1. INTRODUCCIÓ
1.1. L’adveniment del règim constitucional. 1. El constitucionalisme. 2. La transició a la democràcia i la Llei per a la Reforma Política. 3. El procés constituent.
1.2. Característiques generals de la Constitució de 1978. 1. Influències històriques i de dret comparat. 2. Sistemàtica interna i tipus de normes.
2. LA FÓRMULA POLÍTICA DE LA CONSTITUCIÓ
2.1. L’Estat social i democràtic de Dret. 1. La definició constitucional. 2. Els valors superiors.
2.2. L’Estat de Dret. 1. Els principis configuradors: constitucionalitat i legalitat. 2. Els principis de l’article 9.3.
2.3. L’Estat democràtic. 1. La sobirania popular. 2. La representativitat política. 3. El caràcter democràtic dels partits i d’altres organitzacions socials.
2.4. L’Estat social. 1. La clàusula de transformació de l’article 9.2. 2. Els principis d’economia i hisenda.
3. ELS ÒRGANS DE L’ESTAT
3.1. La Corona. 1. La Monarquia parlamentària. 2. Estatut del Rei. 3. Funcions. 4. Regència i tutela. 5. La contrasignatura.
3.2. Les Corts Generals (I). 1. El sistema electoral. 2. L'Administració electoral. 3. El finançament de les eleccions.
3.3. Les Corts Generals (II). 1. Els reglaments parlamentaris. 2. Organització i funcionament. 3. L'estatut dels diputats i dels senadors.
3.4. Les Corts Generals (III). 1. La funció legislativa. 2 .La funció pressupostària. 3. Les funcions polítiques. 4. Procediments parlamentaris.
3.5. El Govern. 1. Composició i funcions. 2. Estatut dels membres del Govern. 3. La posició del President del Govern.
3.6. L'Administració pública. 1. Principis constitucionals d'organització i funcionament. 2. El Consell d'Estat.
3.7. Relacions entre les Corts i el Govern. 1. La investidura del President del Govern. 2. La moció de censura. 3. La qüestió de confiança. 4. La dissolució de les cambres. 5. Altres formes de control parlamentari. El Tribunal de Comptes.
3.8. El Poder Judicial. 1. Principis constitucionals. 2. Organització i funcions. 3. El Consell General del Poder Judicial. 4. El Ministeri Fiscal.
4. LA CONSTITUCIÓ I LES FONTS DEL DRET
4.1. El sistema de fonts. 1. Concepte de fonts del Dret i d’ordenament. 2. Pluralitat d’ordenaments i principis de relació internormativa: jerarquia, competència. 3. Els tractats internacionals.
4.2. La Constitució com a norma. 1. Poder constituent i poders constituïts. 2. La Constitució com a norma i com a font de fonts. 3. La disposició derogatòria.
4.3. La reforma de la Constitució. 1. Funció de la reforma. 2. Procediments de reforma. 3. Els límits a la reforma.
4.4. El procés constituent europeu. 1. Estructura i funcions de l’anomenada “Constitució europea”. 2. El dret comunitari i la Constitució espanyola.
4.5. La llei. 1. Concepte de llei. 2. La posició de la llei en l’ordenament. 3. Tipus de llei. 4. La llei orgànica.
4.6. Normes del govern amb rang de llei. 1. El decret-llei. 2. Control del decret –llei. 3. La delegació legislativa i les seves classes. El decret legislatiu. 4. Control del decret legislatiu.
4.7. El control de constitucionalitat de la llei (I). 1. El Tribunal Constitucional. 2. Composició, organització i funcions.
4.8. El control de constitucionalitat de la llei (II). 1. El recurs d’inconstitucionalitat. 2. La qüestió d’inconstitucionalitat i l’anomenada “autoqüestió”.
4.9. El control de constitucionalitat de la llei (III). 1. El valor de les sentències del Tribunal Constitucional i els seus efectes. 2. La sentència del Tribunal Constitucional com a font del dret.
4.10. Altres fonts de l’ordenament. 1. La potestat reglamentària a la Constitució. 2. Els reglaments parlamentaris.
5. L’ESTAT AUTONÒMIC
5.1. Les Comunitats Autònomes. Formació i institucions. 1. L’Estat autonòmic: caracterització i principis. 2. Les vies d'accés a l'autonomia. 3. Les institucions d'autogovern: l’Assemblea Legislativa; el President i el Consell de Govern; altres òrgans autonòmics.
5.2. El sistema competencial. 1. El sistema de distribució de competències. 2. Tipus de competències autonòmiques: exclusives, de desenvolupament i executives. 3. La modificació extraestatutària de competències. 4. Els conflictes de competències. 5.La impugnació del Títol V LOTC
5.3. Les relacions de col·laboració. 1. La col·laboració entre l’Estat i les Comunitats Autònomes: auxili, coordinació i cooperació. 2. Les relacions entre Comunitats Autònomes. 3.La participació de les Comunitats Autònomes en els òrgans centrals de l’Estat i en les institucions europees.
Primera: L’estudiant té una part activa en l’aprenentatge. Per això és imprescindible que no es resigni davant allò que no entengui. Ha de buscar la resposta a l’aula, al despatx del professor o a la biblioteca.
Segona: Per consultar qualsevol dubte sobre la part teòrica o, quant a la part pràctica, per consultar els dubtes dels treballs a presentar o sobre la seva estructura, els estudiants disposen de dues vies:
a) Les tutories via correu electrònic. L’adreça dels professors és
marco.aparicio@udg.es
xavier.arbos@udg.es
miguel.cabellos@udg.es
anna.pla@udg.es
b) Les tutories al despatx dels professors. A la secretaria del Departament de Dret Públic es penjaran els horaris de tutoria.
Tercera: El professor no ha d’explicar la el programa sinó la matèria del programa. Normalment ho farà seguint el programa, però també pordrà sortir-se’n per aprofundir qüestions més complicades, que tinguin actualitat o per orientar el debat a l’aula. I pot donar-se el cas que el professor no expliqui algun tema i l’estudiant l’hagi de preparar pel seu compte amb els manuals que utilitzi.
Quarta: És aconsellable preparar amb antelació la classe que ha de donar el professor, havent estudiat, al manual o al text de referència, la part corresponent al programa que explicarà el professor. Així es podrà seguir millor, i preparar les les preguntes per aclarir allò que no hagi quedat clar. El professor, per la seva part, pot preguntar a classe. És important aprofitar els esquemes que es troben penjats a la web de docència. Cal tenir en compte, però, que estudiar només amb els apunts resulta insuficient.
Cinquena: L’assignatura es treballa sempre amb textos normatius. Cal portar-los a classe.
Sisena: Treballar a casa. L’estudiant ha de fer-se a la idea que ha de preparar-se el seu propi manual. De manera regular, ha d’anar posant per escrit cadascuna de les lliçons del programa. Aquest és el material sobre el que farà el repàs final abans de l’examen, i l’esforç de preparació l’ajudarà a assimilar millor l’assignatura. Amb el manual, els apunts de classe i la bibliografia, l’estudiant redacta el text del que inclou cada lliçó. Cal tenir en compte, però, que és molt difícil aprendre sense comprendre. La manera més segura de comprovar si un ha entès una cosa és ser capaç d’explicar-la. Res no substitueix el treball individual d'escriure les pròpies lliçons.
Setena: Cal tenir cura de l’expressió oral i escrita. El jurista treballa amb el llenguatge, i al nostre país ho ha de fer en dos idiomes, com a mínim: català i castellà. Cal llegir i estudiar amb un diccionari a l’abast i cal preparar-se per parlar en públic.
Vuitena: És convenient llegir cada dia premsa de qualitat. A la classe es faran referències a qüestions d’actualitat, i als bons diaris hi trobem la informació de la vida política que és regulada pel dret constitucional. També de tant en tant hi publiquen articles d’opinió professors de dret constitucional.
Idiomes de les classes: català i castellà