Estudia

Horaris:

Horaris:

Horaris:

• Capacitat per a la utilització de fons jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
• Capacitat per a llegir i interpretar textos jurídics.
• Adquisició de consciència crítica en l'analisi de l'ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica.
• Coneixements bàsics d'argumentació jurídica.
• Comprensió i coneixement de les principals institucions públiques i privades en la seva gènesi i conjunt.
• Comprensió de les diverses fonts de creació del Dret.
• Reconeixement de cultures.
• Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
• Presa de decisions i resolució de problemes.
• Aprenentatge autònom.
• Capacitat de planificació i organització.
• Capacitat d’anàlisi i síntesi.
• Raonament crític.

• L’assignatura troncal «Dret romà: el dret a Roma i la seva recepció a Europa» ofereix una introducció històrica als conceptes i doctrines del dret privat modern. El vell i extens programa pandectístic és un monument de la ciència del dret, és per això que no prescindim de cap dels seus apartats tradicionals. El temps lectiu efectivament disponible i la voluntat de reservar un espai per a la docència pràctica ens han portat, però, a concentrar-nos en alguns temes concrets. És per això que l’estudi del dret de família i del dret de successions i donacions romans es farà pròpiament en l’assignatura optativa «La tradició jurídica europea II», de l’itinerari Jurista Europeu. A l’assignatura optativa «La tradició jurídica europea I», del mateix itinerari, l’alumne trobarà un reforç del dret patrimonial romà des de l'estudi de casos.
• Començar a perdre la por a parlar en públic
• Potenciar la participació a classe de l'alumne, no només amb preguntes, sinó amb l'exposició i comparació amb la resta de companys dels dubtes que la matèria li vagi plantejant durant el curs.
• Facilitar que l'alumne pugui aportar a la resta de companys la seva visió crítica sobre les matèries que s'estudien a l'assignatura.
• Començar a intentar trobar solucions a diversos problemes jurídics com a futur jurista i no com a llec.
• Començar a familiaritzar-se amb l'ús de noves tecnologies en l'estudi i preparació de les activitats pràctiques.
• Aprendre a treballar en equip

1. DRET ROMÀ.

2. (EL DRET A ROMA I LA SEVA RECEPCIÓ A EUROPA)

3. Preliminar: el dret romà i la formació del jurista

4. PRIMERA PART. HISTÒRIA DEL DRET ROMÀ

5. Preliminar: la periodització

6. I. ÈPOCA DE L’ESTAT CIUTAT: EL DRET ROMÀ ARCAIC (FINS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE III AC)

7. LLIÇÓ 1. Els inicis: 1) la monarquia; 2) la república.

8. LLIÇÓ 2. L'organització constitucional: 1) les magistratures; 2) el senat; 3) les assemblees populars.

9. LLIÇÓ 3. El ius civile de l'estat ciutat: 1) les XII taules; 2) evolució jurídica després de les XII taules.

10. II. ÈPOCA DE L’IMPERI UNIVERSAL: DRETS PRECLÀSSIC I CLÀSSIC (FINS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE III DC)

11. LLIÇÓ 4. Apogeu i crisi de la constitució republicana: 1) l'ascensió de Roma a potència universal; 2) crisi de la constitució republicana.

12. LLIÇÓ 5. El principat: 1) naturalesa del principat; 2) la nova administració imperial.

13. LLIÇÓ 6. Ius civile, ius gentium, ius honorarium: 1) la contraposició ius civile-ius gentium; 2) la contraposició ius civile-ius honorarium.

14. LLIÇÓ 7. La jurisprudència romana: 1) els inicis; 2) la jurisprudència republicana; 3) la jurisprudència clàssica.

15. LLIÇÓ 8. El dret imperial: 1) legislació popular i senatorial durant el principat; 2) les constitucions imperials. Apèndix: dret imperial i drets populars.

16. III. EL BAIX IMPERI: DRETS POSTCLÀSSIC I JUSTINIANEU (FINS AL SEGON TERÇ DEL SEGLE VI DC)

17. LLIÇÓ 9. La crisi del segle III i el dominat.

18. LLIÇÓ 10. Vulgarisme i classicisme en l'evolució jurídica postclàssica.

19. LLIÇÓ 11. L'obra jurídica de Justinià: 1) l'època de Justinià; 2) el procés de la compilació, estudi especial del Digest.

20. Apèndix: referència al dret bizantí.

21. Apèndix: Europa i el dret romà.

22. SEGONA PART. INSTITUCIONS DE DRET PRIVAT ROMÀ

23. Preliminar: el sistema de les institucions del dret privat

24. I. PERSONES

25. LLIÇÓ 12. La persona: 1) conceptes fonamentals: capacitat jurídica, capacitat d'obrar, status; 2) circumstàncies modificatives de la capacitat d'obrar.

26. LLIÇÓ 13. Els tres status: 1) status libertatis, posició jurídica de l'esclau; 2) status civitatis; 3) status familiae, idees generals.

27. LLIÇÓ 14. Persones jurídiques: 1) idees generals; 2) corporacions; 3) fundacions.

28. II. COSES

29. LLIÇÓ 15. Concepte i classes de coses.

30. III. PROCÉS CIVIL ROMÀ

31. LLIÇÓ 16. Idees generals i períodes en la història del procés civil romà.

32. LLIÇÓ 17. Legis actiones: 1) accions de llei declaratives; 2) accions de llei executives.

33. LLIÇÓ 18. El procediment formulari: 1) la fase in iure, estudi especial de la litis contestatio i de la fórmula.

34. LLIÇÓ 19. El procediment formulari (cont.): 2) la fase apud iudicem.

35. LLIÇÓ 20. Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria: interdicta, missio in possessionem / missio in bona, stipulationes praetoriae, restitutio in integrum.

36. LLIÇÓ 21. Referència a la cognitio extra ordinem clàssica i postclàssica.

37. IV. LA DOCTRINA PANDECTÍSTICA DEL NEGOCI JURÍDIC

38. LLIÇÓ 22. El negoci jurídic: 1) concepte; 2) classes; 3) elements, estudi especial dels negocis formals i de la doctrina de la condició.

39. LLIÇÓ 23. La interpretació dels negocis jurídics i la doctrina de la representació.

40. LLIÇÓ 24. Referència a la ineficàcia del negoci jurídic: 1) terminologia; 2) vicis de la voluntat; 3) discordança entre voluntat i declaració.

41. V. DRETS REALS

42. LLIÇÓ 25. Els drets reals: 1) concepte, drets reals i drets d'obligació; 2) classificació dels drets reals.

43. LLIÇÓ 26. La possessió: 1) concepte; 2) classes; 3) adquisició i pèrdua; 4) tutela de la possessió.

44. LLIÇÓ 27. La propietat: 1) concepte; 2) formes, la copropietat; 3) límits del dret de propietat.

45. LLIÇÓ 28. La propietat (cont.): 4) adquisició derivativa de la propietat: mancipatio, in iure cessio i traditio; 5) la usucapió. Apèndix: referència a l'adquisició originària de la propietat.

46. LLIÇÓ 29. La propietat (cont.): 6) protecció de la propietat.

47. LLIÇÓ 30. Servituds predials: 1) principis generals; 2) tipus; 3) constitució, extinció i protecció.

48. LLIÇÓ 31. Usdefruit i figures afins: 1) concepte; 2) constitució, extinció i protecció.

49. LLIÇÓ 32. Emfiteusi i superfície.

50. LLIÇÓ 33. Drets reals de garantia: 1) garanties reals i garanties personals; 2) fiducia; 3) pignus/hypotheca: a) concepte, constitució i protecció, b) contingut i extinció. Apèndix: pluralitat d'hipoteques.

51. VI. DRET D’OBLIGACIONS

52. LLIÇÓ 34. L'obligació: 1) concepte; 2) l'objecte de l'obligació: la prestació.

53. LLIÇÓ 35. Classificació de les obligacions: 1) pel vincle: a) obligacions civils i honoràries, b) obligacions naturals, c) obligacions de dret estricte i bonae fidei iudicia.

54. LLIÇÓ 36. Classificació de les obligacions (cont.): 2) per l'objecte: obligacions genèriques, específiques i alternatives; 3) pels subjectes: obligacions ambulatòries, parciàries i cumulatives, estudi especial de les obligacions solidàries.

55. LLIÇÓ 37. Garantia de les obligacions: 1) fiança verbal; 2) mandatum pecuniae credendae. Apèndix: reforç de les obligacions i SC Vellaeanum.

56. LLIÇÓ 38. Extinció de les obligacions: 1) modes d'extinció ipso iure, estudi especial del pagament; 2) modes d'extinció ope exceptionis. Apèndix: transmissió de crèdits i de deutes.

57. LLIÇÓ 39. Incompliment de les obligacions: 1) l'incompliment imputable al deutor i la responsabilitat contractual; 2) la mora.

58. LLIÇÓ 40. Fonts de les obligacions: 1) classificacions; 2) contractus i pacta; 3) classificacions dels contractes.

59. LLIÇÓ 41. Contractes reals, estudi especial del mutu. Referència al comodat, al dipòsit, a la penyora i a la fidúcia. Apèndix: referència als contractes innominats.

60. LLIÇÓ 42. Contractes verbals, estudi especial de la stipulatio. Apèndix: referència als contractes literals.

61. LLIÇÓ 43. Contractes consensuals, estudi especial de la compravenda: a) concepte (la compravenda com a contracte obligacional), b) obligacions del comprador (risc del preu a la compravenda), c) obligacions del venedor (responsabilitat per evicció i responsabilitat per vicis materials), d) els pactes a la compravenda.

62. LLIÇÓ 44. Contractes consensuals (cont.): referència als tipus d'arrendament, a la societat i al mandat.

63. LLIÇÓ 45. Quasicontractes: 1) gestió de negocis aliens; 2) enriquiment injustificat.

64. LLIÇÓ 46. Obligacions provinents d'actes il·lícits.

65. VII. DRET DE FAMÍLIA

66. LLIÇÓ 47. El matrimoni romà: 1) naturalesa i efectes personals; 2) requisits i impediments matrimonials, la legislació matrimonial d'August; 3) esposalles, celebració del matrimoni i adquisició de la manus; 4) dissolució del matrimoni.

67. LLIÇÓ 48. Règim de béns del matrimoni romà: 1) principis generals; 2) el dot.

68. LLIÇÓ 49. La patria potestas i la situació patrimonial dels filiifamilias.

69. LLIÇÓ 50. Tutela dels impúbers, tutela mulierum i curateles.

70. VIII. DRET DE SUCCESSIONS I DONACIONS

71. LLIÇÓ 51. Conceptes fonamentals: 1) successió universal; 2) hereditas i bonorum possessio; 3) delació de l'herència; 4) principis successoris romans

72. LLIÇÓ 52. La successió intestada: 1) les XII taules; 2) reformes pretòries; 3) SCC Tertullianum i Orfitianum; 4) reformes justinianees.

73. LLIÇÓ 53. La successió testamentària: 1) concepte de testament; 2) formes de testament, referència als testaments especials; 3) testamenti factio, incapacitat, indignitat.

74. LLIÇÓ 54. La successió testamentària (cont.): 4) contingut del testament; 5) interpretació del testament; 6) ineficàcia i revocació del testament.

75. Apèndix: els codicils

76. LLIÇÓ 55. La successió forçosa: 1) successió forçosa formal; 2) successió forçosa de contingut material.

77. LLIÇÓ 56. Herència jacent i adquisició de l'herència.

78. LLIÇÓ 57. L'hereu després de l'adquisició de l'herència: 1) la comunitat hereditària; 2) dret d'acréixer; 3) col·lacions; 4) l'hereu i el patrimoni heretat: la responsabilitat de l'hereu pels deutes de l'herència; 5) protecció processal de l'hereu.

79. LLIÇÓ 58. Llegats i fideïcomisos

80. LLIÇÓ 59. Donacions (inclou la donatio mortis causa).

• MIQUEL, Joan (1990). Historia del Derecho romano. Barcelona: PPU.
• MIQUEL, Joan (1996). Derecho privado romano / Dret privat romà. Madrid: Marcial Pons.
• MIQUEL, Joan (1985). Quaestiones. Docencia del derecho a través del casuismo romano. Barcelona: Ariel.
• KUNKEL, Wolfgang (1966). Historia del Derecho romano (reimp. 1985). Barcelona: Ariel.
• D'ORS, A; HERNÁNDEZ-TEJERO, F; FUENTESECA P. [et al.] (1968). El Digesto de Justiniano (3 volums). Pamplona: Aranzadi.
• GARCÍA DEL CORRAL, I. (1889). Cuerpo de derecho civil romano. Barcelona: Jaime Molinas.
• DOMINGO, R; CUENA, F; CHURRUCA, J. [et al.] (1998). Textos de Derecho romano (última). Pamplona: Aranzadi.
• Àrea de Dret romà de la UdG. Materials per a l'estudi del Dret romà. Recuperat , a http://web.udg.edu/hcj/materials_DR

Activitats d'avaluació:

La qualificació final de cada alumne s'obtindrà, preferentment, a través d'un sistema d'avaluació continuada, en el qual les explicacions del professor es combinaran amb la realització de diverses activitats pràctiques. En cas que no es superi o no es segueixi degudament l'avaluació continuada, l'alumne haurà de superar un examen amb preguntes a desenvolupar del contingut de l'assignatura.

1. Sistema d'avaluació continuada:

Pel que fa al sistema d'avaluació continuada, aquest es desenvoluparà tal i com es detalla a continuació:

A) Sessions amb professor: els professors de l'assignatura faran les explicacions introductòries sobre les matèries que conformen el contingut de l'assignatura i que, posteriorment, cada alumne haurà de treballar més profundament en les activitats pràctiques que se li proposaran durant del curs. Per a l'adequat seguiment de les explicacions i posterior preparació de les activitats pràctiques serà necessària i obligatòria l'assistència de l'alumne a un mínim del 80% de les sessions.

B) Activitats pràctiques: l'alumne haurà de realitzar una sèrie d'activitats pràctiques en grup o individualment, segons el cas, que consistiran en la resolució de casos, exposicions orals, exegesi de casos i proves tipus test. El professor proporcionarà als estudiants el material i explicacions oportuns per a la realització d'aquestes activitats i les qualificarà. Per tal d'aprovar l'avaluació continuada, serà necessari que l'alumne hagi obtingut per a cadascuna d'aquestes activitats la nota mínima de 5 punts sobre 10.

C) Examen escrit: en el cas que no es superi o no s'hagi seguit degudament el sistema d'avaluació continuada, l'alumne haurà de realitzar un examen parcial escrit, el mes de febrer, juny o setembre, segons el cas, consistent a desenvolupar un número variable de preguntes, basades en epígrafs del contingut de l’assignatura.

2. Qualificació final de l'assignatura:

La qualificació final s'obtindrà a partir de la nota mitja de les qualificacions de les activitats pràctiques o, en el seu cas, de la qualificació de l'examen escrit. En la determinació de la nota final de l'assignatura, tindrà més pes la qualificació rebuda de les activitats realitzades durant el segon quadrimestre del curs, que serà d'un 60%. Per contra, les activitats realitzades el primer quadrimestre tindran un valor del 40% de la nota final.