1. <b>ELECTROSTÀTICA </b> <br>
1.1 Dielèctrics. Càrrega lligada. Dipol elèctric. Polarització <br>
1.2 Bandes d’energia. Conductors i aïllants. <br>
1.3 Semiconductors. Semiconductors intrínsecs i dopats. <br>
1.4 Camp i potencial elèctric de distribucions de càrrega contínues. <br>
1.5 Exemples: pla carregat uniformement, dielèctric, unió PN. <br>
1.6 Flux elèctric. Llei de Gauss <br>
1.7 Conductors en equilibri electrostàtic. <br>
1.8 Capacitat i condensadors. <br>
1.9 Geometries. <br>
1.10 Energia del condensador carregat. <br>
1.11 Condensadors amb dielèctrics. Susceptibilitat i permitivitat. Capacitat. <br>
1.12 Exemple: cable coaxial. <br>
1.13 Capacitat equivalent. Connexió en paral•lel. Connexió en sèrie.
2. <b>CORRENT ELÈCTRIC I CIRCUITS EN CORRENT CONTINU </b><br>
2.1 Corrent elèctric. Intensitat. <br>
2.2 Resistivitat i conductivitat. Resistència. Llei de Ohm. <br>
2.3 Exemple: resistència sèrie i de pèrdues en un cable coaxial <br>
2.4 Circuit. Generador i força electromotriu. Circuit amb pila i resistència. <br>
2.5 Característiques: generador, resistència, diode. <br>
2.6 Corrent elèctric en semiconductors <br>
2.7 Energia. Efecte Joule. Potència. Balanç energètic. <br>
2.8 Dissipació d’energia en transistors <br>
2.9 Resistència equivalent. Connexió en sèrie. Connexió en paral·lel. <br>
2.10 Circuits de corrent continu. Anàlisi de circuits sèrie i paral.lel. <br>
2.10 Aplicacions: voltímetre, amperímetre, divisor de tensió. <br>
2.11 Anàlisi de circuits: regles de Kirchhoff. <br>
2.12 Generador de tensió equivalent: teorema de Thévenin <br>
2.13 Exemples: pont de Wheatstone, bateries.
3. <b> MAGNETISME </b> <br>
3.1 Camp magnètic. Descripció. Representació. <br>
3.2 Efectes. Forces sobre càrregues en moviment. <br>
3.3 Exemple: efecte Hall. <br>
3.4 Generació. Llei de Biot i Savart. Llei d’Ampère. <br>
3.5 Exemples: solenoides <br>
3.6 Inducció. Flux magnètic. Lleis de Faraday i de Lenz. <br>
3.7 Exemple: alternador. <br>
3.8 Inducció. Inducció mútua. Transformador. <br>
3.9 Autoinducció. <br>
3.10 Exemple: cable coaxial.<br>
3.11 Energia de l’autoinducció. <br>
3.12 Magnetisme en la matèria <br>
3.13 Exemple: emmagatzematge magnètic
4. <b>CIRCUITS EN RÈGIM TRANSITORI I OSCIL·LATORI </b> <br>
4.1 Circuit RC. Càrrega i descàrrega del condensador. <br>
4.2 Circuit RL. Connexió i desconnexió. <br>
4.3 Circuit LC. Oscil•lacions lliures <br>
4.4 Circuit RLC. Oscil•lacions esmorteïdes. <br>
4.5 Oscil•lacions forçades. Règim permanent <br>
4.6 Comportament de components. Notació complexa <br>
4.7 Filtre RC <br>
4.8 Línies com a suport físic de les comunicacions <br>
4.9 Impedància característica d’una línia <br>
4.10 Fenòmens de reflexió i transitoris en línies
5. <b> PRÀCTIQUES DE LABORATORI </b> <br>
5.1 Característica de l’alimentació del port USB. Representació gràfica i ajust lineal.<br>
5.2 Capacitat i condensadors <br>
5.3 Corrent continu <br>
5.4 Camp magnètic d'una bobina <br>
5.5 Reflexions en un cable coaxial <br>
5.6 Problema d’integració numèrica de camp elèctric i de potencial
Els criteris d'avaluació i qualificació següents són vàlids per l’assignatura de Fonaments Físics de la Informàtica dels ensenyaments d’ETIG i ETIS.
1) L’assignatura s’aprova amb una puntuació total igual o superior a 5 sobre 10. La puntuació total és el promig de les puntuacions finals dels 5 blocs en que es reparteix l’assignatura. Cal superar tots i cadascun dels blocs.
2) Cada bloc se supera obtenint una nota igual o superior a 5 sobre 10, mitjançant qualsevol dels procediments següents:
- Avaluació continuada. Hi haurà un total de 5 proves d'avaluació continuada, una per a cada bloc. Es farà un calendari de les 5 proves al començament del curs que es publicarà a "La meva UdG".
- Avaluació final: aprovant en els exàmens finals la part corresponent. En l'examen final (sigui de la primera o de la segona convocatòria), cada alumne haurà de examinar-se dels blocs que no tingui superats.
Cal superar cada bloc una sola vegada, sigui en l’avaluació continuada o en els exàmens finals (sigui la primera o la segona convocatòria). Es conserva sempre la nota dels blocs superats.
És necessari tenir coneixements mínims de Física, Química i Matemàtiques a nivell de batxillerat per afrontar l’aprenentatge dels Fonaments Físics de la Informàtica. Destacarem els següents:
• Magnituds i unitats
• Lleis bàsiques de la mecànica i de l’electromagnetisme
• Vectors, producte escalar i vectorial
• Trigonometria
• Resolució d’equacions
• Representació de funcions
• Derivades
• Integrals immediates i resolució per canvi de variable.
• Enllaç químic
Els conceptes bàsics de Matèria i Electricitat necessaris pel seguiment de l'assignatura s'han d'haver adquirit prèviament, en cursos anteriors, amb estudi personal, o bé a l'assignatura de Física Bàsica. Entre aquests conceptes, hi ha els següents:
0 MATÈRIA I ELECTRICITAT
0.1. Estructura de la matèria. Càrrega elèctrica. Portadors de càrrega
0.2. Conductors. Metalls.
0.3. Llei de Coulomb. Forces entre càrregues.
0.4. Camp elèctric. Definició. Representació gràfica. Exemples
0.5. Principi de superposició. Camp elèctric de distribucions discretes de càrrega
0.6. Treball elèctric. Energia potencial. Energia associada a distribucions de càrrega discretes.
0.7. Potencial elèctric. Definició. Representació.
És altament recomanable utilitzar un llibre de Física dels especificats a la bibliografia de l'assignatura, o equivalent.
La informació sobre les pràctiques de laboratori es troba a la Web de l'àrea de Física Aplicada: http://copernic.udg.edu/cat/d_fisicaaplicada.php
Es recomana fer ús continuat de l'horari de tutories que els professors posen a disposició dels alumnes, per aclarir dubtes relacionats amb l'assignatura. També es recomana utilitzar el correu electrònic quan es tracta de dubtes puntuals.
Professors (Departament de Física):
• Responsables de l'assignatura i professors de teoria i problemes: Esmeralda Úbeda, Josep-Abel González
• Professors de laboratori: Jordi Badosa, J. Massaneda, Josep Mejías, Joan Saurina, Esmeralda Úbeda,