1. Definicions, conceptes generals i eines matemàtiques
2. Primer Principi de la Termodinàmica. Treball, calor, calorimetria. Entalpia. Coeficient de Joule-Thomson.
3. Termoquímica. Calor de reacció. Lleis de Lavoisier i de Hess. Equació de Kirchhoff.
4. Segon principi de la Termodinàmica. Màquines tèrmiques i frigorífiques. Enunciats del segon principi. Cicle i teorema de Carnot. Espontaneïtat. Escala termodinàmica de temperatures. Altres cicles.
5. Entropia. Igualtat i desigualtat de Clausius. Càlcul de variacions d'entropia. Interpretació de l'entropia. Tercer principi. Inaccessibilitat del zero absolut. Entropies absolutes. Entropia d'una reacció química.
6. Energia lliure i entalpia lliure. Funcions potencial. Energia de Gibbs estàndard d'una reacció química. Equacions de Gibbs-Helmholtz. Relacions de Maxwell. Equacions d'estat, de TdS i de les capacitats calorífiques.
7. Gasos reals. Diagrama d'Andrews. Factor de compressibilitat. Llei dels estats corresponents. Equacions d'estat dels gasos reals. Equació del virial i de van der Waals.
8. Sistemes oberts. Magnituds molars parcials. El potencial químic. Equació fonamental de la Termodinàmica química. Equació de Gibbs-Duhem. Potencial químic dels gasos. Fugacitat.
9. Equilibri químic. Grau d'avenç. Constants d'equilibri. Dependència amb la modificació de variables del sistema. Equació de Van't Hoff i principi de Le Chatelier.
10. Equilibri de fases i sistemes d'un sol component. Regla de les fases. Diagrames de fases. Equacions de Clapeyron i de Clausius-Clapeyron.
11. Dissolucions. Termodinàmica de mescla. Potencial químic en líquids. Lleis de Raoult i de Henry. Equilibri líquid-vapor en dissolucions líquid-líquid. Diagrames de fase. Destil·lació fraccionada. Dissolucions no ideals. Azeòtrops.
12. Dissolucions d'electròlits. Activitat i coeficients d'activitat mitjans. Determinació experimental. Força iònica. Teoria de Debye-Hückel. Equilibris iònics. Efecte d'ió comú. Efecte del dissolvent.
13. Sistemes electroquímics. Fases amb càrregues elèctriques. Potencials d'elèctrode. Força electromotriu. Potencials normals.
Tipus d'exàmens:
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà en gran mesura a través d'una prova escrita que consta de problemes i de qüestions teòriques.
Valoració:
Es valorarà principalment el coneixement de teories, aplicacions, mètodes i instruments, el grau de comprensió dels conceptes, el fet d'assolir un cert estil de raonament i pensament creatiu i de predicció, la capacitat de manipulació de les dades i la capacitat de resoldre problemes nous.
També influirà en la qualificació la capacitat per part de l'alumne/a d'expressar-se correctament i emprar el vocabulari específic del temari.
Mètode docent:
En base als nous criteris formatius de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), per superar aquesta assignatura i assolir les seves competències l'alumne/a haurà d'estar disposat/da a realitzar contínuament tasques d'aprenentatge, individualment o en grup, sense el professor (autoaprenentatge).
Abans i durant el desenvolupament de cada bloc temàtic, es donaran les indicacions necessàries i el material (apunts, referències, planes WEB, col·leccions de problemes, preguntes d'exàmens antics, transparències, ...) per tal que aquest procés d'autoestudi pugui ser realitzat.
Les hores presencials del professor a l'aula es dedicaran fonamentalment a orientar a l'alumnat per poder realitzar l'esmentat aprenentatge. Aquesta activitat del professor es pot entendre com a tutoria col·lectiva, encara que també es disposarà d'hores per fer-ne d'individuals. Així doncs, les classes a l'aula, si bé poden arribar a ser expositives en algun moment, tindran més aviat caràcter de seminari i es basaran en la suposició que l'alumnat ja ha revisat quin son els conceptes bàsics de cada tema.
Adreces WEB d'interés:
stark.udg.edu/~emili/docent
stark.udg.edu/~silvia/docent
iqc.udg.edu/~miquel/docent/termo/TERMO.HTM