Aplicar eines i coneixements matemàtics Ser capaç d'analitzar i sintetitzar problemes. Comunicar-se adequadament tant de forma oral com escrita. Resolució de problemes i anàlisi crítica de resultats
Tenir una perspectiva històrica dels mètodes de la criptografia clàssica. Adquirir familiaritat amb la manipulació de l'aritmètica bàsica d'enters i aritmètica modular. Conèixer els principals mètodes i aplicacions de la criptografia moderna, de clau pública i privada. Entendre les nocions bàsiques de la Teoria de la Informació.
1. Criptografia clàssica 2. Fonaments d'aritmètica 3. Formalització aritmètica de la Criptografia clàssica 4. Xifratges de bloc 5. Xifratges de flux 6. Intercanvi segur de claus 7. Clau pública 8. Signatura digital 9. Introducció a la Teoria de la Informació
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Aprenentatge basat en problemes (PBL) 10,00 20,00 30,00 Exposició dels estudiants 32,00 0 32,00 Sessió expositiva 20,00 10,00 30,00 Sessió pràctica 20,00 20,00 40,00 Total 82,00 50,00 132
Juher, David (2004). L'Art de la comunicació secreta, : el llenguatge de la criptografia. Barcelona: Llibres de l'Índex. Singh, Simon (2000). Los Códigos secretos, : el arte y la ciencia de la criptografía, desde el antiguo Egipto a la era Internet. Madrid: Debate. Pastor Franco, José, Sarasa López, Miguel Ángel (1998). Criptografia digital, : fundamentos y aplicaciones. Zaragoza: Publicaciones Universitarias Universidad de Zaragoza. Domingo Ferrer, Josep (1999). Criptografia, : per als serveis telemàtics i el comerç electrònic. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Juher, David (2001). Introducció a la criptografia (2a ed). Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona. Buchmann, Johannes (cop. 2001). Introduction to cryptography. New York: Springer. Schneier, Bruce (1995). Applied cryptography : protocols, algorithms, and source code in C. John Wiley. Brunat Blay, Josep M., Ventura i Capell, Enric (2001). Informació i codis. Barcelona: Edicions UPC. Van der Lubbe, Jan C.A. (cop. 1997). Information theory. Cambridge: Cambridge University Press.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % 10 sessions pràctiques 10 sessions teòriques i de problemes Exposició de treballs d'investigació bibliogràfica a classe
MÈTODES DOCENTS: Classes presencials (2 h de teoria i/o problemes setmanals) Pràctiques a l'aula informàtica (2h setmanals) CALENDARI DETALLAT: Les següents 4 setmanes no tindran dòcència de cap tipus (ni teòrica ni pràctica), i es dedicaran al treball personal i a formular dubtes, qüestions i/o comentaris sobre els continguts de l'assignatura i la marxa del treball personal: setmana 12-16 de febrer setmana 2-6 de d'abril setmana 9-15 d'abril setmana 30 abril-4 de maig Les següents 10 setmanes tindran 2 hores de teoria (dilluns de 3 a 5) i 2 hores de pràctiques a l'aula informàtica (dimecres de 5 a 7): setmana 19-23 de febrer setmana 26 de febrer-2 de març setmana 5-9 de març setmana 12-16 de març setmana 19-23 de març setmana 26-30 de març setmana 16-20 d'abril setmana 23-27 d'abril setmana 7-11 de maig setmana 14-18 de maig Les següents 2 setmanes es dedicaran a la presentació, si escau, de treballs d'exposició oral: setmana 21-25 de maig setmana 28-31 de maig AVALUACIÓ: Per controlar l'assistència a classe, es demanarà la signatura de l'alumne durant els 10 primers minuts de la sessió. Arribar més de 10 minuts tard és equivalent a no assistir. Hi ha 3 mètodes per superar l'assignatura: Mètode 1: Assistir almenys al 80% de les pràctiques (almenys 8 de les 10 sessions) i almenys al 70% de les classes teòriques (almenys 7 de les 10 sessions). Finalitzada una sessió pràctica, es demanarà a l'alumne que envii per e-mail un petit i breu informe de la realització de la pràctica, durant els següents 4 dies naturals. Si transcorreguts aquests 4 dies el professor no ha rebut cap e-mail, s'entendrà que la nota d'aquella pràctica a efectes de mitjana és un 0. La nota final és la mitjana de les notes de totes les pràctiques a les quals s'ha assistit. Mètode 2: Si per alguna raó un alumne no pot assistir a les classes teòriques (per exemple, per solapament d'horaris amb altres assignatures), se li demanarà que assisteixi almenys al 80% de les pràctiques (almenys 8 de les 10 sessions) i, com al mètode 1, se li demanarà un petit i breu informe de la realització de cada pràctica durant els següents 4 dies naturals (les condicions són les mateixes que al mètode 1). A més, caldrà que l'alumne realitzi un treball d'investigació bibliogràfica (informe d'entre 15 i 25 pàgines) que caldrà exposar públicament durant les dues darreres setmanes del semestre. Es podrà escollir lliurement el tema del treball d'entre un seguit de temes proposats pel professor a principis de curs. La nota final és la mitjana de les notes de totes les pràctiques a les quals s'ha assistit i del treball expositiu. Mètode 3: realització d'un únic examen final que contindrà preguntes teòriques i problemes sobre el que s'ha explicat a les sessions de teoria durant tot el curs. Amb aquest mètode no cal justificar l'assistència a classe. La nota final és la nota de 0 a 10 obtinguda en aquest examen. AVÍS IMPORTANT: la gradació mètode 1 - mètode 2 - mètode 3 és en ordre ascendent de dificultat en el treball personal. Es pretén substituir la menor assistència a classe amb el fet que cal intensificar el treball personal a casa. Així doncs, el mètode 1 requereix molta presencialitat a classe però gairebé una nul·la intensitat en el treball fora de l'horari de classes. Tot el contrari que amb el mètode 3, que permet molta llibertat en l'assistència però un treball personal bastant dur. El mètode 2 és un híbrid. Cada alumne és lliure de decidir el mètode amb què se l'avaluarà, però cal decidir-ho abans del dia 12 de març (notificant-ho al professor per e-mail).