Estudia

• Adquirir les bases de resistència de materials i elasticitat necessaries per el càlcul resistent dels elements constructius
• Conèixer els materials utilitzats en la construcció d'agroindústries
• Conèixer les tecnologies constructives aplicades a les construccions agroindústrials
• Saber discretitzar els elements estructurals d'una edificació per a poder realitzar el seu càlcul
• Determinar les accions que actuen sobre els elements resistents d'una edificació d'acord amb la normativa vigent
• Aplicar els mètodes de càlcul per a dimensionar elements resistents d'acer
• Saber dosificar els components d'un formigó
• Aplicar els mètodes de càlcul per a calcular elements resistents de formigó armat
• Utilitzar programes informàtics per al càlcul d'estructures
• Conèixer els mètodes de control de qualitat aplicats en les obres

1. MÒDUL RESISTÈNCIA DE MATERIALS

          1.1. TEMA TENSIONS I DEFORMACIONS (3 h)

                    1.1.1. Conceptes bàsics

                    1.1.2. Relació entre tensions i deformacions

                    1.1.3. Deformacions elàstiques i plàstiques

          1.2. TEMA TEORIA DE BIGUES (8 h)

                    1.2.1. Definicions

                    1.2.2. Principi de Saint-Venant

                    1.2.3. Enllaços de la biga amb la resta de l’estructura

                    1.2.4. Càlcul de les reaccions i esforços: Mètode de les seccions

                    1.2.5. Diagrames d’esforços: Mètode gràfic

                    1.2.6. Principi de Superposició

                    1.2.7. Càlcul dels esforços en un pòrtic isostàtic

          1.3. TEMA ESFORÇ AXIAL (2 h)

                    1.3.1. Definicions

                    1.3.2. Tensions i deformacions provocades per l’axial

          1.4. TEMA FLEXIÓ (7 h)

                    1.4.1. Definicions

                    1.4.2. Tensions produïdes per un moment flector

                    1.4.3. Característiques geomètriques d’una secció: moment estàtic de primer ordre, centre de gravetat, moment d’inèrcia, moment resistent i radi de gir.

                    1.4.4. Comprovació de seccions

                    1.4.5. Deformació provocada pel moment flector. Càlcul de la fletxa

                    1.4.6. Flexió pura, simple i composta

                    1.4.7. Composició de Tensions normals i tangencials

                    1.4.8. Flexió esbiaixada

                    1.4.9. Nucli central

          1.5. TEMA ESFORÇ TALLANT (2 h)

                    1.5.1. Definicions

                    1.5.2. Tensions provocades pel tallant en seccions simètriques i no simètriques

2. MÒDUL : CONSTRUCCIONS

          2.1. TEMA: MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ UTILITZATS EN LES CONSTRUCCIONS AGROINDUSTRIALS. (5 h)

                    2.1.1. El procés constructiu a l’agroindústria: procés constructiu i particularitats dels materials de construcció a l’agroindústria.

                    2.1.2. Qualitat i normativa aplicable als materials de construcció: les NBE, NTE, UNE i altres normatives en construcció.

                    2.1.3. Materials ceràmics: maons, teules, revoltons, rajoles i gresos.

                    2.1.4. Materials aïllants a la indústria agroalimentària: aïllants tèrmics i aïllants acústics.

                    2.1.5. Materials derivats d’hidrocarburs: impermeabilitzants, barreres de vapor, pintures i resines.

                    2.1.6. Aglomerants: guixos i escaioles, calç aèria, calç hidràulica, ciments i aglomerants hidrocarbonats.

                    2.1.7. Pastes: beurades, morters i formigons.

                    2.1.8. Materials metàl•lics: Armadures i planxes metàl•liques. Tipus i utilització.

                    2.1.9. Prefabricats de formigó a l’explotació agropecuària: elements estructurals i materials.

          2.2. TEMA 7: ELEMENTS CONSTRUCTIUS BÀSICS D’UNA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA. (6 h)

                    2.2.1. Descripció estructural d’una nau industrial: identificació dels elements estructurals.

                    2.2.2. Fonamentacions usuals en indústries: tipologies bàsiques i característiques.

                    2.2.3. Soleres i paviments industrials: requeriments, tipus, composició i forma d’execució.

                    2.2.4. Forjats: forjat unidireccional i bidireccional. Tipus i forma d’execució.

                    2.2.5. Murs de tancament: murs de fàbrica de maó, de bloc prefabricat de formigó, pannells prefabricats de formigó i panell metàl•lic amb aïllament incorporat.

                    2.2.6. Cobertes: Principals tipologies i característiques en edificacions industrials. Teulat de fibrociment i de planxa metàl•lica.

                    2.2.7. Altres elements constructius en l’agroindústria.

          2.3. TEMA 8 ACCIONS ACTUANTS SOBRE UNA EDIFICACIÓ INDUSTRIAL (5 h)

                    2.3.1. Classificació de les accions, segons la NBE-AE-88

                    2.3.2. Concepte de seguretat: Hipòtesis de combinació d’accions en elements estructurals metàl•lics segons la norma EA-95.

          2.4. TEMA 9 ESTRUTURES METÀL•LIQUES EN LES CONSTRUCCIONS AGROINDUSTRIALS (19 h)

                    2.4.1. Generalitats d’aquest tipus d’edificacions

                    2.4.2. Estructures planes de nusos articulats: tipologia; hipòtesis de càlcul; càlcul d'esforços a les barres; dimensionament de les barres

                    2.4.3. Diferents tipus de pòrtics: pòrtics isostàtics i hiperestàtics

                    2.4.4. Pilars: Peces simples i compostes, dimensionament.

                    2.4.5. Tipus d’unió de pilar i sabata: Plaques base

                    2.4.6. Tipus d’unions entre elements metàl•lics: Unions soldades i cargolades

                    2.4.7. Exemple de càlcul de l’estructura d’una edificació agroindustrial realitzada amb acer

          2.5. TEMA 10 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT UTILITZADES EN LA CONSTRUCCIÓ D’AGROINDÚSTRIES (19 h)

                    2.5.1. Tipologies estructurals de utilitzades en les construccions agroindustrials

                    2.5.2. Normatives vigents

                    2.5.3. El formigó com a material: qualitats; dosificació; preparació i posada a l'obra; additius i protectors; formigó armat; control de qualitat de les obres de formigó

                    2.5.4. Concepte de seguretat: Hipòtesis de combinació d’accions en elements estructurals de formigó, segons la instrucció EHE

                    2.5.5. Procediments de càlcul de la bigueta

                    2.5.6. Procediments de càlcul d’un pilar

                    2.5.7. Procediments de càlcul de fonamentacions superficials

                    2.5.8. Elements prefabricats de formigó: Tipologia, característiques i utilitzacions

                    2.5.9. Exemple de càlcul de l’estructura d’una edificació agroindustrial realitzada amb formigó

• Espanya. Ministerio de Fomento (2000). AE-88, : Acciones en la edificación (2ª ed. rev). Madrid: Ministerio de Fomento.
• Biblioteca Atrium de la construcción (1995). Barcelona: Océano/Centrum.
• Navés i Viñas, Francesc, López Almansa, Francisco (1992). Càlcul elemental d'estructures. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.
• Espanya. Dirección General de la Vivienda y el Urbanismo (1995). EA-95, : estructuras de acero en edificación. Madrid: Ministerio de Fomento. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones.
• Jackson, John H, Wirtz, Harold G (cop. 1985). Estática y resistencia de materiales, : [teoría y 435 problemas resueltos]. México D.F. [etc.]: McGraw Hill.
• Berasategui Berasategui, Delfina, Espuga Bellafont, Jaume, Gibert Armengol, Vicenç (2000). Estudios previos de cimientos y muros (2a ed). Barcelona: Edicions UPC.
• Berasategui Berasategui, Delfina, Espuga Bellafont, Jaume, Gibert Armengol, Vicenç (1993). Estudios previos de cimientos y muros. Barcelona: Edicions UPC.
• Guia de diseño para edificios con estructura de acero (1997). Ordizia: Instituto Técnico de la Estructura en Acero.
• Jiménez Montoya, Pedro, García Meseguer, Álvaro, Morán Cabré, Francisco (DL 2000). Hormigón armado (14ª ed. basada en la EHE ajustada al Código Modelo y al Eurocódigo). Barcelona: Gustavo Gili.
• Espanya. Comisión Permanente del Hormigón (1999). Instrucción de hormigón estructural, : EHE: con comentarios de los miembros de la Comisión Permanente del Hormigón (5a ed. rev). Madrid: Ministerio de Fomento.
• Orús Asso, Félix (1965). Materiales de construcción (7ª ed). Madrid: Dossat.
• Gere, James M, Timoshenko, Stephen (cop. 1986). Mecánica de materiales (2ª ed). México D.F: Iberoamérica.
• Rodríguez-Avial Azcunaga, Fernando (1989). Problemas resueltos de resistencia de materiales (3ª ed). Madrid: Bellisco.

Activitats d'avaluació:

Informe de Pràctiques (10%)
Examen final de teoria i problemes (90 %)

Contingut de les sessions de pràctiques:

Sessió 1: Càlcul de deformacions i esforços en bigues (3 h)

Sessió 2: Plantejament d’un cas pràctic d’una edificació agroindustrial, establiment de les hipòtesis de càrrega sobre els diferents elements resistents (3 h)

Sessió 3: Càlcul dels esforços que actuen sobre els diferents elements resistents de l’edificació, sotmesos a les hipòtesis de càrrega determinades en la primera sessió (3 h)

Sessió 4: Comprovacions resistents sobre els diferents elements resistents tractats en les sessions anteriors (3 h)

Sessió 5: Procés constructiu d'una edificació agroindustrial. Vista dels detalls constructius. (3 h)