1. 1 La prehistòria: L’espai pre-romà - L’home prehistòric - El pensament adaptatiu - El medi natural - L’habitat - Els assentaments humans - Artesania i tecnologia constructiva - Els jaciments arqueològics actuals 2 L’antiguitat: L’espai greco-romà - La cultura clàssica - El pensament abstracte - L’organització del territori - Les casa greco-romana - La ciutat i l’arquitectura - Tecnologia constructiva - Influencia de l’arquitectura romana a l’actualitat 3 El medievo: L’espai baix medieval - La societat medieval - El pensament simbòlic - Territori i organització social - L’espai en l’arquitectura romànica i gòtica - La ciutat medieval - Els gremis i l’arquitectura civil catalana - Relació de la ciutat medieval amb la ciutat actual. 4 El renaixement: L’espai humanista - La societat postmedieval - Inici del pensament científic - Els cercles artístics renaixentistes i la idealització de la naturalesa - La ciutat ideal - L’arquitectura renaixentista - La tecnologia constructiva - Relació entre renaixement i modernitat. 5 el barroc: L’espai vital - La cultura barroca - El pensament emotiu - Naturalesa i barroc - La ciutat barroca - Les tipologies arquitectòniques - Disseny i tecnologia en el barroc - Influència del barroc sobre l’arquitectura actual
Kostof, Spiro (1999). Historia de la arquitectura. Madrid: Alianza. Ward-Perkins, John B (cop. 1989). Arquitectura romana. Madrid: Aguilar. Trachtenberg, Marvin (1990). Arquitectura. De la prehistoria a la postmodernidad. Madrid: Akal.
- L’assignatura s’aprovarà amb la nota de l’examen que es realitzarà al final de l’assignatura. El contingut de l’examen versarà sobre la teoria explicada a classe. Els alumnes aprovats podran millorar la nota sumant fins a 2 punts la nota de l’examen segons la puntuació obtinguda del treball de pràctiques realitzat durant el curs.
Objectiu: Introducció als conceptes bàsics de la història de l’espai arquitectònic. La finalitat es aprendre a llegir la relació entre les idees, pròpies de la societat pre-industrial, que configuren l’entrellaç entre: arquitectura-ciutat-territori a traves dels seus períodes mes importants. En cada època s’analitzarà les característiques espacials de la producció arquitectònica i la seva relació amb els aspectes socials, el pensament, el medi, la societat, i la tecnològica. D’aquesta manera l’evolució cultural de l’espai arquitectònic històric i la seva relació amb l’actualitat seran els punts de partida i final de cada capítol del programa de l’assignatura. Organització: Aquest objectiu es treballarà mitjançant - Sessions de teoria sobre els aspectes arquitectònics més rellevants dels períodes de la prehistòria, l’antiguitat, el medievo, el renaixement, i el barroc. - Treball pràctic basat en l’anàlisi històric (realitzat individualment o bé amb parella) d’un espai arquitectònic, urbà, o territorial concret; i l’exposició del mateix.