    2.1.1. Influència de la temperatura. Animals ectoterms i endoterms. Adaptacions a temperaturas extremes. Influència de la disponibilitat hídrica. Adaptacions a l’escassetat d’aigua.

          2.2. Comunitats aquàtiques

                    2.2.1. Efecte i adaptacions a les variacions de salinitat del medi. Mecanismes de flotació. Adaptacions a la foscor: comunitats de les profunditats marines abissals. Efecte i adaptacions a l’hidrodinamisme.

3. INTERACCIONS BIÒTIQUES

          3.1. Competència

                    3.1.1. Tipus de competència. Competència intra i interespecífica. Efectes de la competència sobre l'estructura de la comunitat. Metodologia d’estudi.

          3.2. Depredació

                    3.2.1. Tipus de depredadors. Adaptacions a la depredació. Efectes sobre l'estructura de la comunitat. Mecanismes de defensa.

          3.3. Relacions Simbiòtiques

                    3.3.1. Simbiosi. Tipus d’influència: mutualisme, comensalisme i parasitisme. Caràcters generals.

          3.4. Interaccions animals-plantes

                    3.4.1. Consum de plantes i tipus de fitofàgia. Mutualismes planta animal. Pol·linització de plantes i dispersió de llavors. Altres interaccions

4. LA COMUNITAT EN EL TEMPS I EN L’ESPAI

          4.1. Ritmes d’activitat

                    4.1.1. Ritmes endògens dels animals. Tipus i metodologia d’estudi. Incidència dels ritmes sobre l’estructura de la comunitat.

          4.2. Migració

                    4.2.1. Migracions verticals. Migracions horitzontals: caràcters generals. Migracions aquàtiques. Migracions terrestres: modalitats i factors que intervenen.

          4.3. Dispersió

                    4.3.1. Finalitat i conseqüències de la dispersió. Tipus de dispersió. Dispersió exploratòria, nomadisme i irrupció.

          4.4. Successions animals

                    4.4.1. Successions primàries i secundàries. Pertorbacions i remanència. Estadis pioners i comunitats madures. Clímax.

          4.5. Fragmentació

                    4.5.1. Activitat humana i insularització. Relacions entre insularització i insularitat. Mida i distància de les illes d'hàbitat en les comunitats. Disarmonia i equilibri dinàmic. Relaxació faunística i deute d'extinció. Demes i metapoblacions.

          4.6. Fauna i activitat humana

                    4.6.1. Canvi climàtic i fauna. Efectes en les distribucions i el comportament, degradació de l'hàbitat i extracció de recursos. Espècies introduïdes. Espècies invasores.

          4.7. Selecció d'hàbitat

                    4.7.1. Gradient ambiental, òptim ecològic i amplitud d'hàbitat. Especialistes i generalistes. Mètodes d'anàlisi.

          4.8. Comunicació i estructures socials

                    4.8.1. Tipus i finalitat dels senyals. Atracció per feromones en insectes. Comunicacció sonora i visual mitjançant exhibicions. El festeig i les seves funcions. Societat, territorialitat i colònies. Territori i domini vital. Sistemes d'aparellament.

• Cox, George W (1993). Conservation ecology, : biosphere biosurvival. Dubuque [etc.]: Wm. C. Brown.
• Història natural dels Països Catalans (1984). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• Plant-animal interactions, : an evolutionary approach (cop. 2002). Oxford: Blackwell.
• Krebs, John R, Davis, N.B (1993). An Introduction to behavioural ecology (3rd. ed). London [etc.]: Blackwell Scientific Publications.
• Linzey, Donald (2001). Vertebrate biology. Boston [etc.]: McGraw-Hill.
• Magurran, A. E. (1989). Diversidad ecológica y su medición. Vedrà.
• Molles, Manuel C. (cop. 2005). Ecology : concepts and applications (3rd ed.). Boston [etc.]: McGraw-Hill.
• Morin, Peter J (cop. 1999). Community ecology. Malden (Mass.): Blackwell Science.
• Nybakken, James W (1993). Marine biology, : an ecological approach (3rd ed). [New York]: Harper Collins.
• Els Sistemes naturals de les illes Medes (1984). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
• Efectos de la fragmentación de los bosques sobre los vertebrados en las mesetas ibéricas (DL 1998, DL 1998). Madrid, Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Organismo Autónomo Parques Nacionales, Organismo Autónomo Parques Nacionales.
• Schowalter, Timothy Duane (cop. 2000). Insect ecology, : an ecosystem approach. San Diego, CA: Academic Press.
• Valiela, Ivan (1995). Marine ecological processes (2nd ed). New York [etc.]: Springer.
• Wetzel, Robert G (1981). Limnología. Barcelona: Omega.
• Wharton, David A (cop. 2002). Life at the limits, : organisms in extreme environments. Cambridge New York: Cambridge University Press.
• Wiens, John A (1989). The Ecology of bird communities. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press.
• Wilson, Edward Osborne (1994). La Diversidad de la vida. Barcelona: Crítica.
• Willmer, Pat, Johnston, Ian A, Stone, Graham (cop. 2005). Environmental physiology of animals (2nd ed). Malden (Mass.): Blackwell Science.

Activitats d'avaluació:

La meitat de l'assignatura s'avalua per les activitats de teoria i l'altre meitat per les de pràctiques (assistència, tutories, treballs i seminaris). L'examen teòric s'ha d'aprovar per tal de poder fer mitjana amb la resta de les qualificacions desglossades als criteris d'avaluació, i totes les activitats pràctiques són obligatories.

Concretament, l'avaluació de l'assignatura es farà de la següent manera:
examen teòric un 50%
treball de pràctiques un 15%
treball en equip un 20%
seminaris un 15% (10% pel professorat i 5% pels companys)

Es donarà una nota global per a tot el grup que ha realitzat el treball en equip, i els seus membres es repartiran les notes individuals. En cas de no haver-hi un acord unànim, la puntuació global es repartirà equitativament entre els seus membres.

Al llarg de les sessions teòriques es presentaran i discutiran articles científics relacionats amb la matèria tractada a classe, i que els alumnes trobaran al servei de fotocòpies o bé a la biblioteca. També es recomanarà la lectura (opcional) d'articles de divulgació o bé científics que es consideren d'interés pels estudiants.