Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2006
Descripció:
Fonaments dels sistemes de producció d'aliments d'origen vegetal i animal
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Lluis Bosch Puig  / CARLES COLL TEIXIDOR  / Jesus Manuel Frances Ortega  / Xavier Puigvert Colomer

Altres Competències

  • Adquirir coneixements sobre la importància i característiques de les principals matèries primeres. Formar als alumnes en els principis de la producció de primeres matèries en la indústria agroalimentària.

Continguts

1. PART ANIMAL

          1.1. PRODUCCIÓ DE CARN

                    1.1.1. SITUACIÓ I PERSPECTIVES DEL SECTOR PRODUCTIU. La producció i el consum de carn de les diverses espècies (porc, aviram, boví i oví).

                    1.1.2. CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT. MÚSCUL I CARN. Factors principals que afecten al creixement. Corbes de creixement i al•lometria. Estructura macroscòpica i microscòpica del muscle. Evolució del muscle entre el sacrifici i el consum de carn. Definició de canal i de carn. Factors que influencien la composició i la qualitat de la canal i de la carn. Classificació de les canals per espècies.

                    1.1.3. CICLE PRODUCTIU DELS MONOGÀSTRICS. Cicle productiu de l’espècie porcina. Races, creuaments i tipus d’explotacions. Cicle productiu de pollastres de carn i altres aus. Races i tipus d’explotacions

                    1.1.4. CICLE PRODUCTIU DELS REMUGANTS DE CARN. Cicle productiu de les espècies bovina, ovina i caprina de carn. Races, creuaments i tipus d’explotacions

          1.2. PRODUCCIÓ DE LLET

                    1.2.1. SITUACIÓ I PERSPECTIVES DEL SECTOR PRODUCTIU. La producció i el consum de llet de les diverses espècies (vaca, ovella, cabra...). destins i usos de cada tipus de llet

                    1.2.2. LLET DE VACA I D’ALTRES ESPÈCIES. RELCAIÓ ENTRE COMPONENTS. composició de la llet. Variació de la composició de la llet per espècies. Factors de variació en la composició.

                    1.2.3. LA GLANDULA MAMÀRIA. Estructura funcional de braguer. Fisiologia de la producció de llet. Aptitud a la munyida. La màquina de munyir. Corba de lactació. Factors de variació de la corba de lactació. Origen dels constituents làctics i la seva variació.

                    1.2.4. CICLE PRODUCTIU DE LA VACA, OVELLA I CABRA LLETERA. Cicle productiu de les espècies bovina, ovina i caprina: part, lactació, cubrició i secatge. Races productores de llet i tipus d’explotacions.

          1.3. PRODUCCIÓ D'OUS

                    1.3.1. SITUACIÓ I PERSPECTIVES DEL SECTOR PRODUCTIU. La producció i el consum d’ous. Situació i perspectives del sector productiu

                    1.3.2. ESTRUCTURA I FORMACIÓ DE L’OU. Formació i composició de l’ou. Factors productius que influeixen en la producció i la qualitat de l’ou. Corbes de posta. Paràmetres de qualitat

                    1.3.3. CICLE PRODUCTIU DE LES AUS DE POSTA. Cicle productiu de les aus de posta. Gallines lleugeres i semipesades

2. PART VEGETAL

          2.1. GERALITATS SOBRE LA PRODUCCIÓ DE PRIMERES MATÈRIES (P.M.) EN LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA.

          2.2. QUALITAT DE LES PRIMERES MATÈRIES

                    2.2.1. Normativa i reglamentació.

                    2.2.2. Qualitat en les Matèries Primeres. Qualitat productiva. Qualitat de servei (comercial, ús, tecnologia). Qualitat de satisfacció. Organolèptica (visuals, tàctils, gustatives, olfactives). Socio-cultural. Qualitat dietètica. Qualitat nutritiva. Qualitat higiènica.

                    2.2.3. Causes de la pèrdua de qualitat. Fisiopaties, i malalties més comuns de les MPV.

                    2.2.4. Protecció de les Matèries Primeres en preconservació.

                    2.2.5. Residus de plaguicides en las MPV.

                    2.2.6. Límits màxims de residus (LMRs).

                    2.2.7. Criteris per a la fixació dels LMRs en las MPV.

                    2.2.8. Crítiques a la determinació dels LMRs.

                    2.2.9. Esquemes recapitulatius de casos pràctics.

                    2.2.10. Producció integrada.

                    2.2.11. Codi eurep-GAP.

                    2.2.12. Trazabilitat.

                    2.2.13. APPCC.

          2.3. PRODUCCIÓ DE P.M. EN CULTIUS HORTÍCOLES.

                    2.3.1. Principals grups de cultiu. Classificació. Principals famílies i espècies.

                    2.3.2. P.M. aprofitats pel seu fruit o llavor.

                    2.3.3. P.M. aprofitats per la seva fulla, tija o inflorescència.

          2.4. PRODUCCIÓ DE P.M. EN CULTIUS LLENYOSES.

                    2.4.1. Fruita dolça. Introducció. Composició i propietats generals de les fruites. Índexs de maduració de la fruita dolça. Tests de maduració i de qualitat de la fruita. Relació entre els paràmetres qualitatius i els factors que intervenen en la producció i conservació.

                    2.4.2. Vinya. Tècniques agronòmiques

                    2.4.3. Olivera. Tècniques agronòmiques

          2.5. PRODUCCIÓ DE P.M. EN CULTIUS EXTENSIUS

                    2.5.1. Aspectes generals sobre la producció dels cultius extensius.

                    2.5.2. Cereals. Tècniques agronòmiques.

                    2.5.3. Oleaginoses. Tècniques agronòmiques

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Sessió expositiva 45,00 0 45,00
Sessió pràctica 15,00 0 15,00
Total 60,00 0 60

Bibliografia

  • Baldini, Enrico (1992). Arboricultura general. Madrid: Mundi-Prensa.
  • Molina Cano, José Luis (1989). La Cebada. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Servicio de Extensión Agraria Mundi-Prensa.
  • Bonciarelli, F ([1979]). Agronomia. León: Academia.
  • Guerrero García, Andrés (1999). Cultivos herbáceos extensivos (6ª ed. rev. y ampl). Madrid: Mundi-Prensa.
  • Peynaud, Émile (1989). Enología práctica, : conocimiento y elaboración del vino (3a ed. rev. y ampliada). Madrid: Mundi-Prensa.
  • Fisiología vegetal (1992) (6ª ed., actualizada). Madrid: Pirámide.
  • Maroto i Borrego, Josep Vicent (2002). Horticultura herbacea especial (5a ed. rev. y amp). Madrid [etc.]: Mundi-Prensa.
  • Leguminosas de grano (1983). Madrid: Mundi-Prensa.
  • Llanos Company, Manuel (1984). El Maiz, : su cultivo y aprovechamiento. Madrid: Mundi-Prensa.
  • Chauvet, M, Reynier, A (1978). Manual de viticultura (2ª ed). Madrid: Mundi-Prensa.
  • Domínguez García-Tejero, Francisco (DL 1989). Plagas y enfermedades de las plantas cultivadas (8ª ed., corregida y actualizada). Madrid: Mundi-Prensa.
  • Normas de calidad para frutas y hortalizas (1992). Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
  • Química de los alimentos (2000) (2ª ed). Zaragoza: Acribia.
  • Lewis, M.J (1993). Propiedades físicas de los alimentos y de los sistemas de procesado. Zaragoza: Acribia.
  • Masterton, William L, Slowinski, Emil J, Stanitski, Conrad L (1987). Química general superior (6ª ed). México [etc.]: Mc-Graw-Hill Interamericana.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Observacions

Material docent:
Es deixarà a la plana web de l’assignatura uns sèrie de dossiers per tema corresponent al material utilitzat pel professor com a suport de les classes teòriques, i altre informació d’interès relacionada amb l’assignatura

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.