Estudia

Horaris:

Horaris:

• Coneixement d'informàtica relacionats amb l'àmbit d'estudi
• Concepte i origen de la vida
• Realitzar bioassajos
• Analitzar i interpretar el comportament dels éssers vius
• Mostrejar, caracteritzar i manipular poblacions i ecosistemes
• Adaptacions funcionals dels organismes al medi
• Estudi de cicles biològics

• Introduir a l'alumne en els fonaments teòrics de l'Ecologia, prenent com a marc de referència els nivells d'integració fonamentals en ecologia: població, comunitat i ecosistema.
• Realització d'anàlisis de nutrients i d'oxigen dissolt
• Ús de programes informàtics per la realització de models matemàtics aplicats a l'estudi de les poblacions
• Avesar-se en la metodologia de camp per realitzar inventaris de comunitats vegetals
• Ús de diferents mètodes per quantificar la diversitat ecològica
• Avesar-se en la presentació de resultats, fruit del treball realitzat, i la seva discussió
• Saber fer i entendre els càlculs de producció, productivitat i eficiència
• Fer taules de vida i de fecuditat

1. Introducció

          1.1. Concepte d'ecologia. Orígens de l'ecologia: tradicions biogeogràfica, demogràfica i ecofisiològica. Nivells d'integració en ecologia. Autoecologia i sinecologia. Enfocs estructural, funcional i dinàmic. L'ecologia com a ciència de síntesi. Ecologia, termodinàmica i teoria general de sistemes. Models en ecologia.

2. Ecologia d'ecosistemes

          2.1. L'estudi dels ecosistemes. Concepte d'ecosistema. Biomassa i producció. Matèria i energia. Models de compartiments i fluxos. Producció primària i producció secundària. Producció neta de l'ecosistema. Relació Producció/Respiració.

          2.2. Cicle de la matèria i flux d'energia en l'ecosistema. La xarxa tròfica. Nivells tròfics. Piràmide de biomassa. Model de compartiments del cicle de la matèria: via dels fitòfags i via dels detritívors. Principis de termodinàmica. Destí de l'energia radiant. Piràmide energètica. Fluxos d'energia en diferents ecosistemes. Ecosistemes autotròfics i heterotròfics.

          2.3. Cicles biogeoquímics. Necessitats nutritives dels organismes. Cicles de nutrients: cicle intersistèmic i cicle intrasistèmic. Cicles globals dels nutrients principals. Cicles de nutrients en diferents ecosistemes. Eutròfia i oligotròfia. L'home i els cicles biogeoquímics.

          2.4. Ecosistemes terrestres. Condicions de producció en el medi terrestre. Estructura de la coberta vegetal i grans tipus fisiològics. El reciclatge dels materials en els ecosistemes terrestres. La xarxa tròfica.

          2.5. Ecosistemes aquàtics. Els sistemes fluvials. Els ecosistemes lacustres. Condicions de producció en els oceans. Organització de la xarxa tròfica en els ecosistemes aquàtics.

3. Ecologia de poblacions

          3.1. Introducció. 1. L'Ecologia de Poblacions. 2. El concepte de població: definició, limitacions i altres conceptes. 3. Característiques de les poblacions: grandària, patró de distribució espacial, composició i processos demogràfics.

          3.2. Processos demogràfics: mortalitat. 1. Creixement basat en l'estructura d'edats. 2. Taules de vida convencionals: fonaments i supòsits, tipus, elaboració i quadre de mortalitat. 3. Corbes de supervivència. 4. Taules de vida en diagrama.

          3.3. Processos demogràfics: natalitat. 1. Introducció: natalitat, fecunditat i fertilitat. 2. Quadre de fecunditat. 3. Estadístics vitals: taxa reproductora bàsica, temps de generació i taxa instantània d'increment per càpita. 4. Cicles vitals.

          3.4. Creixement exponencial. 1. Introducció: aplicació de models. 2. Model de creixement exponencial: fonaments, model discret i model continu. 3. Temps de duplicació. 4 Model exponencial a la natura.

          3.5. Creixement logístic. 1. Introducció. 2. Model de creixement logístic: fonaments, model discret i continu, representacions gràfiques. 3. Variacions del model: factors intrínsecs i extrínsecs. 4. Característiques de la competència intraespecífica.

          3.6. Competència interespecífica. Definició i tipus. Exclusió competitiva o coexistència: model de Lotka-Volterra. Evidència de la competència: estudis experimentals i observacionals. Competència interespecífica i encavalcament de nínxol ("niche overlap").

          3.7. Depredació. Concepte de depredador. Efectes de la depredació. Amplitud de la dieta. Teoria de l'aprovisionament òptim. Resposta funcional. Dinàmica de la depredació: models de Lotka-Volterra.

          3.8. Altres interaccions interespecífiques. Simbiosi i mutualisme. Parasitisme i malaties.

4. Ecologia evolutiva

          4.1. Variació del cicle vital. Components i compromisos del cicle vital. Selecció r i selecció K. Altres classificacions dels cicles vitals/hàbitats.

5. Ecologia de comunitats

          5.1. Naturalesa de la comunitat. Concepte de comunitat. Enfocs de Clements (superorganisme) i Gleason (individualista). Tècniques per a la descripció de les comunitats (ordenació i classificació)

          5.2. Diversitat. Índexos de diversitat. Diagrames de rang-abundància. Diversitat alfa i beta. Efectes de la biodiversitat en el funcionament dels ecosistemes

          5.3. Successió ecològica. Definició i tipus de successió ecològica. Mecanismes biològics que intervenen en la successió. Regularitats de les successions. Estabilitat: resistència, resiliència i teoria de la pertorbació intermèdia

6. Biogeografia i macroecologia

          6.1. Biogeografia i macroecologia. Relació riquesa-àrea. Grandients de riquesa d'espècies. Teoria de la biogeografia insular de MacArthur i Wilson.

• Begon, Michael, Harper, John L, Townsend, Colin R (cop. 1999). Ecología, : individuos, poblaciones y comunidades (3a ed). Barcelona: Omega.
• Brown, James H, Lomolino, Mark V (cop. 1998). Biogeography (2nd ed). Sunderland (Mass.): Sinauer Associates.
• Cox, C. Barry, Moore, Peter D (1993). Biogeography an ecological and evolutionary approach (5th ed). Oxford: Blackwell Scientific Publication.
• Gorman, M. L (1991). Ecología insular. Barcelona: Vedrà.
• Krebs, Charles J (1986). Ecología, : análisis experimental de la distribución y abundancia. Madrid: Pirámide.
• Magurran, Anne E (1989). Diversidad ecológica y su medición. Barcelona: Vedrà.
• Margalef i López, Ramon (1974). Ecología. Barcelona: Omega.
• Margalef i López, Ramon (1992). Ecología (5ª ed. rev). Barcelona: Planeta.
• McNaughton, S.J, Wolf, Larry L (1984). Ecología general. Barcelona: Omega.
• Molles, Manuel C. (cop. 2005). Ecology : concepts and applications (3rd ed.). Boston [etc.]: McGraw-Hill.
• Müller, Paul (1979). Introducción a la zoogeografía. Barcelona: Blume.
• Ricklefs, Robert E (cop. 1998). Invitación a la ecología, : la economía de la naturaleza: libro de texto sobre ecología básica (4ª ed). Buenos Aires [etc.]: Editorial Médica Panamericana.
• Rodríguez, Jaime (cop. 1999). Ecología. Madrid: Pirámide.
• Smith, Robert Leo, Smith, Thomas M (cop. 2001). Ecología ([Primera edición en castellano, traducción de la 4ª ed. en inglés]). Madrid [etc.]: Addison Wesley.
• Townsend, Colin R, Harper, John L, Begon, Michael (2003). Essentials of ecology (2nd ed). Oxford [etc.]: Blackwell Publishing.

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
El curs busca introduir a l'alumne en els principals continguts i procediments de l'ecologia. Això comporta no sols la recepció i el treball de la informació sinó la participació activa tant a nivell de classes teòriques, com pràctiques i seminaris. Per aquest motiu es considera que les pràctiques són obligatòries. Es realitzen en grup.

AVALUACIÓ

o En la primera convocatòria d’avaluació s’aplica l’avaluació continuada sense examen final. La qualificació de la primera convocatòria s’obtindrà a partir de la valoració ponderada de les següents activitats avaluadores:

1. 25% - Examen parcial del bloc d’Ecosistemes i puntuació dels 2 exercicis a entregar d’aquesta part i altres de voluntaris (màxim 2)

2. 25% - Examen parcial del bloc de Poblacions i puntuació dels 2 exercicis a entregar d’aquesta part i altres de voluntaris (màxim 2)

3. 25% - Examen parcial del bloc d'Ecologia Evolutiva, Comunitats i Biogeografia i puntuació dels 2 exercicis a entregar d’aquesta part i altres de voluntaris (màxim 2)

4. 25% - Exercicis i memòries de pràctiques


o Per aprovar la primera convocatòria cal haver entregat, en el termini establert a la meva udg, tots els exercicis i memòries demanats i haver aprovat cadascuna de les quatre activitats avaluadores.

o L’examen parcial de cada bloc es farà, en principi, el darrer dia de classe del bloc corresponent.

o Es farà un examen, coincidint amb la data assignada del període d’exàmens de la 1ª convocatòria, on l’alumne podrà tornar-se a examinar del bloc (o blocs) que no s’hagi presentat o no hagi aprovat (o vulgui millorar la nota).

o Per aprovar les memòries de pràctiques cal un promig de 5, i a més, haver assistit al 80% de les hores de pràctiques.

o Només s’acceptaran els treballs presentats d’acord amb el procediment establert pel professor/a responsable de la correcció del treball en qüestió.

o En aplicació de la normativa vigent, no es guarda la nota de pràctiques de cursos anteriors. Els/les alumnes repetidors hauran de tornar a fer les pràctiques i entregar els informes corresponents.

o La segona convocatòria d’avaluació consistirà en un examen global, extens i en profunditat, que inclourà una avaluació dels continguts del programa i una avaluació dels coneixements, tècniques i competències corresponents a les pràctiques. Els exàmens parcials de teoria aprovats en la primera convocatòria no resten matèria en l’examen de la segona convocatòria.

o Tota avaluació constarà d’una valoració dels continguts assolits i d’una valoració de la correcció de l’expressió, estructura i presentació del treball o examen. També es valorarà el fet de presentar els treballs entregables dins els termini establert.

o En el cas que es detecti que un treball/examen s’ha copiat, tant el treball/examen original com la còpia obtindran la qualificació de zero.