Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2005
Descripció:
Biologia vegetal i animal. Fisiologia vegetal. Botànica. Edafologia i climatologia
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Anna Bonaterra Carreras  / Maria Assumpta Gispert Negrell  / Concepcio Moragrega Garcia

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dj 15-16, dv 15-17 II 04B

Altres Competències

  • Proporcionar a l'alumne coneixements generals de Biologia: composició química dels éssers vius, estructura cel·lular, nivells d'organització, metabolisme, genètica i diversitat per tal de que adquireixin les bases del funcionament i dels tipus d'éssers vius.

Continguts

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. LA BIOLOGIA Objecte d’estudi de la biologia. Evolució i desenvolupament històric de la biologia. Teories biogenètiques. La biologia com a ciència bàsica i aplicada.

          1.2. SISTEMES BIOLÒGICS. Concepte d'organisme viu. Composició elemental dels éssers vius. La cèl·lula. Teoria cel·lular. Nivells d’organització en els sistemes biològics.

2. COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS

          2.1. L'ENTORN AQUÓS. Propietats físico-químiques i biològiques de l'aigua. El medi intracel.lular i extracel.lular. Fenòmens osmòtics. Àcids, bases i amortidors. Activitat de l'aigua.

          2.2. PROTEÏNES. Tipus, estructura i propietats dels aminoàcids. Enllaç peptídic i seqüència d'aminoàcids. Polipèptids. Classificació, estructura i tipus de proteïnes.

          2.3. ENZIMS I BIOCATALITZADORS. Concepte i característiques. Nomenclatura i classificació. Cofactors enzimàtics. Modes d'acció, centre actiu i especificitat. Cinètica de les reaccions enzimàtiques. Factors que influeixen en l'activitat enzimàtica: inhibició i activació. Efectes al.lostèrics.

          2.4. POLISACÀRIDS. Tipus, estructura i propietats generals dels monosacàrids. L'enllaç glucosídic, disacàrids, oligosacàrids i polisacàrids. Mucopolisacàrids i glucoproteïnes. Importància biològica: funcions estructurals i de reserva.

          2.5. LÍPIDS. Classificació i funcions: àcids grassos. Lípids complexes: triacilglicèrids, fosfoglicèrids,esfingolípids i ceres. Lípids simples.

          2.6. ÀCIDS NUCLEICS. Funció. Composició química: nucleòsids i nucleòtids. L'enllaç fosfodiéster. Organització estructural: àcid desoxirribonucleic i àcid ribonucleic. La doble hèlix del DNA. Tipus de RNA i funcions: ribosòmic, missatger i de transferència.

3. ESTRUCTURA CEL·LULAR I NIVELLS D'ORGANITZACIÓ

          3.1. LA CÈL·LULA. Teoria cel·lular. Procariotes i eucariotes, característiques. Teories endosimbiòntiques de l’origen dels eucariotes. Cèl·lula vegetal i cèl·lula animal, característiques i principals diferències.

          3.2. PARET CEL·LULAR, MEMBRANES CEL·LULARS I CITOPLASMA. Característiques i composició de la paret cel·lular de bacteris i fongs. Paret cel·lular dels vegetals, composició, modificacions i funcions. Composició, estructura i propietats de les membranes biològiques. Potencial de membrana. Membrana plasmàtica. Endocitosi i exocitosi. Citoesquelet cel·lular. Composició estructural i funció.

          3.3. COMPONENTS CEL.LULARS I. Orgànuls citoplasmàtics. Mitocondris: origen estructura i funció. Plasts: origen, estructura i especialitzacions. Cloroplasts: característiques estructurals i funcionals.

          3.4. COMPONENTS CEL.LULARS II. Sistemes de membrana. El reticle endoplasmàtic: estructura, característiques i funcions. Complex de Golgi: estructura i principals funcions. Altres components citoplasmàtics. Lisosomes. Vacuols. Peroxisomes. Ribosomes: estructura, característiques i funcions. El nucli eucariota. Composició i estructura. Embolcall nuclear: estructura i funcions. Nucleoplasma, cromatina i cromosomes. Variacions en els components nuclears al llarg del cicle cel·lular.

          3.5. ORGANITZACIÓ DE CÈL·LULES EN TEIXITS I. Teixits vegetals. Teixits meristemàtics i teixits adults. Teixit dèrmic, bàsic, conductor i secretor.

          3.6. ORGANITZACIÓ DE CÈL·LULES EN TEIXITS II. Desenvolupament embrionari. Segmentació de l'ou. Blàstula, gàstrula, nèrula. Teixits animals. Teixit connectiu, epitelial, muscular, nerviós i la sang.

4. DIVISIÓ CEL.LULAR I REPRODUCCIÓ

          4.1. EL GENOMA. Nivells d’organització. El genoma procariota i el genoma dels orgànuls (mitocondris i cloroplasts). El genoma nuclear eucariota. Codi genètic i replicació del DNA. El codi genètic. Fonaments i mecanismes de la replicació. Replicació en procariotes i en eucariotes. Mutacions i reparació del DNA. Agents mutagènics. Codi genètic i síntesi proteïca. Transcripció: fonaments i mecanismes. Modificacions post-transcripcionals del RNA missatger. Empaquetament en subunitats ribosòmiques. Traducció. Mecanismes i localització cel·lular de la síntesi proteica en eucariotes. Errors i correcció d’errors.

          4.2. CICLE CEL.LULAR. El cicle cel·lular, fases i regulació. Cicle cel·lular en procariotes: divisió cel·lular i reproducció. Cicle cel·lular en eucariotes. Mitosi: etapes i citocinesi. Funcions biològiques. Meiosi: fases i esdeveniments. Significació biològica de la meiosi. Formació de gamets en animals i vegetals.

          4.3. REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS. Reproducció sexual i asexual en organismes vius. Implicacions biològiques. Alternança de fases: organismes haplonts, diplonts i haplodiplonts. Alternança de generacions: isomorfa i heteromorfa.

          4.4. HERÈNCIA I TRANSMISSIÓ DE CARÀCTERS. Genètica mendeliana. Relació gen-caràcter. Genotip i fenotip. Monohibridisme. Polihibridisme. Herència no Mendeliana. Tipus de dominància. Gens amb al.lels múltiples, interacció gènica, lligament i recombinació. Herència del sexe i herència lligada al sexe. Genètica quantitativa.

5. FISIOLOGIA DEL METABOLISME.

          5.1. INTRODUCCIÓ AL METABOLISME. Transferència de matèria i energia en els éssers vius. Fonts d'energia, de poder reductor i de carboni. Anabolisme i catabolisme. Principals rutes metabòliques i la seva localització cel·lular. Metabolits intermediaris de transferència i magatzematge d’energia i poder reductor. Regulació del metabolisme.

          5.2. FOTOSÍNTESI. Importància biològica. Organismes fotosintètics. Obtenció d’energia i poder reductor. Fotofosforil.lació. Fixació de CO2 i síntesi d’hidrats de carboni.

          5.3. METABOLISME DELS GLÚCIDS. Respiració aeròbica i fermentacions. Rendiment energètic. Magatzematge de sucres de reserva. Localització i regulació dels processos.

          5.4. METABOLISME DELS LÍPIDS. Degradació oxidativa i rendiment energètic. Localització i regulació dels processos.

          5.5. METABOLISME DE PROTEÏNES. Desaminació i eliminació dels grups amino. Localització i regulació dels processos.

6. DIVERSITAT

          6.1. NIVELLS D'ORGANITZACIÓ DELS ORGANISMES VIUS. Característiques. Grups actuals d’organismes i relacions filogenètiques entre ells.

          6.2. VIRUS, BACTERIS I FONGS. Característiques generals i principals grups d’interès.

          6.3. PLANTES SUPERIORS. Característiques generals. Monocotiledònies i Dicotiledònies. Famílies i espècies d’interès en agricultura.

          6.4. ANIMALS. Invertebrats no artròpodes. Invertebrats artròpodes. Vertebrats. Característiques. Grups d’interès agroalimentari.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Resolució d'exercicis 15,00 0 15,00
Sessió expositiva 30,00 0 30,00
Sessió pràctica 15,00 0 15,00
Total 60,00 0 60

Bibliografia

  • Audesirk, Teresa, Audesirk, Gerald (cop. 1997). Biología, : la vida en la tierra. México [etc.]: Prentice Hall.
  • Alberts, Bruce (2004). Biología molecular de la célula (4ª ed). Barcelona: Omega.
  • Voet, Donald, Voet, Judith G (1992). Bioquímica. Barcelona: Omega.
  • Botánica (cop. 1997). Madrid [etc.]: McGraw-Hill - Interamericana.
  • Madigan, Michael T, Martinko, John M, Parker, Jack (cop. 1998). Brock biología de los microorganismos. Madrid [etc.]: Prentice Hall.
  • Salisbury, Frank B, Ross, Cleon W (cop. 2000). Fisiología de las plantas. Madrid: International Thomson Editores Spain-Paraninfo.
  • Fisiología vegetal (cop. 2001). Madrid: Pirámide.
  • Fundamentos de fisiología vegetal (cop. 2000). Madrid [etc.] Barcelona: McGraw-Hill/Interamericana Edicions UB.
  • Genética moderna (cop. 2000). Madrid [etc.]: MacGraw-Hill/Interamericana.
  • Curtis, Helena, Barnes, N. Sue (1995). Invitación a la biología (5ª ed). Madrid: Médica panamericana.
  • Nelson, David L, Cox, Michael M (2001). Lehninger principios de bioquímica (3ª ed). Barcelona: Omega.
  • Pelczar, Michael J, Chan, E.C.S, Krieg, Noel R (1993). Microbiology, : concepts and applications. New York [etc.]: McGraw-Hill.
  • Hickman, Cleveland P, Roberts, Larry S, Larson, Allan (2002). Principios integrales de zoología (5ª ed). Madrid [etc.]: McGraw-Hill Interamericana.
  • Tratado de botánica (1994) (8ª ed, 33ª ed. alemana actualizada por Peter Sitte ... [et al.]). Barcelona: Omega.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Exposició de temes continguts en l'assignatura Prova escrita
Resolució de problemes Sistema d'avaluació continua
Pràctiques Avaluació continua i assistència obligatoria

Qualificació

Sistema d'avaluació continua en les pràctiques d'aula, pràctiques de laboratori i mòdul d'autoaprenentatge
Assistència a pràctiques (d’aula i laboratori) obligatòria.
Examen final escrit

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.