1. INTRODUCCIÓ A LA PATOLOGIA VEGETAL
1.1. La Patologia Vegetal. Objecte i àrees d’estudi. Concepte de malaltia i la seva quantificació en plantes. Importància econòmica de les malalties dels conreus. Classificació de les malalties segons el procés de la planta afectat, els símptomes o l’agent causant.
1.2. La malaltia en les plantes. Desenvolupament de la malaltia en les plantes. El cicle de la malaltia, etapes: inoculació, penetració, infecció, disseminació i supervivència del patogen. Alteracions en la planta i manifestació de símptomes.
2. ETIOLOGIA I DIAGNOSI
2.1. Bases per a la diagnosi de malalties.Identificació d’una malaltia no coneguda. Els postulats de Koch. Reconeixement de símptomes. Aïllament del patogen. Proves bioquímiques. Observació microscòpica. Tècniques immunològiques per la detecció i identificació. Mètodes basats en els àcids nucleics. Limitacions i aplicacions dels mètodes de diagnosi.
2.2. Malalties causades per virus i viroids. Característiques dels virus i viroids. Procés infecciós. Translocació i distribució en la planta. Transmissió de virus. Símptomes en la planta. Mètodes de diagnosi. Purificació. Serología. Detecció i identificació. Classificació.
2.3. Malalties causades per procariotes. Bacteris: característiques generals dels bacteris fitopatògens. Biologia i ecologia. Símptomes en les plantes. Diagnosi. Aïllament i identificació. Principals grups de bacteris fitopatògens i malalties que provoquen. Micoplasmes i espiroplasmes: característiques generals. Biologia, genètica i grups principals, Detecció i identificació. Símptomes i principals malalties que provoquen.
2.4. Malalties causades per fongs. Característiques dels fongs fitopatògens. Reproducció, biologia i ecologia. Cicle biològic dels fongs. Símptomes. Aïllament i identificació. Classificació i principals malalties que provoquen.
2.5. Malalties causades per nematodes i plantes paràsites. Característiques dels nematodes fitopatògens. Cicle biològic. Ecologia i dispersió. Aïllament i identificació. Classificació i descripció dels principals grups. Plantes paràsites, tipus i biologia.
2.6. Malalties de causa no biològica. Característiques generals. Principals agents ambientals causants de malalties i efectes en la planta. Efectes de la temperatura, humitat, il·luminació, contaminants atmosfèrics. Deficiències nutricionals i toxicitat. Efectes negatius dels herbicides. Altres malalties de causa no biològica. Símptomes i diagnosi.
3. PATOGENIA
3.1. Mecanismes d’atac del patogen. Parasitisme i patogenicitat. Rang d’hostes en el patogen. Virulència. Forces mecàniques exercides pel patogen en els teixits de la planta. Factors bioquímics inherents al patogen. Interferència del patogen en els processos fisiològics de la planta hoste.
3.2. Mecanismes de defensa de la planta. Mecanismes de defensa estructurals i bioquímics. La resposta hipersensible. Tipus de resistència vegetal. La resistència local i la resistència sistémica adquirida. Tolerància. La resistència horitzontal: característiques i usos. La resistència vertical: fonaments i característiques.
3.3. Genètica de les malalties de plantes. Variabilitat genètica en el patogen i en la planta. Bases genètiques de la virulència del patogen. Gens d’avirulència. Bases genètiques de la resistència en la planta. Proteïnes de defensa. Concepte gen-a-gen.
4. EPIDEMIOLOGIA
4.1. Elements de l’epidèmia. El triangle de la malaltia. Factors relacionats amb l’ambient: temperatura, humitat relativa, pluja, vent, composició del sòl. Factors inherents a l’hoste: estat nutricional, susceptibilitat, varietat i fenologia. Factors inherents al patogen: virulència i variabilitat. Condicions òptimes per a la infecció i desenvolupament de la malaltia. Efecte de l’actuació de l’home sobre la malaltia.
4.2. Desenvolupament i modelització d’epidèmies. Quantificació de la malaltia i de les pèrdues del cultiu. La malaltia en poblacions vegetals i dinàmica de poblacions en el patogen. Progrés de la malaltia en el temps. Corbes de progrés de la malaltia. La malaltia en l’espai. Distribució espacial i focus d’expansió. Modelització d’epidèmies.
4.3. Predicció d’epidèmies. Simulació d’epidèmies per ordinador. Desenvolupament de models de predicció d’epidèmies. Quantificació de l’inòcul inicial i el nivell de malaltia. Monitorització dels paràmetres ambientals. Exemples de models de predicció de risc d’infecció de malalties.
5. CONTROL
5.1. Estratègies i tàctiques en el control integrat de malalties. La protecció integrada de malalties. Estratègies, tàctiques i selecció de mètodes: compatibilitat. Integració de mètodes: jerarquització. Aspectes tècnic-econòmics del control de malalties. Llindars econòmics i presa de decisions. Sistemes de suport a la presa de decisions: models de predicció de risc de malalties i utilització racional dels plaguicides.
.
5.2. Mètodes de control per l’exclusió i evasió del patogen. Mesures reguladores per a l’exclusió del patogen: quarantena, inspecció. Utilització de material lliure de patogen. Mesures per a l’evitació del patogen.
5.3. Mètodes de control per l’eradicació o reducció de l’inòcul del patogen. Mètodes culturals: eradicació de l’hoste, rotacions, mesures sanitàries i altres. Mètodes físics: termoteràpia, refrigeració, radiació. Mètodes biològics: sols supressius, protecció creuada, aïllats hipovirulents, microorganismes antagonistes, plantes trampa. Mètodes químics: tractaments del sòl, control d’insectes vectors.
5.4. Mètodes de protecció directa I. Control químic. Tipus de productes: fungicides, bactericides, nematicides. Mecanisme d’acció. Formulació i mètodes d’aplicació. Control de malalties en producció. Control de malalties de postcollita. Resistències en el patogen. Residus. Restriccions i normatives sobre productes fitosanitaris.
5.5. Mètodes de protecció directa II. Control biològic. Fonaments teòrics: competència, antibiosi, parasitisme. Control biològic dels patògens en el sòl: fongs, bacteris i nematodes. Control biològic de patògens de la part aèria: fongs, bacteris i virus. Control biològic en malalties de postcollita: fongs. Exemples d’utilització pràctica i productes comercials.
5.6. Desenvolupament de la resistència en la planta. Fonaments. Inducció de la resistència en la planta: resistència sistémica adquirida, resistència sistémica induïda. Productes inductors de la resistència en la planta: fonaments i aplicacions. Resistència genètica: horitzontal, vertical. Utilització, limitacions i estratègies (multilínies i barreges varietals). Obtenció de plantes resistents mitjançant enginyeria genètica. Tipus de plantes transgèniques (plantes amb gens de resistència vertical, plantes que expressen proteïnes de defensa, plantes amb resistència derivada del patogen). Utilització pràctica.
6. MALALTIES D’INTERÈS AGRÍCOLA
6.1. Malalties de la vinya i l’olivera.Malalties de la vinya: mildiu (Plasmopara viticola), oïdi (Uncinula necator), podridura gris (Botrytis cinerea), necrosi bacteriana (Xylophilus ampelinus), flavescència daurada. Malalties de l’olivera: ull de gall (Spilocaea oleagina), verticilosi (Verticillium dahliae), tuberculosi (Pseudomonas syringae pv. savastanoi).
6.2. Malalties dels fruiters de llavor i pinyol. Malalties dels cítrics. Motejat de la pomera (Venturia inaequalis) i la perera (Venturia pyrina), taca bruna de la perera (Stemphylium vesicarium), xancre de la pomera i la perera (Nectria galligena), podridura de tija i fruits (Phytophthora cactorum), oïdi de la pomera (Podosphaera leucotricha), foc bacterià de les rosàcies (Erwinia amylovora). Pear decline. Lepra del presseguer (Taphrina deformans), oïdi del presseguer (Sphaerotheca pannosa). Virus de la sharka (PPV). Tumors en arrels (Agrobacterium tumefaciens). Momificat de fruits (Monilia laxa i Monilia fructigena). Virus de la tristesa dels cítrics. Altres malalties d’interès.
6.3. Malalties de cereals.Podridures del peu (Gaeumannomyces graminis), oïdi (Erysiphe graminis), rovells del blat i altres cereals (Puccinia spp.), carbons (Ustilago spp.), caries (Tilletia spp.), septoriosi (Septoria spp.), piricularia de l’arròs (Pyricularia oryzae), virus nanitzants (BYDV, MRDV, MDMV), nematodes (Heterodera avenae, Ditylenchus spp.). Altres malalties d’interès.
6.4. Malalties d’espècies hortícoles I. Solanácies: mildiu de la tomatera i la patata (Phytophthora infestans), verticilosi (Verticillium spp.), fusariosi (Fusarium oxysporum), xancre bacterià de la tomatera (Clavibacter michiganensis subsp. michiganensis), taca bacteriana (Xanthomonas axonopodis (campestris) pv. vesicatoria), necrosi medular de la tomatera (Pseudomonas corrugata), bacteriosi de la tomatera (P. syringae pv. tomato), podridura anular del tubercle de la patata (Ralstonia solanacearum), fitoplasma del Stolbur, virus del broncejat de la tomatera (TSWV), virus del mosaic del cogombre (CMV), virus de la cullera de la tomatera (TYLCV), nematodes (Meloidogyne spp.).
6.5. Malalties d’espècies hortícoles II. Crucíferes: hèrnia de la col (Plasmodiophora brasicae), alternariosi de les crucíferes (Alternaria brassicae), virus del mosaic del bròquil (CaMV), nematodes (Heterodera cruciferae). Lleguminoses: antracnosi de la mongetera (Colletotrichum spp.), grassa (P. syringae pv. phaseolicola), crema (X. campestris pv. phaseoli). Taca anular de les cucurbitàcies (P. syringae pv. lacrymans).
6.6. Malalties d’espècies forestals i ornamentals. Forestals: rovell del pollancre (Melampsora larici-populina), dessecament del pi (Sphaeropsis sapinea), grafiosi de l’om (Ceratocystis ulmi). Ornamentals: oïdi del roser (Sphaerotheca pannosa), rovell del roser (Phragmidium subcorticum), tumors del coll en roser (Agrobacterium tumefaciens). Podridures toves (patovars d’Erwinia chrysanthemi). Altres malalties d’interès.
6.7. Malalties de postcollita i conservació. Podridures causades per fongs (Penicillium spp., Botrytis cinerea, Alternaria spp., Mucor spp., Rhizopus stolonifer, Stemphylium sp.). Podridures toves causades per bacteris (Erwinia spp., Sclerotinia sclerotiorum). Pèrdues de pes. Fisiopaties: “bitter pit”, escaldat, cor bru. Altres malalties d’interès..