1. 1.- Introducció, generalitats. Què és i quin interès pot tenir l'estudi de la forma urbana? Metodologia. Per què l'exemple de Girona? Bibliografia comentada 2.- La importància de l'origen. La història de Gerunda. Del mite a la realitat. Iberisme versus romanisme. Les dades actuals. 3.- La fundació. Característiques topogràfiques. Urbanisme antic i urbanisme romà. Generalitats. Fets que cal tenir en consideració. El traçat de la muralla i l'urbanisme interior. 3.- De la ciutat antiga a la tardoantiga. Canvis urbanistics a l'antiguitat tardana. Fets generals i fets particulars. 4.- L'època carolíngia. El primer eixample de la ciutat. 5.- La ciutat en expansió. Del segle XI a mitjan segle XIV. El gran creixement més enllà de les muralles. 6.- La crisi de la baixa edat mitjana. El nou recinte emmurallat. 7.- La represa del segle XVI. 8.- La ciutat closa (segles XVII a XIX. 9.- La ciutat moderna. Enderrocament de les muralles i expansió.
J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. R. Castell, B. Catllar i J. Riera (1992). Girona ciutat. Catàleg de plànols de la ciutat de Girona des del segle XVII al X. Girona: Ajuntament de Girona i Delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). La ciutat de Girona l'any 1535. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2000). El sector nord de la ciutat de Girona, De l'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1998). La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a . Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2006). La forma urbana del call de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. L. Palahí, J. M. Nolla i D. Vivó, editors (2007). De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat. Girona: Ajuntament de Girona. J. Burch, J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda i D. Vivó (2000). La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex d'organització d'un . Empúries, (52), 11-28
L'assignatura té dos aspectes complementaris. El primer, al llarg de tot el curs, s'impartirà a l'aula a partir de l'observació continuada de material gràfic (plantes, alçats, restitucions,... Es tracta, doncs, d'una assignatura eminentment pràctica que aconsella la freqüentació de l'aula, fet que es tindrà en consideració de cara a l'avaluació final. Altrament, hi haurà dues sortides obligatòries (divendres al matí sence) que són obligatòries. Paral·lelament caldrà realitzar una prova escrita o fer un treball sobre un tema que caldrà pactar. Serà considerat un mèrit presentar recensions crítiques sobre lectures relacionades amb l'assignatura.
Obligatòrietat, de cara a l'avaluació final, de participar en les sortides pràctiques (dues) que es realitzaran durant el curs la data de lesd quals s'indicarà convenientment.
Història de l’art i arquitectura I Història de l’art i arquitectura II Introducció a la història de l’arquitectura Introducció al patrimoni Laboratori de projecte urbanístic en l'entorn històric Laboratori del projecte arquitectònic en l'entorn històric