Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
Bases d'organització vegetal. Principals tipus estructurals. Cicles vitals. Diversitat vegetal i línies filogèniques. Bases per a la descripció de la vegetació.
Crèdits:
10
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
ALBERTO CORONA PRIETO  / MARTA DONCEL GARCIA  / JOAN FONT GARCIA  / SERGI JOHER SAIS  / Miguel Jover Benjumea  / ESTEVE LLOP VALLVERDU  / NOEMI SANCHEZ RUIZ  / Lluis Vilar Sais

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl-dt-dc-dj 15-16

Grup B

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
ALBERTO CORONA PRIETO  / MARTA DONCEL GARCIA  / JOAN FONT GARCIA  / SERGI JOHER SAIS  / Miguel Jover Benjumea  / ESTEVE LLOP VALLVERDU  / NOEMI SANCHEZ RUIZ  / Lluis Vilar Sais

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria2 dl-dt-dc-dj 16-17

Competències

  • Capacitat d'organitació i planificació
  • Aprenentatge autònom
  • Comunicació oral i escrita en llengua materna
  • Sensibilitat a temes mediambientals
  • Capacitat de gestionar eficientment la informació
  • Compromís ètic
  • Concepte i origen de la vida
  • Tipus i nivells d’organització dels sistemes vius i/o els seus components
  • Identificació d'organismes
  • Obtenir, manipular i conservar espècimens biològics
  • Adaptacions funcionals dels organismes al medi
  • Estudi de cicles biològics
  • Diversitat de plantes i fongs
  • Interpretar i dissenyar el paissatge

Altres Competències

  • Proporcionar els conceptes botànics essencials relatius a l'organització, la biologia i el funcionalisme de les plantes, com a elements de les comunitats vegetals.
  • Proporcionar els conceptes sistemàtics i descriptius necessaris pel coneixement dels grups de plantes, les seves relacions evolutives i la situació de les espècies més importants dins dels grans grups.
  • Utilització de noves tecnologies.
  • Sistemàtica i filogènia
  • Biogeografia.
  • Anatomia i morfologia vegetal.

Continguts

1. Generalitats

          1.1. La botànica com a ciència. Els límits del regne vegetal. Visió històrica i concepció actual de la botànica. Camps d'estudi de la botànica.

          1.2. Sistemàtica i taxonomia. Els sistemes jeràrquics de classificació: sistemes artificials, naturals, filogenètics i fenètics. Metodologia taxonòmica moderna.

          1.3. L'espècie, la base de la sistemàtica: concepció general i la seva aplicació a la botànica. Especiació i criteris per a la diferenciació d'espècies. Categories taxonòmiques. Nomenclatura botànica.

          1.4. Nivells morfològics d'organització. Protòfits, tal.lòfits i cormòfits.

          1.5. La reproducció dels vegetals. Reproducció vegetativa i reproducció sexual. Alternança de fases nuclears i de generacions. Cicles biològics. Tendències evolutives.

2. Algues procariotes

          2.1. Els Procariotes. Cianobacteris. Diversitat morfològica, reproducció, ecologia i filogènia.

3. Algues eucariotes

          3.1. Les algues eucariotes. Morfologia, organització i nivells de complexitat. Divisions euglenòfits i dinòfits. Morfologia, reproducció i ecologia dels diversos grups.

          3.2. Divisió Ocròfits. Bacil.lariofícies i feofícies. Generalitats, morfologia, organització, reproducció, ecologia, filogènia i utilitats.

          3.3. Divisió Rodòfits. Generalitats. Bangiofícies i florideofícies. Nivells d'organització morfològica, reproducció, ecologia i utilitats del grup. Filogènia.

          3.4. Divisió cloròfits. Generalitats. Clorofícies i carofícies: nivells d'organització morfològica, reproducció i ecologia. Filogènia dels cloròfits i la seva relació amb les plantes superiors.

          3.5. L'origen de la vida i dels vegetals. Filogènia dels diversos grups procariotes i d'algues eucariotes. L'origen de les plantes terrestres.

4. Fongs

          4.1. Els Fongs. Fagotròfia i lisotròfia. Div. Mixomicots. Div. Oomicots.

          4.2. Div. Eumicots: característiques generals i diversitat. Els Zigomicets: les floridures.

          4.3. Els Ascomicets. Característiques generals, diversitat i biologia.

          4.4. Els Basiodiomicets. Característiques generals, diversitat i biologia.

          4.5. Els líquens. La liquenificació. Micobionts i ficobionts. Estructura, formes de desenvolupament, reproducció i ecologia.

5. Briòfits

          5.1. Els briòfits. Generalitats. L'adaptació al medi terrestre. Organització: el gametòfit i l'esporòfit. Reproducció asexual i sexual: l'arquegoni. Diversitat: Hepàtiques i molses. Ecologia. Filogènia.

6. Pteridòfits

          6.1. Els pteridòfits. Característiques generals. Cicle biològic. Isospòria i heterospòria. L'origen dels pteridòfits i l'origen de les plantes vasculars. Criteris de classificació i diversitat.

7. Espermatòfits

          7.1. Els Espermatòfits. Característiques generals. Cicle biològic: òrgans reproductors. La llavor. Origen i sistemàtica dels espermatòfits.

          7.2. Gimnospermes. Generalitats. Les gimnospermes de fulla pinnada (Cicadòpsides) i les de fulla dicòtoma o acicular (Ginkgòpsides i Pinòpsides). Característiques generals. Sistemàtica i exemples.

          7.3. Les angiospermes (Magnoliòpsides). Generalitats. La flor: el periant, l'androceu i el gineceu. Simetria, diagrames florals i fòrmules florals. Inflorescències.

          7.4. El gametòfit masculí i femení: el gra de pol·len i el primordi seminal. La pol·linització. La fecundació.

          7.5. El fruit. Tipologia dels fruits. Disseminació de fruits i llavors.

          7.6. Característiques generals, origen i classificació de les angiospermes: les protoangiospermes i les angiospermes veritables. Les protoangiospermes. Característiques generals. Família de les nimfeàcies. Les angiospermes veritables uniaperturades. Grup de les monocotiledònies arcaïques. Característiques generals. Família de les alismatàcies i aràcies.

          7.7. Grup de les lílides. Característiques generals. Família de les liliàcies, amaril·lidàcies, iridàcies, agavàcies i orquidàcies. Grup de les commelínides. Característiques generals. Família de les arecàcies, juncàcies, ciperàcies, poàcies i tifàcies. Grup de les magnòlides. Característiques generals. Família de les magnoliàcies, piperàcies, lauràcies.

          7.8. Les angiospermes veritables triaperturades. Grup de les dicotiledònies arcaïques. Característiques generals. Família de les ranunculàcies i papaveràcies. Grup de les cariofíl·lides. Característiques generals. Família de les cariofil·làcies, cactàcies i quenopodiàcies.

          7.9. Grup de les ròsides. Característiques generals. Família de les salicàcies, euforbiàcies, fabàcies, rosàcies, ramnàcies, ulmàcies, moràcies, urticàcies, cucurbitàcies, fagàcies, betulàcies, vitàcies, mirtàcies, brassicàcies, malvàcies, rutàcies, anacardiàcies i aceràcies.

          7.10. Grup de les astèrides. Característiques generals. Família de les ericàcies, oleàcies, rubiàcies, labiades, plantaginàcies, escrofulariàcies, boraginàcies, solanàcies, aquifoliàcies, araliàcies, apiàcies, asteràcies i caprifoliàcies.

8. Geobotànica

          8.1. Concepte de geobotànica. La distribució dels vegetals i les seves causes. Territoris florístics.

          8.2. Fitocenologia. La vegetació i les comunitats vegetals. La successió vegetal.

          8.3. Fitotopografia. El paisatge vegetal. Gradients i zonació de la vegetació. Els estatges altitudinals.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 0 8,00 8,00
Prova d'avaluació 8,00 50,00 58,00
Sessió expositiva 55,00 50,00 105,00
Sessió participativa 2,00 0 2,00
Sessió pràctica 16,00 16,00 32,00
Sortida de camp 16,00 2,00 18,00
Total 97,00 126,00 223

Bibliografia

  • Aguilella i Palasí, Antoni, Puche Pinazo, Felisa (2004). Diccionari de botànica. València: Universitat de València.
  • Díaz González, Tomás E., Fernández-Carvajal Álvarez, Mª. del Carmen, Fernández Prieto, José Antonio (2004). Curso de botánica. Gijón: Ediciones Trea.
  • Folch i Guillèn, Ramon, ed. (1984). Història natural dels Països Catalans ; [direcció general: Ramon Folch i Guillén. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Volums 4,5,6,7 i 15.
  • Folch i Guillèn, Ramon (1987). La Vegetació dels Països Catalans (2a ed., corr. i ampl.). Barcelona: Ketres.
  • Font i Quer, Pius (1979). Iniciació a la botànica, : morfologia externa (2a ed. actualitzada a cura d'Oriol de Bolòs). Barcelona: Fontalba.
  • Hoek, Christian van den, Jahns, Hans Martin, Mann, D. G (1995). Algae, : an introduction to phycology. Cambridge [etc]: Cambridge University Press.
  • Izco, Jesús (cop. 2004). Botánica (2ª ed.). Madrid [etc.]: McGraw-Hill-Interamericana.
  • Llistosella i Vidal, Jaume, Sànchez-Cuxart, Antoni (2003). L'Herbari : arbres, arbusts i lianes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • Margulis, Lynn (1993). Symbiosis in cell evolution, : microbial communities in the Archean and Proterozoic eons (2nd ed). New York: Freeman.
  • Strasburger, Eduard, Sitte, Peter (cop. 2004). Tratado de botánica (35ª ed. alemana actualizada por Peter Sitte ... [et al.]). Barcelona: Omega.
  • Botánica (cop. 1997). Madrid [etc.]: McGraw-Hill - Interamericana.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
ACTIVITATS AVALUABLES DEL BLOC DE TEORIA: Exàmens de teoria del primer i segon bloc més les autoavaluacions del sistema d'avaluació de La Meva UdG 50% de la nota final, en el que cada una de les parts ha d'estar aprovada de manera independent.
ACTIVITATS AVALUABLES DEL BLOC DE PRÀCTIQUES: Assistència a les pràctiques i sortides de camp, avaluacions de les sessions pràctiques, revisió de l'herbari realitzat en grup i els dos exàmens pràctics de reconeixement d'espècies 50% de la nota final, en el que cada una de les parts ha d'estar aprovada de manera independent.

Qualificació

Són OBLIGATÒRIES i per tant IMPRESCINDIBLES per a poder aprovar l'assignatura, tant l'assistència a les classes pràctiques i les sortides de camp com la realització de totes les parts avaluables (qüestionaris de cada pràctica, examens dels dos blocs, autoavaluacions i examen de pràctic de reconeixement d'espècies).

Tots els estudiants que repeteixin l'assignatura (REPETIDORS) han de realitzar totes les parts avaluables, per tant, repetir les pràctiques i sortides de camp, omplir els qüestionaris de pràctiques, realitzar els exàmens pràctics de reconeixement d'espècies, fer les autoavaluacions i els examens dels dos blocs del temari.

A la primera convocatòria de juny l'examen correspondrà exclusivament al segon bloc del temari. La nota final dels exàmens de teoria a la primera convocatòria serà la mitjana dels dos blocs sempre i quan s'hagin aprovat cadascun d'ells independentment.

A la segona convocatòria de juny es realitzarà un examen final de teoria que inclourà tot el temari de l'assignatura i un segon examen que consistirà en un examen pràctic de reconeixement d'espècies (d'una vintena de plantes)i qüestions sobre les sessions pràctiques al laboratori.

Observacions

És obligatòria l'assistència a les classes pràctiques i a les sortides de camp.

A la Biblioteca de Montilivi es disposa d'un Herbari de consulta (4 volums) pels alumnes.

L'herbari de consulta virtual està localitzat a la pàgina web: http://ww3.grn.es/proves24/DocenciaVirtual/BiologiaVegetal/

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.