Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2005
Descripció:
A les societats medievals, com en totes les èpoques, els poders, religiosos o laics, sentien la necessitat d’acompanyar la seva acció amb estratègies de legiti-mació i de justificació ideològica. En aquesta assignatura s’estudiarà, a través d’exemples concrets, la manera com l’art, la literatura, la filosofia i la història eren usats al servei de la propaganda po-lítica.
Crèdits:
4
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Miriam Cabré Ollé  / Sadurní Martí Castellà  / Josep Maria Ruiz Simon

Continguts

1. PODER I LEGITIMITAT: L'ESGLÉSIA I PODER CIVIL

          1.1. Poder i legitimitat.

          1.2. Les justificacions paleocristianes del dret a la possessió i l’ús de la cultura antiga (Jeroni i Agustí d’Hipona). Sobre la monopolització clerical dels instruments de legitimació.

          1.3. La legitimació del poder de l’Església romana: exegesi bíblica i invenció i falsificació de textos legals. El cas de la Donatio Constantini.

          1.4. La legitimació dels poders imperial i nacional: el discurs de la translatio imperii i el recurs (historiogràfic i literari) a les genealogies troianes. El cas de la Historia regum Britanniae i d’altres.

2. MANIPULACIÓ POLÍTICA A LA LÍRICA I A LA HISTORIOGRAFIA

          2.1. Lírica i historiografia: diferents mètodes i recursos per manipular uns continguts polítics i ideològics?

          2.2. La historiografia com a manipulació de la història. Antecedents. La "sinceritat" de Jaume I. L'"objectivitat" de Desclot"

          2.3. La poesia satírica. El model de sirventès de Bertran de Born. Diferents usos d'un model d'èxit a l'Occitània del XIII. El cas de Guillem de Berguedà i de Cerverí de Girona

          2.4. Dos intel•lectuals al servei de Pere el Gran: Cerverí i Desclot. Recursos, tries, possible públic. L’herència de Cerverí i Desclot.

3. POLÍTICA CULTURAL I LEGITIMACIÓ DEL PODER AL FINAL DE L'EDAT MITJANA

          3.1. Gaston Febus. Els equilibris geopolítics: entre Anglaterra i França. La família i el llinatge en la construcció del poder. Cultura, saber i enciclopèdia.

          3.2. Carles V de França. El príncep ideal. Els conflictes interns. La cultura com un valor símbol: la biblioteca del Louvre. Els intel·lectuals de la cort: l'exemple de Cristina de Pizan.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Observacions

    CALENDARI DE LES CLASSES:

    J.M. Ruiz Simon (22, 29 novembre, 13, 20 desembre)
    M. Cabré (14, 21, 28 febrer, 7 març)
    S. Martí (14, 21 març)

    HORARI DE 18-21h.
    AULA B1

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.