Estudia

• Donar a l'alumne els coneixements bàsics dels principals mètodes de selecció i millora de les espècies vegetals, i dels objectius i aplicacions d'aquesta disciplina. Descriure les tècniques de millora utilitzades en les principals espècies cultivades.
• Resoldre exercicis pràctics relacionats amb la genètica mendelialiana (incloent les excepcions) y la genètica quantitativa.

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. La Millora vegetal. Orígens i evolució. Fonament científic. Objectius i aplicacions

          1.2. El material vegetal.Germoplasma. Font, exploració i manteniment.

          1.3. Millora i selecció per objectius específics.Resistència a malalties i plagues. Resistència a condicions ambientals desfavorables. Adaptacions a condicons específiques. Millora de la qualitat. Altres objectius.

2. BASES GENÈTIQUES I DE REPRODUCCIÓ DE LES ESPÈCIES VEGETALS

          2.1. El genoma de les plantes superiors.Genotip i expressió fenotípica.Mecanismes hereditaris. Tipus de gens i relació entre al.lels. Poligenia, lligament, epistasi.

          2.2. L’heterosi. Significació biològica. Encreuaments.

          2.3. Herència de caràcters quantitatius.Genotips en les espècies cultivades. Partició de valors i variàncies fenotípiques.

          2.4. Sistemes de reproducció de les plantes superiors.Al.logamia. Autogamia. Homogamia. Reproducció vegetativa.

3. ESTRATÈGIES DE MILLORA

          3.1. Millora d’espècies autògames.Obtenció de línees pures

          3.2. Millora d’espècies al.lògames. Obtenció d’híbrids de primera generació i de varietats sintètiques. Obtenció de poliploids.

          3.3. Selecció clonal. Obtenció de varietats clon.

4. MÈTODES BÀSICS DE SELECCIÓ I MILLORA

          4.1. Mètodes de selecció.Selecció en massa. Selecció de pedigrís per cultius autopol.linitzats. Selecció de pedigrís per pol.linització creuada

          4.2. Métodes de combinació.Utilització en autopol.linització i pol.linització creuada. Utilització d’haploids. Limitacions d’aquests mètodes.

          4.3. Formació d’híbrids i varietats sintètiques.Híbrids en pol.linització creuada. Producció de llavors en varietats híbrides.

5. MÈTODES ESPECIALS DE SELECCIÓ I MILLORA

          5.1. Producció i utilització de mutants.Agents mutagènics. Mutacions puntuals. Canvis estructurals en els cromosomes. Formes poliploids.

          5.2. Producció i utilització d’haploids. Partenogènesi. Androgènesi.

          5.3. La biotecnologia aplicada a la millora I.Micropropagació. Fusió de protoplasts i hibridació somàtica.

          5.4. La biotecnologia aplicada a la millora II. Transferència de gens i tranformació de plantes. Tècniques i aplicacions. Selecció in vitro.

6. MILLORA DE LES PRINCIPALS ESPÈCIES CULTIVADES

          6.1. Cereals. Objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Principals varietats millorades

          6.2. Lleguminoses.Objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Principals varietats millorades

          6.3. Hortícoles. Objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Principals varietats millorades.

          6.4. Ornamentals. Tipus i espècies. Diversitat i importància econòmica. Particularitats de la millora de plantes ornamentals. Criteris de selecció.

          6.5. Fruiters. Característiques agronòmiques. Objectius i criteris de selecció. Portaempelts. Mètodes i tècniques de creació de varietats i de selecció. Selecció clonal. Micropropagació. Principals varietats i portaempelts.

          6.6. Forestals.Interès de les espècies forestals. Principals espècies. Objectius i tècniques de millora i selecció. Creuaments interespecífics. Creació de varietats.

7. DESENVOLUPAMENT D’UN PROGRAMA DE MILLORA

          7.1. Producció de llavors. Obtenció i multiplicació. Acondicionament de la llavor. Magatzematge i conservació.Control de qualitat.

          7.2. Noves varietats. Obtenció de varietats. Conservació de les varietats. Registre varietal

          7.3. Projecte de millora. Objectius. Procés. Avaluació. Aspectes legals de la millora

• Gallais, A., Bannerot, H., (cop. 1992). Amélioration des espèces végétales cultivées : objectifs et critères de sélection. Paris: Institut national de la recherche agronomique.
• Cubero, José Ignacio, Millán, Teresa, Flores, Fernando, (DL 1997). Complementos de mejora vegetal. Córdoba: Servicio de Publicaciones de la Universidad deCórdoba.
• Brewbaker, James L. (1967). Genética agrícola. México D.F.: Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana.
• Cubero Salmerón, José Ignacio (2003). Introducción a la mejora genética vegetal (2ª ed. rev. y ampliada). Madrid [etc.]: Mundi-Prensa.
• Allard, R. W. (1978). Principios de la mejora genética de las plantas (3ª ed.). Barcelona: Omega.
• Hiatt, Andrew (cop. 1993). Transgenic plants : fundamentals and applications. New York: Marcel Dekker.

Activitats d'avaluació:

Sistema d'avaluació:
Avaluació dels coneixements teòrics i pràctics assolits amb un examen final ( 50% nota de l'assignatura). L'examen final inclou una part a contestar sense apunts i una part a contestar amb apunts.
Avaluació continuada (50% nota) amb el desenvolupament de problemes i casos pràctics en les pràctiques d'aula, l'informe de les pràctiques de laboratori i l'informe de les sortides. Assistència a les pràctiques i sortides obligatòria.

PRÀCTIQUES DE LABORATORI
Polinització artificial en autògames i al.lògames.
Millora de la qualitat en cereals. Llavors certificades. Espècies millorades per diferents caràcters.
Millora d'hortícoles. Observació i identificació dels caràcters millorats.
Millora de fruiters. Descripció i identificació de varietats concretes. Observació i identificació dels caràcters millorats.

SORTIDES
Visites a centres amb programes de millora