Podríem definir el concepte de Resistència de Materials o Mecànica dels Cossos Deformables, com aquella ciència que s’ocupa de l’estudi i relació entre els esforços interns i les deformacions originades en les cossos reals, així com dels seus canvis de forma i mida, en relació amb les càrregues que actuen sobre ells, de les seves vinculacions i de les propietats físiques del material del que estan constituïts. En efecte, tot cos real, al ser sotmès a l’acció d’un esforç, tendeix a deformar-se, modificant la seva estructura interna i inclòs la seva forma i dimensions externes. Partint del desenvolupament proporcionat per la Teoria de l’Elasticitat, dels principis fonamentals de la Mecànica i dels resultats obtinguts per l’experimentació, la Resistència de Materials arriba a establir fórmules que permeten relacionar les càrregues que actuen sobre un cos amb les deformacions, tenint en compte, a més a més, les vinculacions del mateix i característiques pròpies del material del que està constituït. En general, la Resistència de Materials proporciona a l’Enginyer les bases que li permetran, juntament amb les condicions d’estabilitat i equilibri, calcular i projectar elements d’obres o màquines, determinant les seves dimensions o verificant que les ja projectades són adequades per objectius proposats. Des d’aquest punt de vista, és un instrument de treball insubstituïble per a l’Enginyer, ja que, tenint en compte els aspectes citats, li permetrà dissenyar els elements estructurals o de màquines capaços de suportar càrregues en els millors condicions de seguretat i funcionament. El camp d’aplicació d’aquesta ciència és immensament ampli ja que comprèn, en major o menor grau, la pràctica totalitat dels problemes d’enginyeria, els quals s’aborda, com ja s’ha senyalat, des de dos perspectives: ? Problemes de Dimensionat: Partint del coneixement de les accions a que està sotmès un element i de les característiques pròpies del mateix, és possible, mitjançant la introducció d’hipòtesis i mètodes de càlcul, determinar quina serà la seva forma i dimensions més adequades per suportar-les ? Problemes de verificació: Donat un element ja projectat o construït, del qual se’n coneix la seva forma, dimensions i característiques pròpies, és possible, pels procediments establerts, comprovar la validesa del mateix per suportar les accions o, en el seu cas, determinar quin és el màxim valor que aquestes poden suportar. Es tracta, doncs, d’una ciència de caràcter científic-tecnològic, els resultats dels quals són traslladables de forma immediata al camp de l’aplicació pràctica i que permeten resoldre diversos problemes de la enginyeria. La diferència fonamental entre la Mecànica i la Resistència de Materials estriba en que per aquesta, lo essencial són les propietats dels cossos deformables, mentre que les lleis del moviment del sòlid com a cos rígid passen a un segon pla. Quant a la teoria de l’Elasticitat no pot parlar-se d’autèntiques diferències, si a cas, la forma d’enfocar el problema, basant-se aquesta en plantejaments més exactes al prescindir d’algunes hipòtesis adoptades per la Resistència de Materials Això dóna lloc a la necessitat d’incrementar l’apartat matemàtic necessari per a la seva resolució però permetent un anàlisis més complert del comportament del sòlid deformable. La Resistència de Materials és, alhora, base fonamental per abordar posteriorment, un estudi més ampli d’aquests conceptes, contemplat en assignatures com Càlcul d’Estructures, Càlcul de Màquines, etc. que completaran la formació de l’Enginyer en la corresponent especialitat. Una altra característica fonamental d’aquesta assignatura, que li dona un paper d’importància primordial en la formació dels futurs tècnics, és la oportunitat que es brinda a l’alumne de comprovar la utilitat i aplicació en l’àmbit professional dels coneixements bàsics prèviament adquirits, facilitant la seva aplicació a la resolució de problemes concrets contribuint a fomentar el seu interès cap als problemes quotidians i actuals de la investigació o aplicació industrial.
1. PROGRAMA 1.1. TENSIONS EN BIGUES 1.2. ANALISI DE TENSIONS. CERCLE DE MOHR 1.3. CRITERIS DE FALLA 1.4. CASOS HIPERESTATICS EN LA FLEXIÓ 1.5. BIGUES DE DIFERENTS MATERIALS 1.6. BIGUES DE SECCIÓ I MÒDUL VARIABLE 1.7. BIGUES CORBES 1.8. VINCLAMENT 1.9. TORSIÓ 1.10. ENERGIA DE DEFORMACIÓ 2. PRACTIQUES 2.1. P2 FLEXIÓ OBLÍQUA 2.2. P4 ESTAT PLA DE DEFORMACIONS 2.3. P1 BIGUES AMB DIFERENTS MATERIALS 2.4. P3 CENTRE D'ESFORÇOS TALLANTS 2.5. P5 TORSIÓ EN PERFILS DE SECCIÓ RECTANGULAR 2.6. P6 VINCLAMENT
Gere, James M, Timoshenko, Stephen (cop. 2002). Resistencia de materiales (5a. ed). España [etc.]: International Thomson Editores. Mott, Robert L (1996). Resistencia de materiales aplicada. México [etc.]: Prentice-Hall Hispanoamericana. Popov, Egor P, Balan, Toader A (cop. 2000). Mecánica de sólidos (2ª ed). México [etc.]: Pearson Educación. Ortiz Berrocal, Luis (2002). Resistencia de materiales (2). McGraw Hill.
METODES DOCENTS Teoria i problemes: - 3 hores setmanals (1er quadrimestre). Prof: Albert Turon i Josep Llagostera. - 2 hores setmanals (2on quadrimestre). Prof: Albert Turon Pràctiques: sessions de dues hores. Prof: Cristina Barris i Albert Turon AVALUACIÓ Examen parcial 1er quadrimestre (50%) (eliminatori de matèria). Examen parcial 2on quadrimestre (50%) (eliminatori de matèria). Examen final (de la part de curs que s’ha suspès)