1. TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE CEREALS D’HIVERN
2. 1.- LA BIOLOGIA DEL BLAT (com a base de les millores tècniques de conreu)
3. 1.1 MORFOLOGIA : aparell vegetatiu herbaci, la inflorescència, el fruit.
4. 1.2 CICLE VEGETATIU: germinació i nascencia, el filloleig, el canonat, l’espigat i la fecundació, el desenvolupament del gra, la maduració.
5. 1.3 ELS COMPONENTS DEL RENDIMENT: plantes per m2 , espigues per planta, espiguetes per espiga, nombre de grans per espiga ,pes de 1.000 grans
6. 1.4 ACCIDENTS DE LA VEGETACIÓ DEL BLAT: el fred i l’excés de calor, la humitat, l’ajagut fisiològic.
7. 1.5 EXIGÈNCIES DEL BLAT: el clima, el sòl.
8. 2.-EL CONREU DEL BLAT
9. 2.1 ROTACIONS I ALTERNATIVES AMB BLAT: precedent del blat, necessitat de la rotació, problemes del monocultiu del blat.
10. 2.2 PREPARCIÓ DEL SÒL: com preservar l’estructura del sòl, preparació del sòl en funció del conreu precedent, el mínim cultiu, tècniques de no cultiu.
11. 2.3 LA SEMBRA: la data, profunditat, densitat, sistema de distribució, la tria varietal. Els tractaments de la llavor.
12. 2.4 PRINCIPALS MALALTIES I PLAGUES: Descripció de la biologia , dels danys i de la epidemiologia de les malalties de gra i espiga, de peu i tija i malalties de fulla. Principals virosis. Els nemàtodes, els àfids, les cicadelles. Mètodes de predicció, mostreig de poblacions, determinació de llindars econòmics de dany i mètodes de control.
13. 2.5 NUTRICIÓ DEL BLAT: Necessitats del conreu, exportacions aparents i reals, corbes d’absorció dels nutrients, càlcul d’unitats fertilitzants, rendibilitat de l’adobat fosfo-potàssic, l’adobat nitrogenat el seu fraccionament. Perills de l’excés d’adobat.
14. 2.6 EL CONTROL DE LES ADVENTÍCIES: La competència amb el conreu, les mesures culturals, influència del conreu precedent, el desherbatge mecànic, el desherbatge químic, principals herbicides, forma i moment d’aplicació.
15. 2.7 LA COLLITA I CONSERVACIÓ DELS CEREALS: Paràmetres de maduració, condicions en que s’ha d’efectuar la sega i el batre, l’emmagatzematge, la conservació, la qualitat del gra,
16. 2.8 NOVES TENDENCIES EN LA PRODUCCIÓ DELS CEREALS: perills de la intensificació, la producció integrada, la producció ecològica.
17. 3.-EL CONREU D’ALTRES CEREALS D’HIVERN
18. 3.1 ELS BLATS ALTERNATIUS I DE PRIMAVERA: qualitat i característiques de les varietats alternatives, diferències respecte el blat d’hivern, preparació del sòl, adobat, tria de varietats i densitats de sembra.
19. 3.2 EL BALT DUR: Interès del blat dur, qualitat de les produccions, rendiment en sèmoles, qualitat per a la pasta, exigències de la indústria, dates i densitat de sembra, adobat mineral, l’evolució de les varietats, el desherbatge precoç, la lluita contra l’ajagut, el maneig de la collita i la conservació.
20. 3.3 L’ORDI D’HIVERN I DE PRIMAVERA: els ordis de 2 i 6 carreres, l’ordi cerveser, principals aprofitaments del conreu, diferències morfològiques i ecològiques respecte del blat, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, dates i densitats de sembra, tria de varietats, adobat, desherbatge, plagues i malalties.
21. 3.4 LA CIBADA: morfologia i biologia, particularitats culturals, tria de varietats, aprofitament del conreu
22. TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE CEREALS D’ESTIU
23. 4.-EL BLAT DE MORO
24. LA BIOLOGIA DEL BLAT (com a base de les millores tècniques de conreu)
25. 4.1 MORFOLOGIA : aparell vegetatiu herbaci, l’aparell reproductor mascle i femella, el fruit.
26. 4.2 CICLE VEGETATIU: germinació i nascencia, el període reproductiu, la floració, la fecundació, el desenvolupament del gra i la maduració.
27. 4.3 ELS COMPONENTS DEL RENDIMENT. plantes per m2 , panícules per planta, nombre de línies per panícula, nombre de grans per línia ,pes de 1.000 grans
28. 4.4 EXIGÈNCIES DEL BLAT DE MORO: el clima, el sòl.
29. 4.5 LES LLAVORS HIBRIDES: les poblacions o varietats del país, els híbrids F1, l’obtenció de línies pures, el test de valoració dels híbrids, la multiplicació de línies pures, l’obtenció d’híbrids simples i dobles de F1.
30. 5.- EL CONREU DEL BLAT DE MORO
31. 5.1 ROTACIONS I ALTERNATIVES AMB BLAT DE MORO: precedents del blat de moro, necessitat de la rotació, la possibilitat del monocultiu..
32. 5.2 PREPARCIÓ DEL SÒL: com preservar l’estructura del sòl, preparació del sòl en funció del conreu precedent, el mínim cultiu, tècniques de no cultiu.
33. 5.3 LA SEMBRA: la data, profunditat, densitat, sistema de distribució, la tria varietal. Els tractaments de llavor i de sòl.
34. 5.4 PRINCIPALS MALALTIES I PLAGUES: Descripció de la biologia , dels danys i de la epidemiologia de les malalties de gra i espiga, de peu i tija i malalties de fulla. Principals virosis. Els nemàtodes, els àfids, les cicadelles. Mètodes de predicció, mostreig de poblacions, determinació de llindars econòmics de dany i mètodes de control.
35. 5.5 NUTRICIÓ DEL BLAT DE MORO : Necessitats del conreu, exportacions aparents i reals, corbes d’absorció dels nutrients, càlcul d’unitats fertilitzants, rendibilitat de adobat fosfo-potàssic, adobat nitrogenat el seu fraccionament. Perills de l’excés adobat.
36. 5.6 EL CONTROL DE LES ADVENTÍCIES: La competència amb el conreu, les mesures culturals, influència del conreu precedent, el desherbatge mecànic, el desherbatge químic, principals herbicides, forma i moment d’aplicació.
37. 5.7 EL REG DEL BLAT DE MORO: necessitats hídriques del conreu, períodes crítics, dosis i freqüències de reg., resultats de l’irrigació.
38. 5.8 LA COLLITA I CONSERVACIÓ DEL BLAT DE MORO: Paràmetres de maduració, condicions en que s’ha d’efectuar la collita, l’emmagatzemen, l’assecat i la conservació, la qualitat del gra.
39. TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE LES OLEOPROTEAGINOSES
40. 6.-LES OLEOPROTEAGINOSES
41. 6.1 ELS PROBLEMES DE LES MATÈRIES GRASES I DE LES PROTEÏNES.
42. La dependència dels EEUU, els intents de consolidar una producció al Mercat Comú.
43. 6.2 LA COLZA: morfologia i biologia, selecció de la colza oleaginosa, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
44. 6.3 EL GIRASOL: morfologia i biologia, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
45. 6.4 EL PESÒL PROTEAGINOS: morfologia i biologia, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
46. 6.4 FAVONS: morfologia i biologia, lloc a l’alternativa, preparació
47. del sòl, la sembra, l’adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
48. TEMA 1-. CONREUS FARRATGERS
49. Generalitats. Graminies d'interès farratger. Lleguminoses farratgeres. Altres espècies d'interès farratger. Evolució de la flora dels prats. Biologia de les graminies. Biologia de les lleguminoses.
50. TEMA 2.- VALOR ALIMENTICI DELS FARRATGES
51. Valor nutritiu. Composició química dels farratges. Digestibilitat. Valor energètic. Valor proteínic. Ingestibilitat. Conseqüències agronòmiques.
52. TEMA 3.- FARRATGES ANUALS D'HIVERN. CEREALS D'HIVERN, RAIGRASS, VEÇA, NAPS.
53. Principals característiques botàniques, agronòmiques, ecològiques i econòmiques de les diverses espècies.
54. TEMA 4.- FARRATGES ANUALS D'ESTIU. BLAT DE MORO I MELQUES.
55. Principals característiques botàniques, agronòmiques, ecològiques de les diverses espècies.
56. TEMA 5.- CONREUS FARRATGERS PLURIANUALS. USERDA I ESPARCET.
57. Principals característiques botàniques, agronòmiques, ecològiques de les diverses espècies.
58. TEMA 6.- PRADERES SEMBRADES
59. Principals espècies. Elecció de les mescles farratgeres. Interès. Cultius. Aprofitament.
60. TEMA 7.- PRATS NATURALS
61. Principals característiques de les espècies que les integren. Interès. Cultiu. Aprofitament.
62. TEMA 8.- EXPLOTACIÓ DE LES PASTURES
63. Pastoreig lliure. Pastoreig rotacionals. Pastoreig racionat.
64. TEMA 9.- COLLITA I CONSERVACIÓ DE LES FARRATGES
65. Ensitjat. Fenificat. Deshidratació. Criteris per l'elecció del sistema de conservació.