Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2006
Descripció:
Components i propietats físico-químiques dels aliments. Modificacions químiques dels aliments durant el tractament i emmagatzematge. Additius alimentaris
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
SONIA BAIXAS NOGUERAS

Altres Competències

  • Coneixement dels components dels aliments i les seves propietats físico-químiques i funcionals. Processos químics i bioquímics de degradació dels aliments. Modificacions químiques relacionades amb els tractaments i l’emmagatzematge d’aliments. Coneixement dels additius alimentaris, naturalesa, funcions i aplicacions.

Continguts

1. BLOC I: COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DELS ALIMENTS

          1.1. L'AIGUA: Estructura i propietats de l’aigua. Activitat de l’aigua. Factors que determinen l’aw en els aliments. Isotermes de sorció. Influència de l’aw en les reaccions degradatives dels aliments.

          1.2. COL.LOIDES ALIMENTARIS: Concepte i classificació. Fenòmens fisicoquímics que afecten a l’estabilitat dels sistemes col·loïdals. Mecanismes de desestabilització. Emulsions, suspensions, gels i escumes.

          1.3. CARBOHIDRATS I: Mono i oligosacàrids. Estructura i característiques químiques. Propietats fisicoquímiques i funcionals. Sucres i xarops d’us comú en la formulació d’aliments. Aplicacions.

          1.4. CARBOHIDRATS II: Midó, polisacàrids estructurals, gomes i mucílags. Estructura i propietats. Formació de gels de midó. Retrogradació. Midons modificats. Gomes alimentàries: alginats, carragenats, gomes vegetals, goma xantana. Cel·lulosa i hemicel·luloses. Pectines. Inulina. Relació amb la textura dels aliments.

          1.5. LÍPIDS: Classificació i característiques químiques. Funcions dels lípids en els aliments. Propietats físiques i funcionals. Modificació de les propietats dels greixos: hidrogenació, tractaments físics.

          1.6. PROTEÏNES: Propietats químiques i funcionals. Desnaturalització de proteïnes. Modificació de la funcionalitat. Proteïnes d’interès en tecnologia dels aliments.

          1.7. PIGMENTS: Pigments porfírinics. Clorofil·les. Carotens i derivats. Antocianines. Flavonoides. Altres pigments naturals.

          1.8. SUBSTÀNCIES PORTADORES DEL GUST I DE L'AROMA: Aroma i gust, "flavour". Gustos bàsics, mecanismes de percepció, substàncies portadores. Percepcions relacionades amb el gust. Aromes bàsics. Característiques químiques de les substàncies aromatitzants. Substàncies impacte. Substàncies portadores. Aromes d’origen enzimàtic. Obtenció d’aromes naturals: extractes, olis essencials.

          1.9. CONTAMINANTS: Traces d’elementos tòxics: mercuri, plom, cadmi, radionúclids. Pesticides: insecticides, herbicides, fungicides. Medicines veterinàries i additius de pinsos: antibiòtics, glucocorticoides, hormones, tiroestàtics. Bifenils policlorats (PCBs). Altres organoclorats. Hidrocarburs policíclics aromàtics. Nitrosamines. Agents de neteja i desinfectants.

2. BLOC II: INFLUÈNCIA DEL PROCESSAMENT I EMMAGATZEMATGE EN ELS SISTEMES ALIMENTARIS

          2.1. REACCIONS DE DEGRADACIÓ NO ENZIMÀTIQUES: Enfosquiment no enzimàtic: efectes, factors i inhibició. L’oxigen actiu, mecanismes d’activació. Les reaccions oxidatives mitjançant radicals: l’oxidació autocatalítica de lípids: mecanisme, productes, causes. Influència de l’activitat de l'aigua. Oxidació de vitamines. Degradació tèrmica de vitamines.

          2.2. REACCIONS DE DEGRADACIÓ ENZIMÀTIQUES: Reaccions d’enfosquiment enzimàtic. Amilases. Enzims péctics. Enzims lipolítics. Lipoxigenasa. Proteases. Peroxidasa i catalasa. Altres.

          2.3. EFECTES DELS TRACTAMENTS TÈRMICS A ALTA TEMPERATURA: Efectes de l'alta temperatura sobre els carbohidrats. Modificacions de proteïnes. Inactivació d’enzims. Degradació tèrmica d’aminoàcids. Vitamines. Canvis de textura i color.

          2.4. INFLUÈNCIA DE LA IRRADIACIÓ EN ELS COMPONENTS DELS ALIMENTS. Radiacions ionitzants d’aplicació en aliments. Modificacions provocades per les radiacions. Reaccions provocades per radicals. Tractament de productes congelats. Microones.

          2.5. MODIFICACIONS CAUSADES PER LA CONGELACIÓ: Congelació: nucleació; formació de cristalls de gel, efecte de la velocitat de congelació; concentració de soluts. Crioconcentració. Efectes en l’activitat de l'aigua. Efectes de l’increment de volum. Efectes de la concentració de soluts. Retenció d’aigua en els aliments congelats. Crioprotectors. Modificacions durant l'emmagatzematge en congelació. Descongelació.

          2.6. EFECTES DE L'ENVASAMENT I DE L'EMMAGATZEMATGE: Efectes de l’envasament en la conservació dels aliments. Interacció envàs-aliment. Efecte de l’atmosfera en l’aliment. Conservació en refrigeració, efectes en les reaccions de deteriorament, canvis induïts. Canvis d’aromes i gustos.

          2.7. ELS ENZIMS EN LA QUÍMICA D'ALIMENTS: Fonts d’enzims. Utilització. Mecanismes d'immobilització. Tipus d’enzims i utilització en la indústria alimentària.

          2.8. LES FERMENTACIONS EN ELS ALIMENTS: Bases bioquímiques de la fermentació. Tipus de fermentacions: alcohòlica, làctica, acètica i altres. Substrats fermentables. Canvis químics produïts pels processos fermentatius.

3. BLOC III: ELS ADDITIUS I LA FORMULACIÓ D’ALIMENTS

          3.1. ADDITIUS MODIFICADORS DE LES PROPIETATS DELS ALIMENTS: Colorants. Edulcorants. Saboritzants i aromatitzants. Potenciadors del gust. Modificadors de la textura: gelificants, espesseïdors, antiespesseïdors. Emulgents. Estabilitzants. Auxiliars tecnològics, desmotlladors, gasificants, modificadors del pH.

          3.2. ADDITIUS ANTIOXIDANTS: Antioxidants naturals: tocoferols, àcid ascórbic, altres. Antioxidants artificials: BHT, BHA, galats. Additius sinèrgics dels antioxidants.

          3.3. ADDITIUS CONSERVANTS: Agents conservadors inorgànics: clorurs, nitrats i nitrits. Anhídrid sulfurós i sulfits. Peròxid d’hidrogen. Agents conservadors orgànics: Àcids grassos saturats i derivats. Àcid sòrbic i sorbats. Àcid benzoic i benzoats. Altres àcids orgànics. Altres conservadors.

          3.4. FORMULACIÓ D'ALIMENTS: Ingredients. Consideracions tecnològiques per a la formulació. Consideracions socioeconòmiques. Etiquetatge. Determinació de la data de caducitat.

          3.5. ALIMENTS FUNCIONALS: Concepte. Nutraceùtics. Productes amb capacitat antioxidant. Productes que milloren el metabolisme dels greixos. Probiòtics. Fibra. Vitamines i minerals. Formulacions específiques.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Sessió expositiva 60,00 0 60,00
Sessió pràctica 30,00 0 30,00
Total 90,00 0 90

Bibliografia

  • Belitz, Hans-Dieter, Grosch, Werner, Schieberle, Peter (2004). Food Chemistry (3rd. rev. ed). Berlin [etc.]: Springer.
  • Boatella J. (2001). Química i bioquímica dels aliments. Barcelona: Universitat de Barcelona.
  • Cheftel, Jean-Claude, Cheftel, Henri, Besançon, Pierre (DL 1980-1982). Introducción a la bioquímica y tecnología de los alimentos. Zaragoza: Acribia.
  • Cheftel, Jean-Claude (1989). Proteínas alimentarias, : bioquímica, propiedades funcionales, valor nutricional, modificaciones químicas. Zaragoza: Acribia.
  • Coultate, T.P (1986). Alimentos, : química de sus componentes. Zaragoza: Acribia.
  • Dickinson, Eric (1992). An Introduction to food colloids. Oxford [etc.]: Oxford University Press.
  • Dickinson, Eric, McClements, D. Julian (1996). Advances in food colloids. London [etc.]: Blackie Academic & Professional.
  • Fennema O. R. (2000). Química de los alimentos. Zaragoza: Acribia.
  • Fox P. F. (1991). Food enzymology. Barking: Elsevier Applied Science.
  • Hardman T. M. (1989). Water and food quality. Barking: Elsevier Applied Science.
  • Lees, R (1982). Analisis de los alimentos, : métodos analiticos y de control de calidad (2ª ed). Zaragoza: Acribia.
  • Lewis, M.J (1993). Propiedades físicas de los alimentos y de los sistemas de procesado. Zaragoza: Acribia.
  • Multon J. L. (1988). Aditivos y auxiliares de fabricación en las industrias agroalimentarias. Zaragoza: Acribia.
  • Pomeranz, Yeshajahu (1991). Functional properties of food components (2nd ed). San Diego [etc.]: Academic Press.
  • Potter, Norman N, Hotchkiss, Joseph H (cop. 1995). Food science (5th ed). New York [etc.]: Chapman and Hall.
  • Primo Yúfera, Eduardo (1997). Química de los alimentos. Madrid: Síntesis.
  • Ward, Owen P (DL 1991). Biotecnología de la fermentación, : principios, procesos y productos. Zaragoza: Acribia.
  • Wong, Dominic W.S (1994). Química de los alimentos, : mecanismos y teoría. Zaragoza: Acribia.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Exposició del temes relacionats en els continguts
PRÀCTICA 1. Aplicacions de la transglutaminasa microbiana. Obtenció de carn reestructurada.
PRÀCTICA 2. Enfosquiment enzimàtic: en poma i patata fresca, mitjançant el sistema CIE L*a*b* amb un colorímetre Minolta CR-300. Aplicació de sistemes inhibidors (escaldat, àcid ascòrbic, àcid cítric i bisulfit).
PRÀCTICA 3.Enfosquiment no enzimàtic: Determinació de l’enfosquiment no enzimàtic en sistemes model, dissolucions de diferents carbohidrats mono i oligosacàrids, en presència o no de glicina, estudi de l’efecte del pH sobre l’enfosquiment.
PRÀCTICA 4. Propietats funcionals de proteïnes: Determinació de la solubilitat de proteïna de soja en funció del pH. Obtenció d’un extracte de proteïna de soja i preparació de tofu.
PRÀCTICA 5. Estabilitat de l'àcid ascòrbic: Determinació de l’àcid ascòrbic en solucions model sotmeses a diferents condicions de pH i temperatura. Estudi de les pèrdues d’àcid ascòrbic en la cocció d’aliments.
PRÀCTICA 6. Pigments vegetals: Extracció d’antocianines, clorofil·les i carotenoïdes a partir de productes vegetals, estudi dels efectes del pH i la temperatura sobre els colors.
PRÀCTICA 7. Pigments de la carn: Estudi de les propietats químiques i el color de la hemoglobina. Es compara el color i l'espectre d'absorció visible de dissolucions d'hemoglobina tractades de diferents maneres per obtenir hemoglobina (púrpura), oxihemoglobina (vermella) i metahemoglobina (marró). Es transforma l'hemoglobina en nitrosilhemoglobina mitjançant addició de nitrit es presència d'àcid ascòrbic com reductor i es realitza l'espectre d'absorció entre 400-600 nm.

Qualificació

Mètodes docents:
crèdits de teoria: 6
crèdits de problemes i laboratori: 3
Tipus d'exàmens:
Es realitzarà un examen on es combinaran preguntes test amb preguntes curtes que contemplarà tant els continguts teòrics com els pràctics. Aquest examen suposarà el 80% de la nota final. El 20% que resta serà la nota de pràctiques.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.