Estudia

Horaris:

Horaris:

• Capacitat de treball en equip
• Capacitat d'anàlisi i síntesi
• Capacitat de resolució de problemes
• Raonament crític
• Aprenentatge autònom
• Comunicació oral i escrita en llengua materna
• Treball interdisciplinar en grup o equips
• Aïllar, analitzar i identificar biomolècules
• Dissenyar experiments, obtenció de resultats i interpretació
• Principis físics i químics de la Biologia

• Introducció a la química orgànica: coneixement dels principals grups funcionals, de les seves propietats i d'algunes reaccions aplicables en el camp de la bioquímica. Concepte d'estereoisomeria i la seva importància en les reaccions orgàniques.

1. Introducció a la Química Orgànica. L'àtom de carboni. Hibridació. Enllaços de carboni: senzills i múltiples. Ruptura homolítica i heterolítica. Concepte d'electrofil i nucleofil. Carbocations i carbanions. Reaccions orgàniques: tipus principals. Famílies principals de compostos orgànics: grups funcionals.

2. Hidrocarburs. Alcans: nomenclatura, obtenció, propietats, conformacions i reactivitat. Hidrocarburs insaturats (alquens i alquins): nomenclatura, propietats i reactivitat. Cicloalcans, cicloalquens i cicloalquins. Hidrocarburs aromàtics: nomenclatura, propietats i reactivitat.

3. Estereoquímica. Isomeria. Isomeria estructural o constitucional. Configuració cis-trans. Isomeria òptica. Quiralitat. Activitat òptica. Enantiòmers i diastereòmers. Nomenclatura isòmers òptics. Compostos quirals i la seva importància en els éssers vius.

4. Aldehids i cetones: nomenclatura, propietats i reactivitat.

5. Alcohols, fenols, tiols, tiofenols, éters i tioéters: nomenclatura, propietats i reactivitat.

6. Amines: nomenclatura, propietats físiques i reactivitat.

7. Àcids carboxílics i derivats: nomenclatura, propietats i reactivitat.

• Whitten, Kenneth W, Davis, Raymond E, Peck, M. Larry (1998). Química general (3a ed). Madrid [etc.]: McGraw-Hill.
• Atkins, P. W, Beran, J. A (1992). General chemistry (2nd ed). New York: Scientific American Books.
• Petrucci, Ralph H, Harwood, William S, Herring, F. Geoffrey (cop. 2003). Química general (8ª ed). Madrid [etc.]: Prentice Hall.
• Solomons, T. W. Graham (cop. 1999). Química orgànica (2a ed). México: Limusa Wiley.
• Hart, Harold, Hart, David J, Craine, Leslie E (1995). Química orgánica ([Ed. traducida de la 9ª ed. inglesa]). México [etc.]: McGraw-Hill.
• Quiñoá, Emilio, Riguera, Ricardo (cop. 1996). Nomenclatura y representación de los compuestos orgánicos, : una guía de estudio y autoevaluación. Madrid [etc.]: McGraw-Hill.
• Peterson, W. R (DL 1987). Formulación y nomenclatura, : química orgánica (10ª ed). Barcelona: EDUNSA.

Activitats d'avaluació:

Tant a la primera com a la segona convocatòria, la qualificació final de l'assignatura és el resultat de l'avaluació dels continguts de teoria, exercicis i pràctiques.

Per als alumnes que segueixen el sistema d'avaluació continuada, l'examen final de la primera o segona convocatòria correspondrà al 60% de la nota final de l'assignatura (Teoria i exercicis: 50% i Pràctiques: 10%). El 40% restant de la nota final de l'assignatura provindrà de l'examen control dels contiguts de teoria i exercicis d'avaluació continuada (30%) (data probable: 05/11/2007) i de la prova escrita sobre les pràctiques (10%) realitzada el divendres de la setmana de pràctiques.

Per als alumnes que no hagin seguit l'avaluació continuada, l'examen final de la primera o segona convocatòria correspondrà al 100% de la nota final de l'assignatura (Teoria i exercicis: 80% i Pràctiques: 20%).

Data d'inici de l'assignatura: 07/11/2007.
Es recomana seguir el sistema d'avaluació continuada.
Pel que fa a les pràctiques, no són obligatòries per als alumnes repetidors però és recomanable que les tornin a fer.
Es podrà tenir en compte l'informe del tutor.