Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2005
Descripció:
Bases de la producció vegetal. Sistemes de producció, protecció i explotació
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
ESTHER BADOSA ROMAÑO  / Isidre Llorente Cabratosa  / Emilio Montesinos Seguí

Altres Competències

  • L'objectiu principal és la Protecció de Conreus, per fer-ho cal: -Conèixer els agents nocius dels conreus, les seves característiques biològiques i les relacions que estableixen amb les plantes i els seus productes. -Conèixer les estratègies i mètodes de control dels agents nocius dels conreus. -Reconèixer els símptomes dels agents causants de danys i malalties en diferents conreus. -Millorar l'aprenentatge en la utilizació de diferents aparells de laboratori

Continguts

1. UNITAT TEMÀTICA I. INTRODUCCIÓ A LA PROTECCIÓ VEGETAL

          1.1. INTRODUCCIÓ A LA PROTECCIÓ VEGETAL:Concepte de Protecció de Cultius. Importància, estat actual i objectius de la Protecció de Cultius. Conceptes de dany, interferència i malaltia. Agents nocius pels cultius. Ciències que integren la Protecció de Cultius. Historia.

2. UNITAT TEMÀTICA II. AGENTS CAUSANTS DE DANYS

          2.1. INTRODUCCIÓ A L'ENTOMOLOGIA AGRÍCOLA.Característiques generals dels artròpodes. Tipus de danys. Característiques generals dels grups d’interès agrícola: Insectes i àcars.

          2.2. MORFOLOGIA EXTERNA DELS INSECTES. Tegument: estructura, composició, funció. Cap: antenes, ulls i tipus d’aparells bucals. Tòrax: potes, ales i modificacions. Abdomen: apèndixs.

          2.3. ESTRUCTURA INTERNA I FISIOLOGIA DELS INSECTES. Sistema muscular. Sistema nerviós i òrgans dels sentits. Sistema digestiu. Sistema respiratori. Sistema excretor. Sistema secretor (endocrí i exocrí).

          2.4. REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS INSECTES. El sistema reproductor del mascle i la femella: estructura i funcions. Tipus de reproducció. Creixement i desenvolupament postembrionari. Morfogènesi: mecanisme i regulació hormonal. Metamorfosi: tipus. Estadis immadurs: larves, nimfes i pupes.

          2.5. ECOLOGIA I CLASSIFICACIÓ DELS INSECTES. Cicle biològic i estacional. Adaptacions estacionals. Polimorfisme. Efecte de l’ambient, conceptes d’integral tèrmica i temps fisiològic. Dinàmica de Poblacions. Regulació de poblacions. Potencial biòtic. Relacions planta-fitòfag. Classificació dels insectes d’interès agrícola.

          2.6. CARACTERÍSTIQUES DELS ÀCARS I ALTRES ORGANISMES SUSCEPTIBLES DE SER PLAGA. Característiques generals. Morfologia externa. Alimentació. Reproducció. Desenvolupament. Biologia i Ecologia. Classificació dels àcars d’interès agrícola. Morfologia externa i biologia de: miriàpodes, crustacis, mol.luscs, aus, mamífers (insectívors, rosegadors i altres).

3. UNITAT TEMÀTICA II. AGENTS CAUSANTS D'INTERFERÈNCIES

          3.1. MALES HERBES. Concepte de mala herba. Interferència entre les males herbes i els cultius: causes i efectes. Biologia. Característiques ecològiques i dinàmica de poblacions. Classificació de les males herbes. Principals espècies de males herbes.

4. UNITAT TEMÀTICA III. AGENTS CAUSANTS DE MALALTIA

          4.1. INTRODUCCIÓ A LA PATOLOGIA VEGETAL. Objecte de la Patologia Vegetal. Concepte de malaltia i patogen. El triangle de la malaltia, descripció dels elements. Símptomes i senyals. Postulats de Koch. Mètodes de mostreig i diagnòstic generals. Malalties no infeccioses, classificació. Mecanismes d’atac del patogen i de defensa de la planta.

          4.2. FONGS FITOPATÒGENS. Característiques generals dels fongs fitopatògens. Morfologia, reproducció i estructures reproductores. Biologia. Simptomatologia i tipus de malalties. Detecció i identificació. Classificació i característiques dels principals grups de fongs.

          4.3. PROCARIOTES FITOPATÒGENS. Característiques generals dels bacteris fitopatògens. Biologia. Detecció i identificació. Simptomatologia i tipus de malalties. Grups de bacteris fitopatògens.Característiques generals d’espiroplasmes i fitoplasmes. Biologia. Detecció i identificació. Simptomatologia. Grups principals.

          4.4. VIRUS I VIROIDES. Característiques generals dels virus i viroides fitopatògens. Composició i estructura dels virus. Detecció i identificació de virus. Distribució i multiplicació. Transmissió. Simptomatologia. Grups principals.

          4.5. NEMATODES FITOPATÒGENS I PLANTES PARÀSITES. Característiques generals dels nematodes fitopatògens. Biologia y ecologia. Cicles vitals. Classificació i descripció dels principals grups.Plantes paràsites de plantes cultivades, tipus i biologia. Grups principals.

          4.6. EPIDEMIOLOGIA I CICLE DE LA MALALTIA.Cicle de la malaltia concepte d’epidèmia. Element d’una epidèmia. Concepte d’inòcul: malalties monocíciliques i policícliques. Dispersió del patogen. Supervivència del patogen.

5. UNITAT TEMÀTICA V. CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES

          5.1. INTRODUCCIÓ ALS MÈTODES DE CONTROL. Objectiu del control. Classificació dels mètodes de control. Mètodes legals: quarantena, passaport fitosanitari, altres disposicions legals. Mètodes mecànics: barreres, altres. Mètodes físics: temperatura, solarització. Mètodes culturals: mesures sanitàries, modificació dels laboreig altres activitats, alteració de la data i densitat de sembra, rotació de cultius, altres. Tipus i mecanismes de resistència. Plantes resistents.

          5.2. CONTROL QUÍMIC I. GENERALITATS. Evolució històrica. Generalitats. Formulació. Degradació i residus. Toxicologia. Ecotoxicologia. Legislació. Problemàtica de la utilització de productes químics.

          5.3. CONTROL QUÍMIC II.FUNGICIDES, BACTERICIDES, NEMATICIDES I HERBICIDES. Fungicides i bactericides: modus d’acció. Fungicides inorgànics. Fungicides orgànics: protectius (ditiocarbamats, heterocíclics), sistèmics (benzimidazols, inhibidors de la biosíntesis d’esterols), estrobilurines, altres. Bactericides: inorgànics, antibiòtics. Nematicides. Herbicides: classificació, selectivitat i persistència.

          5.4. CONTROL QUÍMIC III. INSECTICIDES, ACARICIDES I ALTRES. INSECTICIDES BIORRACIONALS.Insecticides convencionals: Inorgànics y orgànics naturals, orgànics de síntesis (clorats, carbamats, fosforats, piretroides). Acaricides: no específics, convencionals. Helicides, rodenticides, repelentes i altres. Insecticides biorracionals: Reguladores del creixement i desenvolupament dels insectes, feromones.

          5.5. CONTROL BIOLÒGIC I. GENERALITATS. CONTROL DE MALALTIES I MALES HERBES.Definició. Mètodes de control biològic: introducció, augment i conservació. Control biològic de malalties: agent i mecanismes d’acció, control de malalties foliar i postcollita, control de patògens del sòl. Control biològic de males herbes: agents i mecanismes d’acció.

          5.6. CONTROL BIOLÒGIC II. CONTROL D'INSECTES I ACARS. Fonaments teòrics. Depredadors. Parasitoides. Entomopatògens (virus, bacteris, protozous, fongs, nematodes). Producció, formulació i aplicació de los bioinsecticides.

          5.7. RESISTÈNCIA EN EL CONTROL D'AGENTS NOCIUS. Definició de resistència. Tipus de resistència. Resistència a mètodes químics. Resistència a altres mètodes de control. Problemes derivats del desenvolupament de resistència. Maneig de la resistència.

          5.8. CRITERIS ECONÒMICS DE DECISIÓ.Llindar econòmic de dany: definició, factors que afecten. Llindar econòmic de tractament: definició, factors que afecten. Utilització i limitacions dels paràmetres de decisió econòmica.

          5.9. ESTRATÈGIES DE CONTROL D'AGENTS NOCIUS.Plagues: conservació, reducció de la població del fitòfag, susceptibilitat del cultiu, estratègia combinada. Malalties: evitació, exclusió, erradicació, protecció, resistència vegetal, teràpia. Bases epidemiológiques del control. Males herbes: període crític, prevenció, erradicació, contenció.

          5.10. MANEIG INTEGRAT DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES. Historia. Definició. Models de predicció. Sistemes de suport a la presa de decisions. Concepte de maneig integrat. Nivells de complexitat. Producció Integrada: definició, normatives. Agricultura Ecológica: definició, normatives. Agricultura sostenible: definició. Perspectives futures.

6. UNITAT TEMÀTICA VI. PALGUES I MALALTIES D'INTERÈS AGRÍCOLA.

          6.1. PLAGUES I MALALTIES DE FRUITERS (I)

          6.2. PLAGUES I MALALTIES DE FRUITERS (II)

          6.3. PLAGUES I MALALTIES DE CEREALS

          6.4. PLAGUES I MALALTIES D'ESPÈCIES HORTÍCOLES I DE LA PATATERA

          6.5. PLAGUES I MALALTIES DE FORESTALS I ORNAMENTALS

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Guide pratique de défense des cultures, : reconnaissance des ennemis: notions de protection des cultures (cop. 1990) (4e ed). Paris: ACTA Le Carrousel.
  • Agrios, George N (1997). Plant pathology (4th ed). San Diego [etc.]: Academic Press.
  • Agrios, George N (cop. 1995). Fitopatologia (2ª ed). México [etc.]: Uteha.
  • Barberá, Claudio (DL 1989). Pesticidas agrícolas (4ª ed. revisada y ampliada). Barcelona: Omega.
  • Domínguez García-Tejero, Francisco (DL 1989). Plagas y enfermedades de las plantas cultivadas (8ª ed., corregida y actualizada). Madrid: Mundi-Prensa.
  • García Marí, Fernando (1989). Plagas agrícolas. Valencia: Universidad Politécnica de Valencia.
  • García Torres, Luis, Fernández Quintanilla, César (1991). Fundamentos sobre malas hierbas y herbicidas. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Servicio de Extensión Agraria [etc.].
  • Introduction to insect pest management (cop. 1994) (3rd ed). New York [etc.]: Wiley.
  • Pedigo, Larry P (cop. 2002). Entomology and pest management (4th ed). Upper Saddle River (N.J.): Prentice Hall.
  • Smith, I.M (1992). Manual de enfermedades de las plantas. Madrid: Mundi-Prensa.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Mètodes docents:
Classes de teoria i problemes:

3 hores setmanals

Pràctiques de laboratori i hivernacle

5 sessions de 2 hores

Sortides:
2 sortides
Tipus d'exàmens:
Avaluació continuada, amb resssolució de temes i qüestions al llarg de l'assignatura
Examen final de teoria i pràctiques amb les següents parts.


En aquest examen s'engloba la teoria i les pràctiques
És valora també l'assistència i l'aprofitament de les pràctiques.

La nota no depèn exclusivament de l'examen final.

Observacions

Pràctiques de laboratori:

- Reconeixment dels agents causants de danys i malalties:
Artròpodes
Fongs
Bacteris
Nematodes
Pràciques en hivernacle:
- Mètodes i estratègies de control químic

Sortides:
-Campus Agroalimentari de Girona
-Departament de Sanitat Vegetal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agrolimentària, centre de Cabrils

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.