1. Part 1. Representació dièdrica-axonomètrica. Conceptes bàsics. Resolució de formes arquitectòniques. Representació plana de formes tridimensionals. Projeccions cilíndriques i còniques. Sistemes de representació i valoració comparativa dels seus recursos. Percepció visual. Relació entre el sistema dièdric i el sistema axonomètric. Representacions dièdriques a partir d’axonometries. Dibuix d’axonometries a partir de representacions dièdriques: ternes i construcció gràfica de sòlids compostos per figures elementals. Dièdric: operativitat del sistema en la generació de formes. Projeccions sintètiques d’anàlisi i de resolució. Metodologies essencials. Abatiment, canvi de pla, recta de màxim pendent, interseccions entre elements,etc. Resolució en els dos sistemes d’interseccions de formes elementals. Vertaderes magnituds i desenvolupament de figures. Desenvolupaments d’aplicació a la construcció de maquetes de formes polièdriques. Part 2. Pendents, cobertes i terrenys. Resolució de pendents i cobertes de vessants planes. Introducció al sistema acotat per resoldre cobertes. Resolució de terrenys. Formes i representacions d’intervencions artificials. Part 3. Perspectiva cònica. Conceptes bàsics i procediments. Punts i rectes de fuga. Construcció de perspectives de quadre vertical aplicades a formes arquitectòniques. Criteris de selecció del punt de vista i enquadrament. Representacions intuïtives a mà alçada de formes bàsiques. Part 4. Representació de les ombres arquitectòniques. Ombres. Convenció de llum i ombra. Valors expressius i mètrics de les ombres en el dibuix arquitectònic. Conceptes i metodologia per al traçat d’ombres en representacions dièdriques, i axonomètriques.
Villanueva Bartrina, Lluís, Mestres i Sardà, Jordi, Llabot, Mercè (2002). Dibuix tècnic 1. Barcelona: Barcanova. Villanueva Bartrina, Lluís, Mestres i Sardà, Jordi, Llabot, Mercè (2003). Dibuix tècnic 2. Barcelona: Barcanova. Sánchez Gallego, Juan Antonio (DL 1991). Temes clau de dibuix tècnic. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Comasòlivas Font, Ramon (1993). Sistema dièdric. Barcelona: Edicions UPC. Sánchez Gallego, Juan Antonio (1993). Geometría descriptiva, : sistemas de proyección cilíndrica. Barcelona: Edicions UPC. Sánchez Gallego, Juan Antonio (1997). Geometría descriptiva, : sistemas de proyección cilíndrica. Barcelona: Edicions UPC. Villanueva Bartrina, Lluís (2001). Perspectiva lineal, : su construcción y su relación con la fotografía (1a ed. (Arquitext)). Barcelona: Edicions UPC. Schmidt, Rudolf (1983). Geometría descriptiva con figuras estereoscópicas. Barcelona: Reverté. Izquierdo Asensi, Fernando (D.L. 2000). Geometría descriptiva (24ª ed. total. rev). Madrid: [Francisco Javier Izquierdo]. Thomae, Reiner (1979). Perspectiva y axonometría. México: Gustavo Gili. Ching, Frank, Juroszek, Steven P (cop. 1999). Dibujo y proyecto. México: Ediciones G. Gili. Villanueva i Bartrina, Lluís (2001). Introducció al traçat d'ombres. Barcelona: Edicons de l'UPC. Delgado, Magali, Redondo, Ernest (2004). Dibujo a mano alzada para arquitectos. Parramón. Izquierdo Asensi, Fernando (1996). Geometría descriptiva superior y aplicada (4a.). Madrid: Paraninfo. Senabre, Jorge (1993). Dibujo técnico. Luis Vives. Thomae, Reiner (1980). El encuadre de la prespectiva. Barcelona: Gustavo Gili. Vero, Radu (1981). El modo de entender la prespectiva. Mèxic: Gustavo Gili.
L’avaluació és el resultat entre la nota d’un examen (un 70% de la nota final) i la nota dels exercicis obligatoris de seguiment (un 30% de la nota final). La nota de l’examen. Aquesta nota s’obtindrà a partir d’un examen que exigirà els coneixements mínims de les quatre parts exposades anteriorment. Per tant serà un examen composat de quatre parts. Cada part serà valorada per separat i sobre una puntuació màxima sobre 10 punts. La primera part tindrà un valor del 40% de tota la nota i la resta de parts, segona, tercera i quarta, valdran un 20% cada una. El resultat final serà una puntuació màxima de l’examen de 10 punts. Per poder realitzar la nota definitiva final entre les quatre parts, s’haurà de treure una nota mínima en cada part de 3 punts sobre 10. En el cas de no superar aquesta nota mínima en una o més d’una de les parts, l’alumne no podrà obtenir la nota mitjana de l’examen. La nota dels exercicis obligatoris de seguiment. Durant tot el quadrimestre s’exigirà la realització i lliurament d’uns exercicis pràctics realitzats fora de les hores lectives. Aquests exercicis seran valorats sobre 10 punts. El valor final d’aquesta part serà la mitjana entre totes les notes. En el cas de no lliurar algun dels exercicis el dia exigit pel professor, aquest s’haurà de lliurar el dia de l’examen juntament amb aquest. En cas de no fer-ho, el valor de cada exercici no lliurat serà de zero.
L’assignatura de Geometria Descriptiva pretén dins els estudis generals d’arquitectura ser l’eina bàsica que ha d’aprendre l’estudiant per tal d’assolir uns bons nivells de representació del seu treball dins l’àmbit arquitectònic. La geometria descriptiva tradicionalment ha ofert la possibilitat de resoldre la realitat tridimensional de les formes arquitectòniques per tal de transformar-les en imatges bidimensionals. Actualment la geometria descriptiva es troba amb dos fronts oberts, la qual cosa fa pocs anys no era així. La introducció en el món de l’arquitectura dels mitjans informàtic ha revolucionat la professió en tots els seus aspectes. En el nostre camp, el de la representació i resolució de les formes tridimensionals, s’ha vist com els programes de representació vectorials han millorat i facilitat la generació de formes tridimensionals. Per una altra banda, l’arquitecte, continua treballant els projectes en els seus inicis i gairebé en tot el procés amb el més tradicional dels sistemes de representació, el dibuix a mà alçada. La plasmació de les primeres idees a través d’esbossos i croquis són un mitja totalment vigent i encara sense substitut. Aquests primers dibuixos són necessaris per la definició de les formes i els espais que projectem. Per tant, en la situació actual de la nostra professió, els dos sistemes de representació s’han tornat complementaris. En aquest primer quadrimestre treballarem tota la vessant tradicional de la geometria descriptiva, però potenciant la reflexió i la resolució de formes i treballs a mà alçada. D’aquesta manera volem que la geometria descriptiva es transformi en un instrument totalment necessari per tal de projectar i de representar les formes desitjades, alhora que ha de ser la base de partida i pont entre el dibuix a mà alçada i els sistemes de representació informàtics. A l’assignatura de geometria descriptiva II que s’impartirà el segon quadrimestre, farem la introducció cap als sistemes de representació tridimensionals a través de mitjans informàtics. L’assignatura Geometria Descriptiva I pretén que l’estudiant assoleixi els següents coneixements: - Coneixement dels sistemes de representació més usuals. - Lectura i visió espacial de formes bidimensionals i tridimensionals. - Resolució de problemes de geometria plana i espacial. Abatiments, canvis de pla, etc. - Dibuix a mà alçada per resoldre i representar gràficament formes i espais tridimensionals. - Resolució i representació de terrenys. - Representació en perspectiva cònica. - Traçat d’ombres en el dibuix d’arquitectura. - Exemples gràfics de treballs reals per relacionar les explicacions amb la realitat. L’assignatura s’imparteix en classes de teoria i classes gràfiques d’aplicació. Les classes gràfiques es basen exercicis vinculats a les explicacions teòriques, que permeten adquirir una formació gradual, alhora que defineixen el nivell de coneixements exigit a l’estudiant per aprovar l’assignatura.