Estudia

Horaris:

Horaris:

• Prendre consciència del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
• Capacitat per a la utilització de fons jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
• Desenvolupament de la oratoria jurídica. Capacitat per a expressar-se oralment davant d'un auditori.
• Capacitat per a llegir i interpretar textos jurídics.
• Capacitat per a redactar escrits jurídics.
• Capacitat per a utilitzar les tècniques informàtiques en l'obtenció d'informació jurídica (Bases de Dades de legislació, jurisprudència, bibliografia).
• Capacitat per a utilitzar la red informàtica (Internet) en l'obtenció d'informació i comunicació de dades.
• Adquisició de consciència crítica en l'analisi de l'ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica.
• Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
• Presa de decisions i resolució de problemes.
• Capacitat d’anàlisi i síntesi.
• Raonament crític.

• Al final del període lectiu, l'alumne haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que segueixi les lliçons amb els textos legals corresponents i que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres ressenyades com a bibliografia bàsica. També es recomanable que consulti ocasionalment la resta de bibliografia citada.
• Competències i capacitats específiques que es pretén que l'alumne adquireixi en cursar l'assignatura: 1) Familiaritzar-se amb els materials jurídics bàsics i manejar-los amb soltura: normes jurídiques, jurisprudència i doctrina. 2) Llegir, entendre i interpretar textos jurídics. 3) Redactar textos jurídics. 4) Manejar i utilitzar els recursos informàtics necesàris per a obtenir i processar la informació jurídica: bases de dades, catàlegs de bibliografia, pàgines web de recursos jurídics, programes de tractament de textos. 5) Adquirir una consciència jurídica crítica. 6) Acostumar-se a intervenir en públic i a desenvolupar un discurs propi.

1. PRIMERA PART. DRET D'OBLIGACIONS. PART GENERAL

2. I. LA CONSTITUCIÓ DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA

3. Lliçó 1. LA CONSTITUCIÓ DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA. 1. El concepte de relació obligatòria. 1.1. El crèdit i el deute. 1.2. Deute i responsabilitat. 2. L'obligació natural. 3. Els subjectes de la relació obligatòria. 3.1. La posició creditora. 3.2. La posició deutora. 4. Les fonts de les obligacions. 4.1. Les obligacions nascudes de la voluntat: el contracte, la voluntat unilateral i la promesa pública de recompensa. 4.2. Les obligacions que es contrauen sense conveni: la llei, el quasi-contracte i l’actuació danyosa.

4. II. EL CONTINGUT DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA CONSTITUCIÓ I COMPLIMENT

5. Lliçó 2. L'OBJECTE DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA 1. L'objecte de la relació obligatòria. La prestació i els seus requisits. 2. Obligacions de donar, fer i no fer. 3. Obligacions de mitjans i de resultat. 4. Obligacions genèriques i específiques. 5. Obligacions alternatives i facultatives. 6. Obligacions divisibles i indivisibles. 7. Obligacions periòdiques. 8. Obligacions recíproques. 9. La relació de subordinació. Obligacions principals i accessòries.

6. Lliçó 3. LES OBLIGACIONS PECUNIÀRIES. 1. El diner com a objecte de relacions obligatòries: caracterització. 2. El principi nominalista i les clàusules d'estabilització. 3. Els deutes de diner i l'obligació en moneda estrangera. 4. La prestació d'interessos: en particular, l'anatocisme i la usura.

7. Lliçó 4. LES CIRCUMSTÀNCIES DE LA RELACIÓ OBLIGAÒRIA. 1. Les obligacions a termini. 2. Les obligacions condicionals. Obligacions subjectes a condició suspensiva i resolutòria.

8. Lliçó 5. EL COMPLIMENT DE L'OBLIGACIÓ. 1. El pagament: concepte, subjectes, requisits i prova. 2. La imputació de pagaments. 3. Les circumstàncies del pagament. 4. La mora del creditor: concepte, requisits i efectes. 5. El pagament per consignació.

9. Lliçó 6. ELS SUBROGATS DEL COMPLIMENT. 1. La compensació: concepte i fonament. 1.1. La compensació legal: pressupòsits subjectius i objectius. 1.2. La compensació voluntària. 1.3. La compensasió judicial. 2. La dació en pagament: concepte i naturalesa jurídica. Efectes. 3. El pagament per cessió de béns.

10. Lliçó 7. LES GARANTIES DE L'OBLIGACIÓ I FACULTAT DEL CREDITOR SOBRE EL PATRIMONI DEL DEUTOR. 1. Garanties de l'obligació. 1.1. La garantia real. Les seves formes. 1.2. El dret de retenció. 1.3. La garantia personal. A) La fiança: plantejament general. B) La pena convencional: concepte, funció i règim. C) Les arres: concepte, classes i règim. 2. Facultats del creditor sobre el patrimoni del deutor. 2.1. L'acció subrogatòria. 2.2. L'acció revocatòria o pauliana. 2.3. La revocació de donacions a la CDCC.

11. III. L’INCOMPLIMENT DE L’OBLIGACIÓ

12. Lliçó 8. LA LESIÓ DEL DRET DE CRÈDIT. 1. Compliment defectuós i incompliment definitiu. 2. El retard en el compliment: la mora del deutor. 2.1. Requisits i efectes. 2.2. La mora en les obligacions sinal·lagmàtiques. 2.3. Fi de la mora. 3. L'incompliment definitiu. 3.1. Impossibilitat sobrevinguda. 3.2. Impossibilitat de satisfer l'interès del creditor. 3.3. La voluntat de no complir. 4. L'excessiva onerositat sobrevinguda i la desaparició de la base del negoci.

13. Lliçó 9. LA IMPUTABILITAT DE L'INCOMPLIMENT I LES CAUSES D'EXONERACIÓ DEL DEUTOR. 1. Criteris d'imputació de la responsabilitat contractual. 1.1. Imputació al deutor. A) Criteris generals d'imputació: la culpa i el dol. B) Responsabilitat del deutor per l'activitat dels seus auxiliars. 1.2. Imputació a tercers. Responsabilitat. 1.3. Imputació al creditor: la mora del creditor. 2.L'exoneració del deutor: cas fortuït i força major. 3. Convenis modificatius de la responsabilitat legal.

14. Lliçó 10. LA DEFENSA DEL DRET DE CRÈDIT EN CAS D'INCOMPLIMENT. 1. L'acció de compliment. 1.1. L'execució forçosa. 1.2. Compliment per equivalent. 1.3. L'art. 1101 i l'obligació d'indemnitzar danys i perjudicis. 2. La resolució de la relació obligatòria sinalagmàtica: l'article 1124 CC. 2.1. La facultat resolutòria. 2.2 La indemnització de danys i perjudicis.

15. Lliçó 11. LA CONCURRÈNCIA DE CREDITORS I LA INSUFICIÈNCIA DEL PATRIMONI DEL DEUTOR. 1. El principi de la pars conditio creditorum. 2. El benefici de quitament i espera. Procediment i efectes. 3. El concurs de creditors: la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal. 3.1. Efectes de la declaració judicial de concurs. 3.2. Conveni entre creditors i deutor. 4. Els crèdits privilegiats. 4.1. Privilegis especials mobiliaris. 4.2. Privilegis especials immobiliaris. 4.3. Privilegis generals. 4.4. Prelació.

16. IV. MODIFICACIÓ I EXTINCIÓ DE L’OBLIGACIÓ

17. Lliçó 12. LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA. 1. La novació en el Codi civil. Novació extintiva i novació modificativa. 2. Modificació per canvi de creditor. 2.1. Cessió de crèdits. 2.2. Subrogació. 3. Modificació per canvi de deutor. 3.1. Expromissió. 3.2. Delegació. 3.3. Assumpció de deute. 4. La cessió del contracte. 5. Modificacions objectives de la relació obligatòria.

18. Lliçó 13. L'EXTINCIÓ DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA. 1. Extinció de la relació i extinció de l'obligació. 2. El mutu dissens: concepte, requisits i efectes. 3. La denúncia per voluntat unilateral o desistiment. 4. La condonació o remissió. 5. La confusió del crèdit.

19. V. LA PLURALITAT DE SUBJECTES DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA

20. Lliçó 14. LA PLURALITAT DE SUBJECTES EN LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA. 1. Unitat i pluralitat de subjectes. 1.1. Solidaritat, mancomunitat i parciarietat. 1.2. Anàlisi dels articles 1137 i 1138 CC. 2. Obligacions parciàries. 2.1. Concepte. 2.2. Règim jurídic dels deutes i crèdits parciaris. 3. Obligacions en mà comuna. 3.1. Concepte. 3.2. El crèdit mancomunat. 3.3. Els deutes mancomunats. 4. Obligacions solidàries. 4.1. Concepte i funció de la solidaritat. 4.2. El crèdit solidari. 4.3. El deute solidari.

21. VI. ELS QUASI-CONTRACTES I L’ENRIQUIMENT SENSE CAUSA

22. Lliçó 15. ELS QUASI-CONTRACTES I L'ENRIQUIMENTS SENSE CAUSA. 1. La pretesa categoria dels quasi-contractes. 2. La gestió de negocis aliens sense mandat: concepte, requisits, obligacions del gestor i de l'amo i la ratificació. 3. El pagament d’allò indegut: concepte, la regulació del Codi Civil. L’acció de repetició. 4. El principi de l’enriquiment sense causa: conceptes generals, l’acció d’enriquiment, la qüestió de la subsidiarietat.

23. VII. RESPONSABILITAT CIVIL EXTRACONTRACTUAL

24. Lliçó 16. LA RESPONSABILITAT CIVIL. 1. La responsabilitat civil extracontractual: concepte i diferències amb la responsabilitat contractual. Responsabilitat civil derivada de delicte. 2. Responsabilitat per culpa i responsabilitat objectiva. 3. Els pressupòsits de la responsabilitat civil: imputació subjectiva, antijuridicitat, dany i nexe de causalitat. 4. Responsabilitat per fet propi. 5. Responsabilitat per fet aliè: la responsabilitat de pares i tutors pels danys causats pels menors d'edat o incapaços, la responsabilitat dels titulars dels Centres Docents d'ensenyament no superior pels danys causat pels seus alumnes, i la responsabilitat dels empresaris pels danys causats pels empleats. 6. La responsabilitat pels danys causats pels animals i les coses. 7. Nocions sobre règims especials de la responsabilitat civil. 8. Valoració i reparació del dany. 9. L’acció per a exigir la reparació del dany.

25. SEGONA PART. TEORIA GENERAL DEL CONTRACTE. CONTRACTES EN PARTICULAR

26. I. TEORIA GENERAL DEL CONTRACTE

27. Lliçó 17. EL CONTRACTE. 1. El contracte en general: concepte i funció. L'autonomia contractual. 2. La contractació en el tràfic modern: la crisi de la concepció clàssica. 2.1. Contractes d'adhesió, forçosos i normatius. 2.2. L'anomenada relació contractual de fet i les prestacions del tràfic en massa. 2.3. La protecció dels consumidors i la seva repercussió en el Dret de contractes. 3. Classificació dels contractes.

28. Lliçó 18. LA FORMACIÓ DEL CONTRACTE. 1. L'oferta i la acceptació. 1.1. L'oferta: Concepte, característiques i modalitats. 1.2. L'acceptació: concepte i característiques. 1.3. La contractació entre absents. Moment i lloc de la perfecció del contracte. 2. Els tractes preliminars. 2.1. Conceptes i efectes. 2.2. La responsabilitat precontractual. 3. El precontracte. La promesa de vendre i comprar. El contracte d'opció. 4. La formació dels contractes de consum. En particular, la contractació per via electrònica (Llei 34/2002, d'11 de juliol, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico).

29. Lliçó 19. LES CONDICIONS GENERALS DE LA CONTRACTACIÓ. 1. Les condicions generals de la contractació: La Llei 7/1998, de 13 d' abril, sobre condiciones generales de la contratación. 2. Els requisits d'eficàcia de les condicions generals de la contractació. 2.1. La incorporació de les condicions generals al document contractual. Problemes. 2.2. Els problemes d'intel·ligibilitat de les clàusules. 3. L'eficàcia de les condicions generals. 3.1. L'àmbit d'eficàcia de les condicions generals. 3.2. El control de fons de les condicions generals: les anomenades clàusules abusives.

30. Lliçó 20. L'ESTRUCTURA DEL CONTRACTE. 1. Les parts. 1.1. Capacitat, incapacitat i prohibicions. 1.2. La pluralitat de parts. L'autocontracte. 2. El consentiment contractual. 2.1. La prestació del consentiment. Discordança entre voluntat i declaració. 2.2. Els vicis del consentiment. 3. L'objecte del contracte. Requisits. 4. La causa del contracte. 4.1. Concepte i significat. 4.2. Causa del contracte i causa de l'obligació. 5. La forma del contracte. El principi de llibertat de forma. 5.1. Contractes solemnes i no solemnes. 5.2. La documentació del contracte. 5.3. La fixació contractual.

31. Lliçó 21. INTERPRETACIÓ I INTEGRACIÓ DEL CONTRACTE. 1. Concepte i funció de la interpretació del contracte. 2. Principis rectors de la interpretació. 2.1. Els mitjans d'interpretació. 2.2. Els resultats de la interpretació. 2.3. La interpretació de les condicions generals dels contractes. 3. La integració del contracte. 3.1. Els usos interpretatius. 3.2. El principi de bona fe. 3.3. La integració de la publicitat en el contracte. Les normes de protecció de consumidors i usuaris.

32. Lliçó 22. L'EFICÀCIA I INEFICÀCIA DEL CONTRACTE. 1. L'eficàcia del contracte. 1.1. Eficàcia contractual típica. 1.2. Classes d'eficàcia. 2. Eficàcia normal inter partes i els seus hereus. 3. Eficàcia respecte de tercers. 3.1. Eficàcia reflexa i oponibilitat del contracte. 3.2. Eficàcia directa. 4. La ineficàcia del contracte: causes. 5. Estudi especial de l’acció de rescissió per lesió ultra dimidium en el Dret Civil de Catalunya.

33. II. ELS CONTRACTES EN PARTICULAR

34. Lliçó 23. EL CONTRACTE DE COMPRA-VENDA. 1. Doctrina general sobre la compra-venda: concepte i característiques. 2. Estructura i elements del contracte de compra-venda. 3. El riscos de la compra-venda. 4. Obligacions del comprador. 5. Obligacions del venedor: en especial, l’obligació de sanejament. 6. Les garanties en la venda de béns de consum a la Llei 23/2003, de 10 de juliol. 7. Pluralitat de vendes d’una mateixa cosa.

35. Lliçó 24. LES COMPRA-VENDES ESPECIALS I LA PERMUTA. 1. L'addició de pactes típics al contracte de compra-venda. 1.1. Les vendes a prova, ad gustum i amb pacte d'exclusiva. 1.2. La venda amb pacte de retro al Codi Civil i la venda a carta de gràcia. 2. Compra-venda de béns mobles a terminis. 3. El contracte de permuta: concepte i regulació. La Llei 23/2001, de 31 de desembre, de cessió de finca o d'edificabilitat a canvi de construcció futura.

36. Lliçó 25. LA DONACIÓ. 1. Doctrina general sobre la donació: concepte i naturalesa jurídica. 2. Elements de la donació. 2.1. Subjectes: capacitat i prohibicions. 2.2. Objecte. 2.3. Causa gratuïta. 2.4. Forma. 3. Perfecció. 4. Donacions modals, oneroses i remuneratòries.

37. Lliçó 26. EL CONTRACTE D'ARRENDAMENT DE COSES. 1. Contracte d'arrendament del CC: Concepte i característiques. Naturalesa jurídica. 2. Estructura del contracte. 3. Les obligacions de l'arrendador i de l'arrendatari. 4. L'extinció de l'arrendament. 5. L'acció de desnonament de l'arrendatari. Causes. 6. Cessió de l'arrendament i subarrendament.

38. Lliçó 27. ELS ARRENDAMENTS URBANS I ELS ARRENDAMENTS RÚSTICS. 1. Legislació especial sobre arrendaments urbans: la LAU (Llei 29/1994, de 24 de novembre) i el seu àmbit d’aplicació. 2. Arrendaments destinats a habitatge habitual: configuració i regulació. 2.1. Durada. 2.2. La renda. 2.3. Ús i conservació de l'habitatge. 2.4. El dret d'adquisició preferent de l'arrendatari. 2.5. Subarrendament, cessió del contracte, subrogació inter vivos i successió en l'arrendament. 3. Arrendaments amb destí diferent a habitatge. 4. L’extinció de l'arrendament. 5. La legislació especial sobre arrendaments rústics: àmbit d’aplicació i règim jurídic. 6. L'arrendament parciari: concepte i règim jurídic en el CC i en la LAR (Llei 49/2003, de 26 de novembre) . 7. Els contractes agraris en la regulació catalana.

39. Lliçó 28. L'ARRENDAMENT DE SERVEIS I EL CONTRACTE D'OBRA. 1. L'arrendament de serveis. 1.1. Concepte i característiques. 1.2. Règim jurídic i extinció. 2. El contracte d'obra. 2.1. Concepte i classes. 2.2. Estructura del contracte. 2.3. Obligacions del contractista i del comitent. 2.4. Els riscos en el contracte d'obra. 2.5. Responsabilitats segons la Llei 38/1999, de 5 de novembre, de Ordenación de la Edificación. 2.6. Extinció.

40. Lliçó 29. EL CONTRACTE DE MANDAT I LA MEDIACIÓ. 1. L’actuació voluntària en l’esfera jurídica aliena. La gestió fonamentada en un títol de legitimació: gestió representativa i les seves modalitats. 2. El contracte de mandat. 2.1. Concepte i característiques. 2.2. Estructura. 2.3. Efectes. 2.4. Extinció. 3. La mediació: la seva configuració jurisprudencial i el seu règim jurídic.

41. Lliçó 30. EL PRÉSTEC. 1. El contracte de préstec en general: concepte, naturalesa jurídica i classes. 2. El contracte de comodat: concepte i règim jurídic. 3. El contracte de préstec mutu: concepte, classes i règim jurídic. 4. Nocions sobre la Llei 7/1995, de 23 de març, de crèdit al consum.

42. Lliçó 31. EL DIPÒSIT. 1. El contracte de dipòsit: concepte i característiques. Modalitats. 2. El dipòsit voluntari. 3. Altres modalitats de dipòsit: el dipòsit de cosa pròpia, el dipòsit irregular, el dipòsit necessari i el dipòsit judicial o segrest.

43. Lliçó 32. EL CONTRACTE DE SOCIETAT. 1. La societat civil com a contracte i com a règim de bens. Personalitat jurídica de les societats civils. 2. Constitució i estructura. 3. Relacions internes entre els socis. 4. Les relacions externes: en especial, la responsabilitat per deutes socials. 5. Duració, extinció, liquidació i partició de la societat.

44. Lliçó 33. ELS CONTRACTES ALEATORIS. 1. Concepte i característiques dels contractes aleatoris. 2. La renda vitalícia: concepte, característiques i estructura. L’assegurament de la renda vitalícia. 3. El joc i l'aposta: concepte i règim jurídic. 4. Les pensions periòdiques en el Dret Civil de Catalunya: els censals i els violaris (Llei 6/2000, de 19 de juny, de pensions periòdiques).

45. Lliçó 34. LA TRANSACCIÓ I EL CONVENI ARBITRAL. 1. La transacció en general: concepte, naturalesa jurídica i característiques. 1.1. Modalitats i estructura. 1.2. Els efectes de la transacció. 2. L'arbitratge en general. la seva regulació a la Llei 60/2003, de 23 de desembre, de Arbitraje.

46. Lliçó 35. EL CONTRACTE DE FIANÇA. 1. La fiança. Concepte i característiques. 2. Estructura. 3. Efectes en la relació entre creditor i fiador: excepcions oposables, el benefici d'excussió. Efectes específics de la fiança solidària i de cofiança. La subfiança. 4. Efectes en la relació entre fiador i deutor: l'acció de cobertura, l'acció de reembossament i l'efecte subrogatori. 5. Extinció de la fiança.

• J. L. LACRUZ / F. SANCHO / A. LUNA / J. DELGADO / F. RIVERO (2003). Elementos de Derecho civil, Tom II, Derecho de obligaciones. Volums 1 i 2. (2a.). Madrid: Dykinson.
• Luis DÍEZ-PICAZO / Antonio GULLÓN (2001). Sistema de Derecho civil. Tom II (9a). Madrid: Tecnos.
• Luis DÍEZ-PICAZO (1996). Fundamentos de Derecho civil patrimonial. Volums I i II. (5a). Madrid: Civitas.
• Carlos LASARTE (2004). Principios de Derecho civil. Toms II i III (8a i 9a). Madrid/Barcelona: Marcial Pons.
• Lluís PUIG I FERRIOL / Encarna ROCA I TRIAS (1998). Institucions del Dret Civil de Catalunya. Vol. I. Introducció. Obligacions. (5a). València: Tirant lo Blanch.
• Ferran BADOSA COLL (Dir.) (2003). Manual de dret civil català. Madrid: Marcial Pons.
• Manuel ALBALADEJO GARCIA (2004). Derecho civil, Tom II, Derecho de obligaciones. Volums I i II. (12a). Madrid: Edisofer.
• Ferran BADOSA (1990). Dret d'obligacions. Barcelona: Barcanova.
• José PUIG BRUTAU (1988). Fundamentos de Derecho civil. Toms I i II (volum 2) (4a i 2a). Barcelona: Bosch.
• MINISTERIO DE JUSTICIA (1993). Comentario del Código Civil (vol. II) (2a). Madrid: Ministerio de Justicia.
• Rodrigo BERCOVITZ RODRÍGUEZ-CANO (Coord.) (2001). Comentarios al Código civil. Elcano: Aranzadi.

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
Classes teòriques i pràctiques
L'alumne assistirà tant a les classes teòriques i a les pràctiques amb un Codi civil actualitzat, un exemplar de la legislació civil catalana i amb els altres textos legals corresponents a l'assignatura. Les pràctiques tenen el caràcter d'integrades, és a dir, determinades lliçons o parts d'elles es tractaran mitjançant l'exposició i resolució de casos pràctics.
Proposta de desenvolupament
La docència s'organitza en funció del nombre de crèdits de l'assignatura. En les seves exposicions, els professors seguiran el programa de l'assignatura i organitzaran la docència d'acord amb ell. L'alumne s'examinarà sempre de tot el programa.
Tipus d'exàmens:
L'alumne podrà acollir-se voluntàriament a un dels dos sistemes d’avaluació següents:
a) Sistema tradicional basat en l’assistència voluntària a les classes i en la realització d’un examen final escrit de tot el curs. La prova final mitjançant la qual es durà a terme l'avaluació consta de tres blocs:
1) Un primer bloc de preguntes tipus test de resposta múltiple. Les respostes errònies no puntuen negativament.
2) Un segon bloc de preguntes curtes, amb la possibilitat que se'n pugui triar algunes (p. ex. sis preguntes a triar entre vuit). Aquestes preguntes es desenvoluparan en una extensió màxima d'una cara de full.
3) Dues preguntes tipus tema, sense possibilitat de triar, i que s'hauran de desenvolupar detalladament sense límit d'espai. Eventualment, una d'aquestes preguntes es podrà substituir pel desenvolupament d'un cas pràctic.
Per qualificar l'examen es fa un ponderació global de les diverses parts. Aproximadament, cada part compta 1/3, però una qualificació molt baixa en una part o una part en blanc repercuteix negativament en la nota global. A la inversa, si s'obté una qualificació molt elevada en dues parts, una qualificació lleugerament més baixa en la tercera no repercuteix negativament en la nota global.
o bé,
b) Sistema basat en una avaluació continuada de l’alumne, mitjançant la ponderació dels següents elements:
1) Assistència mínima a un 75% de les classes, amb el corresponent seguiment per part dels professors responsables de l’assignatura
2) Realització de treballs pràctics corresponents a diferents parts del programa de l’assignatura, seguint les directrius (quant a bibliografia, extensió, citacions, ús bases de dades jurídiques) que l’àrea definirà abans de començar el curs acadèmic. A part de suport mitjançant tutories durant la preparació de la pràctica, es comentarà durant una hora de classe i serà avaluada individualment.
3) Realització de quatre controls durant el curs (2 per semestre), sempre que l’alumne hagi assistit al mínim requerit de classes i hagi obtingut una qualificació satisfactòria d’un nombre mínim de pràctiques.
Per als alumnes que s’acullin al programa d’avaluació continuada, la nota final de l’assignatura consistirà: 1/3 assistència a classes i pràctiques, 1/3 nota dels dos primers controls, i 1/3 nota dels dos segons controls. La nota màxima que es pot obtenir no superarà el 8. Els alumnes que ho desitgin podran fer l’examen final per millorar nota, conservant sempre la que hagin obtingut en l'avaluació continuada. Els alumnes que no hagin complert els requisits mínims per aplicar el sistema d'avaluació continuada hauran de fer l'examen final.

En les classes teòriques i pràctiques, en la preparació d'ambdues i en l'estudi de l'assignatura, l'alumne haurà de consultar i utilitzar la legislació vigent. Bàsicament:

1) Codi Civil. Edició actualitzada de l'any 2004. Són recomanables les edicions publicades per les editorials Tecnos i Civitas.

2) Legislació Civil Catalana. Edició preparada per Joan EGEA FERNÁNDEZ i Josep FERRER RIBA, 11a, Barcelona, EUB, 2003.

3) La legislació civil catalana i estatal es pot també trobar a la pàgina web del Projecte Norma Civil, que coordina l'Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona: http://civil.udg.edu/normacivil/