Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2005
Descripció:
Càlcul d'estructures i construccions.
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Miquel Duran Ros  / JOAN SOLE GUITART

Altres Competències

  • Adquirir les bases necessàries de resistència de materials i elasticitat pel càlcul resistent dels elements constructius. Càlcul de les tensions provocades pels diferents tipus d'esforços que poden actuar en els elements resistents.
  • Conèixer els materials utilitzats en la construcció d'una explotació agropecuària.
  • Saber discretitzar els elements estructurals d'una edificació per a poder realitzar els seu càlcul.
  • Determinar les accions que actuen sobre els elements resistents d'una explotació agropecuària d'acord amb la normativa vigent.
  • Saber dosificar els components d'un formigó.
  • Aplicar els mètodes de càlcul per a dimensionar elements resistents de formigó armat.
  • Aplicar els mètodes de càlcul per a dimensionar elements resistents d'acer.
  • Utilitzar programes informàtics pel càlcul d'estructures.
  • Conèixer els mètodes de control de qualitat aplicats en les obres.

Continguts

1. TEMA 1 FONAMENTS DE LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

          1.1. Introducció

          1.2. Generalitats

          1.3. Definició de tensió i deformació

          1.4. Relacions experimentals entre tensió i deformació

          1.5. Deformacions elàstiques i plàstiques

2. TEMA 2 CÀLCUL D’ ESFORÇOS EN BIGUES

          2.1. Definicions

          2.2. Tipus d’unions

          2.3. Principi de Saint-Venant

          2.4. Tipus de forces exteriors i esforços

          2.5. Càlcul d’ esforços i reaccions en bigues

          2.6. Representació gràfica dels esforços

          2.7. Càlcul dels esforços en un pòrtic isostàtic

3. TEMA 3 ESFORÇ AXIAL

          3.1. Definicions

          3.2. Tensions i deformacions produïdes per un esforç axial

          3.3. Dimensionament de barres sol·licitades a axial

4. TEMA 4 ESFORÇ TALLANT

          4.1. Definicions

          4.2. Deformacions provocades per l’esforç tallant

          4.3. Tensions provocades per l’esforç tallant

          4.4. Càlcul de tensions en barres sol·licitades a tallant

          4.5. Dimensionament i comprovació de seccions sotmeses a tallant

5. TEMA 5 FLEXIÓ

          5.1. Generalitats

          5.2. Tensions provocades per la flexió

          5.3. Característiques geomètriques d’una secció

          5.4. Deformacions per flexió

          5.5. Dimensionament de seccions sotmeses a flexió pura

          5.6. Flexió esbiaixada

          5.7. Flexió composta

          5.8. Flexió provocada per un esforç axial. Nucli central

6. TEMA 6: MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ UTILITZATS EN LES EDIFICACIONS AGROPECUÀRIES.

          6.1. El procés constructiu en el marc de l’explotació agropecuària: procés constructiu i materials a la construcció agropecuària.

          6.2. Qualitat i normativa aplicable als materials de construcció: les NBE, NTE, UNE i altres normatives en construcció.

          6.3. Pedres naturals: origen geològic, utilització i classificació des del punt de vista constructiu.

          6.4. Materials ceràmics: maons, teules, revoltons, rajoles i gresos.

          6.5. Altres materials utilitzats en l’explotació agropecuària: fusta, vidre, plàstics i materials compostos.

          6.6. Aglomerants: guixos i escaioles, calç aèria, calç hidràulica, ciments i aglomerants hidrocarbonats.

          6.7. Pastes: beurades, morters i formigons.

          6.8. Materials metàl·lics: Armadures i planxes metàl·liques. Tipus i utilització.

          6.9. Prefabricats de formigó a l’explotació agropecuària: elements estructurals i materials.

7. TEMA 7: ELEMENTS CONSTRUCTIUS BÀSICS D’UNA EDIFICACIÓ AGROPECUÀRIA.

          7.1. Descripció estructural de granges i coberts: identificació dels components estructurals.

          7.2. Fonamentacions usuals en edificacions agropecuàries: tipologies bàsiques i característiques.

          7.3. Soleres i paviments en granges i coberts: tipus, composició i forma d’execució.

          7.4. Forjats: forjat unidireccional i amb llosa de formigó prefabricada.

          7.5. Murs de tancament: murs de fàbrica de maó, de bloc prefabricat de formigó i pannells prefabricats de formigó.

          7.6. Cobertes: Principals tipologies i característiques en edificacions rurals. Teulat tradicional, de fibrociment i de planxa metàl·lica.

          7.7. Altres elements constructius en edificacions agropecuàries.

8. TEMA 8 CÀRREGUES I ACCIONS ACTUANTS EN UNA CONSTRUCCIÓ AGROPECUÀRIA

          8.1. La norma bàsica d’acions sobre l’edificació (AE-88)

          8.2. Concepte de seguretat: Hipòtesis de combinació d’accions en elements estructurals metàl·lics i de formigó.

9. TEMA 9 CONSTRUCCIONS AMB FORMIGÓ ARMAT CARACTERÍSTIQUES DE LES EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES

          9.1. Construccions amb formigó en el medi rural. Introducció, generalitats, normatives

          9.2. Propietats i posada en obra del formigó

          9.3. Qualitats del formigó

          9.4. Dosificació del formigó

          9.5. Preparació i posada en obra

          9.6. Additius i protectors del formigó

          9.7. El formigó armat

          9.8. Control de qualitat de les obres de formigó

          9.9. Càlcul de fonamentacions superficials

          9.10. Procediment de càlcul d’un mur de contenció

          9.11. Elements estructurals prefabricats utilitzats

          9.12. Exemple de càlcul de l’estructura d’una edificació agropecuària realitzada amb formigó

10. TEMA 10 CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES EN LES EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES

          10.1. Generalitats

          10.2. Diferents tipus de pòrtics: pòrtics isostàtics i hiperestàtics

          10.3. Pilars

          10.4. Tipus d’unió de pilar i sabata: Plaques base

          10.5. Tipus d’unions entre elements metàl·lics: Unions soldades i cargolades

          10.6. Exemple de càlcul de l’estructura d’una edificació agropeucària realitzada amb acer

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 17,00 10,00 27,00
Resolució d'exercicis 30,00 55,00 85,00
Sessió expositiva 45,00 45,00 90,00
Total 92,00 110,00 202

Bibliografia

  • AE-88: Acciones en la edificación (2000) (2ª ed. rev.). Madrid: Ministerio de Fomento: Espanya.
  • Francesc Navés i Viñas (1992). Càlcul elemental d'estructures. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.
  • EA-95: Estructuras de acero en la edificación (1995). Centro de publicaciones.
  • John H. Jackson y Harold G. Wirtz (1985). Estática y resistencia de materiales. McGraw Hill.
  • Guia de diseño para edificios con estructura de acero (1997). Ordizia.
  • Jiménez Montoya, Pedro (2000). Hormigón armado (14 edición). Barcelona: Gustavo Gili.
  • EHE: Instrucción del hormigón estructural (1999) (5ª). Madrid: Ministerio de Fomento.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

10%: Informe de Pràctiques
90%: Examen Final de Teoria i Problemes

Observacions

Pràctica 1: Deformacions i esforços provocats per a diferents estats de carregues en bigues. Càlcul per ordinador. (3h)

Pràctica 2
- Sessió 1: Plantejament d’un cas pràctic d’una edificació agroindustrial, establiment de les hipòtesis de càrrega sobre els diferents elements resistents (3h)
- Sessió 2: Càlcul dels esforços que acutuen sobre els diferents elements resistents de l’edificació, sotmesos a les hipòtesis de càrrega determinades en la primera sessió (3h)
- Sessió 3: Comprovacions resistents sobre els diferents elements resistents tractats en les sessions anteriors (3h)

Pràctica 3: Procés d'execució d'una explotació agropecuària (3h)

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.